La catifa voladora

Extret de Ras i curt, Vilaweb 12.12.2022 – Jordi Badia Pujol

Més d’una vuitantena de dites relacionades amb aquestes dates · Són recollides per Alcover i Moll, Farnés, Amades… i totes aplegades a internet pel paremiòleg Víctor Pàmies.

Els averanys

A banda els pronòstics de l’oratge i de les collites, els refranys de Nadal també ens ofereixen previsions de tota mena per a la resta de l’any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Un capítol curiós és el dels refranys que preveuen el futur de l’any segons en quin dia s’escaigui Nadal. El dilluns és un dia que porta malastrugança: Nadal en dilluns, any de difunts; …o no: Nadal en dilluns, festes a munts. El dimarts, també: Nadal en dimarts, dolent per als sembrats; …o tampoc: Nadal en dimarts, festes a grapats. El dimecres porta bona sort: Nadal en dimecres, sembra camps i feixes. El dijous pot passar de tot: Nadal en dijous, any dolent, el de traspàs i el següent, Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous, Nadal en dijous, any de molts ous, Nadal en dijous, sembra fins als pous… Si és divendres, el refranyer no ens aporta cap averany, sinó un motiu afegit de celebració: Nadal en divendres, festa grossa. Això es deia perquè abans cada divendres de l’any era dia de dejuni, però si s’esqueia per Nadal es feia excepció. I si s’escau en diumenge, més que un averany, el refranyer fa palesa la mala sort: Nadal en diumenge, totes les festes es menja, que vol dir que “perdem” dues festes, les dels dies de Nadal i de Cap d’Any –que també s’escaurà en diumenge.

Parlant de Cap d’Any, si us heu de casar i teniu fe en el refranyer, trieu un altre dia que no sigui aquest: Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d’Any. Val més que dediqueu el dia a menjar raïm: Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per tot l’any. Aquest refrany és esmentat al Costumari català, de Joan Amades (1952), amb aquesta explicació: “Els nostres avis creien que menjar raïm el dia d’avui portava riquesa i gran ventura econòmica i que guanyarien una unça d’or per cada gra de raïm que menjaven.” Si és veritat que això de menjar raïm per Cap d’Any ja era habitual, pel cap baix, al segle XIX, potser caldria considerar-ho un precedent del costum d’engolir-ne dotze grans la nit abans –que sembla que no va néixer fins el 1909.

Si, quan hem parlat del temps, hem vist que el refranyer oposava Nadal i Pasqua, en el cas dels auguris els opòsits són Nadal i Sant Joan: Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan, Qui riu per Nadal, plora per Sant Joan, Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan, Riquesa per Sant Joan, misèria per Nadal…

És festa grossa

Hi ha uns quants refranys que parlen de la celebració de la festa de Nadal. Un dels més esmentats als refranyers de tots els Països Catalans fa així: Per Nadal, el porc en sal i la porquera al fumeral. Expliquem-ho: la data més coneguda per a la matança del porc és Sant Martí (11 de novembre), però a moltes cases no es feia fins un mes més tard. Per això per Nadal la gent el tenia en sal (per a conservar-lo) i se’l podia menjar; mentrestant, la porquera (que ara en diríem grangera) ja es podia arraulir a la vora del foc. Aquest refrany té unes quantes variants, com ara aquella tan llarga que és quasi una cançó: Per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí al cap del pi. I encara, parlant de menjar, una dita ens ensenya que per Nadal els àpats són igualitaris i solidaris: Per Nadal, ric i pobre mengen gall.

Que Nadal s’ha de celebrar, el refranyer ens ho diu clar i català. El qui no ho celebra, no és que sigui pobre, no: és pitjor que pobre: Qui no celebra Nadal és home de tant se val. I si convé fer una celebració, s’ha d’anar mudat: Per Nadal, qui res no estrena res no val. D’ací ve que hi hagi tantes dites relacionades amb la feina dels sastres i dels sabaters: Per Nadal els sastres fan tres jornals, Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir, Per l’Advent de Nadal, cada sastre amb tres didals, Fes sabates, sabater, que Nadal ja ve. (Diguem-ho tot: aquests dos oficis eren molt malvists, com demostra aquella altra dita: Sastres i sabaters, a l’infern de tres en tres.)

