Llegeixo en una revista de viatges la necessitat de fer el nostre mapa d’absències i penso que és una gran oportunitat per fer-ho pensant en la Pilar, la meva sogra que avui fa un mes que va morir.
Pensar en tu és pensar en una terra: el Maestrat. En un poble: Sant Jordi. En un paisatge: el mediterrani. Un territori que comença tot just quan l’Ebre s’apropa al mar, allà on sempre ens has dit: Quan creuo l’Ebre se m’eixampla el cor.
Hem passejat juntes per aquesta terra entre oliveres, amelers i garrofers, escolto la teva veu entre els xiscles dels tords, mentre oloro la farigola i el romaní… I m’expliques històries de Sant Jordi, on vivies de petita, tot i haver nascut a Tortosa, de com vas sobreviure la Guerra amb les teves ties que et feien de mare.
Quan passejo per Vinaròs et descobreixo adolescent estudiant a l’escola prop del mar. A Benicarló et veig passejant amb les teves amigues: la Lolín, la Teresita… i Benicarló és el lloc on vas conèixer al Ramon, l’amor de la teva vida, i pare dels teus fills el Ramon, la Roser i l’Artur. A Peníscola et sento repetir mil i una vegades: Peñíscola con sus peñiscolanillos dentro i com hem rigut mentre ho he intentat repetir i repetir. Fins i tot anant per la carretera cap a Morella: Traiguera, La Jana, Xert … estàs en el meu pensament on cada revolt té la seva història. Allà unes pedres, allà la vista, més enllà aquell arbre… I l’anècdota al Santuari de Vallivana on l’auto de línia s’aturava a descansar abans d’enfilar el port en un viatge ara inimaginablement llarg que durava hores i hores. I les Cases d’Alcanar, aquell paradís quan a l’estiu hi anaves amb el Ramon i els teus fills. Allà on s’aturava el temps i xalàveu menjant paelles d’arròs, peix i llagostins recent pescats i xíndria. I sobretot, banyant-te al mar, aquesta mar Mediterrània que dóna el seu accent a tota la natura que hi ha al Maestrat.
Ara m’adono que conec tots els pobles que mai m’hagués imaginat conèixer, pobles que formen part de la teva infantesa i joventut… de la teva vida. Són pobles que ara els he fet meus.
Et trobo en el paisatge i en les coses petites: contemplant la vista allà on, des del punt més alt del terme, es veu lluny els Ports, el Montsià, Ulldecona, Alcanar, Les Cases, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Càlig i Cervera; olorant la flor del taronger al pati de casa o al Vinyet la farigola; escoltant de nit el crit del xot amagat al campanar de Sant Jordi, tocant la rugositat dels anys de les oliveres mil·lenàries que hi ha per tot el terme… o a casa assaborint un arròs caldós o uns mollets fregits en oli d’oliva i que tants cops ens has cuinat. I encara que ja no et pugui tornar a abraçar i besar sé que hi ets en cadascun dels moments viscuts intensament amb tots els sentits.
El Maestrat és el territori que m’acompanya sempre que penso en tu i ha arrelat dins meu gràcies a tu. I aquesta és la paraula que em fa acomiadar de tu: GRÀCIES. Gràcies per tot. Per la teva generositat, per la teva saviesa, per haver compartit tantes i tantes coses amb nosaltres, per ser com has estat. I gràcies per descobrir-me aquesta terra. Tots els moments i vivències compartits amb tu no moriran mentre els pugui evocar.
Avui fa 100 anys s’aconseguia el vot per les dones al Regne Unit. L’aprovació d’aquesta Llei de representació de la gent posava fi a molts anys de lliuta del moviments de les Sufragettes: cents i cents de dones que des del 1882 demanaven poder votar. Elles van ser pioneres i van posar les bases per a poder aconseguir el vot femení a la resta de païssos.
Tal dia com avui fa 70 anys, el 30 de gener de 1948, moria assassisant el mahatma Gandhi, una de les persones que més va influir en la lluita contra la violència.
Fragment del llibre L’illa de la calma de Santiago Rusiñol
La catifa voladora 