Quan feia cinquè, i amb l’inici de les obres a l’Escola, ens van proposar fer natació ja que al no tenir pati les hores de Gimnàstica havien minvat.

De fet jo havia après a nedar anant a la platja amb la família, un bon dia que ens deviem deixat el flotador… aquell dia vaig descobrir que si movia les cames com si anés en bicicleta m’aguantava. A partir de llavors mai més vaig posar-me flotador.

Aquell curs vaig fer el primer curset de natació i va ser a la piscina que hi havia a l’Escola Municipal Ignasi Iglesias al barri de Sant Andreu. Actualment a l’espai de la piscina hi ha una pista poliespotiva un cop van fer la reforma fa uns anys.

Anar a la piscina ens obligava dinar una mica abans de l’una del migdia per donar temps a fer la digestió. Un autocar ens recollia i anàvem fins allà, on feiem una hora de natació.

Vaig aprendre a fer crowl, braça, esquena… L’avorrit que podia ser fer series amb el suro fent peus… A vegades també ens capbussavem i ens feien recollir anelles del fons de la piscina. A l’acabar sempre ens deixaven una estona d’esbarjo.

No recordo quant temps va durar aquests cursets, potser un any més, dos… No sé.

Allà va ser on vaig descobrir la natació un esport que sempre m’ha acompanyat durant tota la vida…