Nadal, doncs, és dia de celebració, segurament el dia de celebració per excel·lència. I per això es pren d’exemple de despesa extraordinària, d’aquelles que es poden fer poques vegades, però que són justificades: Un Nadal no fa mal (que ens anirà molt bé de tenir present per a evitar allò de Una vez al año no hace daño).

I encara més

Trobem, en fi, tot de refranys referits a la quotidianitat d’aquests dies, com ara un de matemàtica simple: De Nadal a Nadal, un any va. I un altre de càlcul més sofisticat: Pel febrer maridatge, per Nadal didatge, és a dir, si et cases al febrer, per Nadal la criatura ja haurà d’anar amb la dida perquè l’alleti (tot i que entre una data i una altra no hi ha nou mesos, sinó deu…).

Hi ha també refranys jocosos, de tan obvis com són: Qui no passa Nadal no arriba a Cap d’Any, Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada l’any: la vigília de Cap d’Any…

Nadal era un dia ideal per als creients poc practicants: La Missa de Nadal per tot l’any val. I també una invitació a revoltar-se i a començar de cap i de nou: Per Nadal i per Any Nou, muda d’amo i muda el sou.

Hem deixat per al final el refrany més conegut: Per Nadal, cada ovella al seu corral, que té qui-sap-les variants: Per Nadal, cada perdiu al seu niu, Per Nadal, cadascú al seu hostal, Per Nadal, prop del nial, Per Nadal i Sant Esteve, cadascú a casa seva…

Feu-ne cas, d’aquests darrers. Enguany sí.

Bon Nadal!

Extret de Ras i curt, Vilaweb 12.12.2022 – Jordi Badia Pujol

Més d’una vuitantena de dites relacionades amb aquestes dates · Són recollides per Alcover i Moll, Farnés, Amades… i totes aplegades a internet pel paremiòleg Víctor Pàmies.

La saviesa popular ens ha deixat dotzenes de refranys relacionats amb aquestes festes: el dia de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any –o Ninou– i Reis. El diccionari d’Alcover i Moll, la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés i els llibres de Joan Amades en contenen un caramull. Tots i més els ha aplegats el gran paremiòleg Víctor Pàmies a la Paremiologia catalana comparada digital. Avui hem pouat en aquesta obra magna i n’hem extret una vuitantena de dites pròpies d’aquestes dates.

El creixement del dia

Tant en la societat d’abans, molt lligada al camp, com en la d’ara, les hores d’insolació preocupen molt la gent. Per això, durant aquests dies podem resseguir les dites i comprovar amb precisió animal com va creixent el dia. Ja hem començat, de fet, abans de Nadal, el dia 13 de desembre: Per Santa Llúcia, un pas de puça. I continuem: Per Nadal, un pas de pardal, Per Sant Esteve, un pas de llebre i Per Ninou, un pas de bou. Són refranys d’un poble observador, delerós de sortir de la fosca i amb ganes d’ajudar el dia a créixer. De refranys com aquests en tenim un gavadal, durant tot l’hivern i més enllà i tot.

Passat Cap d’Any, al matí el dia encara no creix, però al vespre sí que es va endarrerint un xic la posta del sol. El dia de Reis, concretament, es fa fosc catorze minuts més tard que no el dia de Santa Llúcia. Sobre les hores de sol d’aquesta diada, hi ha refranys moderats i assenyats: Per Reis, un pas de vell (o un pas d’anyells, o un pas de camell). Però també n’hi ha algun d’exagerat: Pels Reis, mitja hora creix i bèstia és qui no ho coneix (amb variants en què el lloc de la bèstia l’ocupa l’ase, el ruc, el burro o el boig). El més neutre és un refrany documentat pertot: Pels Reis, el dia creix i el fred neix. Ara en parlarem, del fred.

