Després de molts anys d’intentar-ho aquest estiu hem anat a Amsterdam: una ciutat molt peculiar i  fora del concepte que un té la típica capital europea. I què la fa especial? Sens dubte l’urbanisme de la ciutat, l’arquitectura dels edificis, i sobre tot les bicis, per no parlar d’altres vicis en que es coneix la ciutat.

L’urbanisme: el seu traçat de carrers i canals concèntrics fa que puguis veure com ha anat evolucionant una ciutat assentada sobre terrenys pantanosos, i  com ha anat creixent, dedicant nous espais a nous usos. Canals, ponts, carrers van succeint-se de forma repetitiva, quasi com un fractal pero en cada indret descobreixes que és diferent al del costat. Tot un art d’observació i orientació.

L’arquitectura dels edificis, també molt peculiar. Edificis que vorejen el carrers i canals, construïts en maó vermell i grans finestres blanques que mostren el seu interior descaradament. Cases de dos o tres pisos, coronades amb hastial, inclinades endavant i tortes que van composant un trencaclosques en tres dimensions sobre l’entramat urbà de carrers, canals i ponts.

I les bicis! Qui no ha anat a Amsterdam i no ha copsat el fenòmen de les bicis? Cents i cents es mouen per totes bandes: gent jove, de mitjana edat, gent gran, homes i dones, rossos i morenos… nens i bebes sobre cadiretes al davant o al darrere desperts o dormint. Hi ha bicis per totes bandes en marxa i aparcades a tot arreu. El so inconfusible del timbre de la bici et fa adonar que, si ets peató, no vas pel lloc adequat. Les bicis són les reines de la ciutat.

Violant – Agost 2013