Avui hem anat a fer un passeig per la University of Washington de Seattle. Impressionant aquests campus universitaris americans: espais oberts, jardins, arbres, edificis, aules, biblioteques, despatxos…
Hem passat per una biblioteca que era donació del Paul Allen cofundador de Microsoft! La biblioteca tenia sales i sales plenes d’ordinadors i ordinadors, i més i més… Tots amb pantalla plana i per connectar-se els alumnes i usuaris. Potser n’hi havia cents i cents… I no exagero! Les sales aquestes serien el desig de qualsevol centre de càlcul. Les sales amb llibres eren passadissos i més passadissos amb prestatges amb llibres i més llibres. Finalment hem anat a la sala noble de lectura, una especie de sala gòtica amb vitralls, d’aquelles que surten a les pel·lícules de Harry Potter, amb un munt de taules per llegir, rodejada de més prestatges amb llibres. El silenci impressionant.
De fet molt del silenci que hi ha als lloc públics ve donat pel fet que hi ha moqueta a tot arreu i rarament sents el soroll de les passes o cadires. La moqueta al terra dels USA és una constant a tot el país, ja només posar els peus a l’aeroport ja els notes encoixinats. A casa també hi ha moqueta: menys a la cuina que hi ha un paviment sintètic, tot es moqueta! Amb tanta moqueta no paro de carregar electricitat estàtica… que després quan surto del cotxe faig uns bots que m’aixeco un pam de terra. Per tal de descarregar cal passejar descalç per sobre la gespa o fer fusta… En general el terra està força net, ja que tenen uns aspiradors superpotents que xuclen la merda fins del pis de baix!
L’Artur va cada dia a la UW hi està una mitjana de 9 hores, excepte avui que hem anat a dinar i a passejar amb ell, la resta dels dies fa poques pauses. La setmana propera ha de fer un seminari per una colla de col·legues matemàtics.