La catifa voladora

Avui fa 50 anys que va sortir a el vuitè album dels Beatles: Sgt Pepper’s Lonely Hearts Club Band.

De petita m’agradaven gairebé totes les cançons  del disc que escoltava embadalida mentre resseguia els personatges de la portada del disc que intentava endevinar qui eren…

Encara ara quan escolto alguna d’aquelles cançons em ve la imatge dels Beatltes uniformats i darrere altres personatges famosos… i tot sobre una catifa de flors.

Dedico aquesta entrada a l’Oriol i el Daniel, els meus germans grans, que ens feien escoltar els Beatles… i avui el Niel ens ha recordat l’efemèride.

Foto Jordi Cotrina 2011

---

(1975)

A Robert F. Massanet

El cel prepara secrets
murmuris de mandarina.
I les riberes del vent
esgarrien taronjades.

Jo tasto vergers. M’ajec
damunt valls encoixinades.
Les fulles alcen frescor
i aixequen ventalls de gràcia,
cortinatges de perfum,
cortesies tremolades.
L’oratge pinta perfils
de caramel dins l’oratge.
El cabell se m’ha esbullat
i tinc l’ombra capgirada.
El sucre de l’aire em fa
pessigolles a la cara,
amb confitures de flor
i xarops d’esgarrifança.

Unes cuixes de marquesa
em repassen l’espinada.
Quan el setí es torna gel,
sembla que es faci de flama.
El vicari compareix
amb un vas de llet glaçada.
La suor de les aixelles
li travessa la sotana.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Na Blanca de Can Mestre és la figuera més gran de Formentera.

És un monument viu, i per això em vaig atrevir a buscar-la durant la meva estada a la Pitiüsa menor.

Em van dir que estava per la zona del Pla de Can Mestre, així que vaig centrar els meus esforços a la llengua central de l’illa. Allà on les finques són estretes i allargades, i orientades de nord a sud. Per tant a partir del Camí Vell era qüestió de localitzar algun camí perpendicular direcció al mar on estigués aquest arbre. No va ser fàcil ja que al estar sense fulles no destacava prou.

Finalment la vaig trobar. Vaig deixar l’auto en un raconet i caminant m’hi vaig apropar. Va ser emocionant. Allà estava Na Blanca de Can Mestre: un embolic de branques i més branques recolzades sobre els estalons i les jàcenes que les mantenien més de 1,30 m sobre el terra.

Na Blanca de Can Mestre és molt gran. Diuen que abarca una superfície superfície és de 352 m2, i que el diàmetre és de 22m. El 2006 tenia un total de 143 estalons, repartits en 5 crugies.

Vaig pensar que a l’estiu plena de fulles verdes i figues deu ser espectacular i poder gaudir de tots els sentits: la vista, l’oida, l’olfacte, el gust i el tacte!

PD: Dedico aquest post al José Luis per la seva il·lusió quan em parla de Formentera i les seves recomanacions. Gràcies

Si voleu més informació:

Figuera Na Blanca

http://fundacion.arquia.es/ca/concursos/proxima/ProximaRealizacion/FichaDetalle?idrealizacion=748

Qui no sap què és un Post-it?

Ben segur que un cop el vau descobrir ja us vau adonar de la simplicitat de l’invent i de la comoditat que representa… I és que els Post-it son els paparets de color groc que tenen una part encolada i ens serveixen per escriure notes i així no oblidar-nos…

Com la majoria d’invents el Post-it va sorgir d’un error i la casualitat, com tantes vegades ha passat.

Diuen que l’any 1974 l’Art Fry marcava el seu llibre de cançons de la coral amb paperets, però els perdia sovint al girar els fulls. Va pensar que si untava els paperets amb una cola  poc enganxosa evitaria perdre’ls. La cola en qüestió era producte d’un assaig que Spencer Silver  va fer a l’empresa 3M al mateix lloc on treballava Art Fry. Així va ser com Art va poder marcar el seu llibre de partitures sense que li caiguessin els paperets.

Com que li va semblar que aquells paperets enganxosos eren bona idea. El fet de treballar a 3M li va permetre seguir investigant  fins que el 1980 es van posar a la venda els primers blocs de Post-it.

Avui tenim els Post-it integrats a la nostra vida quotidiana. N’hi ha de tots tamanys, colors, formes, inclús personalitzats, amb la marca d’una empresa…

I és que avui celebrem el cinquè aniversari de la Catifa Voladora.

Tot va començar com un espai on escriure històries i fets per recordar… Poc a poc s’ha anat omplint i ja son moltes persones que diàriament la visiten des de molts indrets del món.

Records, receptes de cuina, llocs per visitar, poemes, pensaments, fragments de llibres que he llegit…  Tot  com el dietari que tenia la meva àvia i tan hi sortia una llegenda com un poema…

Espero poder seguir enlairant la Catifa Voladora….

Aquarel·la de Lluís Rius

La paraula Pasqua (pascae en llatí, pèsaj en hebreu) significa PAS.

En el cas dels jueus representa el creuament del Mar Roig, és a dir el PAS de l’esclavitud cap a la llibertat.
Pels catòlics es commemora la Resurrecció de Crist, és a dir, el PAS de la Mort cap a la Vida eterna.
Inclús pels ateus significa la supremacia de l’Esperit  sobre la Matèria.

Felic Pasqua a tothom