L’oratge i els pronòstics meteorològics

El refranyer ens forneix dites a desdir que descriuen l’oratge d’aquestes dates. Ja hem vist que hom creu que el fred “neix” el dia de Reis, però moltes dites ja avancen aquest naixement al dia de Nadal: Pels volts de Nadal fa l’hivern natural, Per Nadal, fred cordial, Per Nadal, fred com cal. Un refrany reflecteix la prudència de la gent d’aquest país (i alhora l’habilitat d’encertar el pronòstic tant sí com no): Nadal duu l’hivern dins d’una panera; si no el duu al davant, el porta al darrere.

Però el refranyer va més enllà i fa pronòstics de l’oratge molt més arriscats que no el Meteosat. El patró comú és: segons quina mena de dia faci avui, farà aquest temps o aquest altre d’ací a uns quants mesos. En aquest terreny, una de les constants és l’oposició entre Nadal i Pasqua (de fet, el naixement i la mort i resurrecció de Jesús). Vegem-ho: Nadal de fred, Pasqua de sol, Nadal de sol, Pasqua de fred, Calors per Nadal són frescors per Pasqua. O bé, dit d’una altra manera, A Nadal al foc, i a Pasqua al joc –és a dir, al carrer, gràcies al bon temps.

Hi ha tot un reguitzell de refranys que relacionen l’oratge de Nadal amb la collita. Sembla que si glaça o neva per Nadal i Cap d’Any serà bona: Nadal amb gelada duu bona anyada, Quan neva per Nadal, el pagès guanya son cabal, Cap d’Any gelat, any de molt blat, Gelada de Cap d’Any, pa per a tot l’any. Tot i que –ai– algun any la previsió fa figa: El fred de Nadal tot l’any va mal.

Quant a la pluja, sembla que n’hi ha d’haver per Nadal i per Reis, però no pas per Cap d’Any. Compareu, si no, aquestes dites: Si no plou per Nadal, tots els sembrats van mal, Els Reis mullats, l’ordi pels terrats, Nit de Reis estrellada, any d’eixut i de secada… amb aquestes: Cap d’Any serè, tot l’any va bé, Pluja per Cap d’Any duu mal averany.

De boira, en canvi, tant és que n’hi hagi com que no, segons que ens diu un refrany ben innocu: Boires per Nadal no fan ni bé ni mal. En el capítol de les llunes, la cosa sí que és clara i indiscutible: Nadal amb lluna clara, bona sembrada, Nadal amb lluna plena el bon temps mena, Nadal amb lluna, any de fortuna.

…/…

Extret de Recerca.

El filòleg ebrenc Jesús Mingorance publica un llibre sobre paraules tortosines perdudes

Què significa el mot balair? I rustifaci? Què vol dir atgivellà? No, no són paraules inventades, de fet, es feien servir un segle enrere, de forma quotidiana a Tortosa. Amb els anys, l’evolució i els canvis en el parlar han fet que acabem abandonant i oblidant aquest vocabulari.

El filòleg i corrector Jesús Mingorance (la Sénia, 1987) ha publicat el llibre Paraules tortosines perdudes. Cent anys després de Mestre i Noé, on revisa aquest lèxic i es pregunta què sabem d’ell avui en dia. Editat dintre la col·lecció Cal·líope de la petita editorial de Constantí MS Publishers, el llibre parteix del treball de fi de grau del filòleg.

L’estudi es basa en el diccionari de l’escriptor tortosí Francesc Mestre i Noé, molt implicat en la cultura ebrenca. L’escriptor va fer un recull de paraules, publicat primerament el 1915 dins del Butlletí de dialectologia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquestes havien d’enviar-se a mossèn Antoni Maria Alcover, qui les inclouria en el seu diccionari, i que avui formen part del Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). Un any més tard, el 1916, el recull va ser publicat amb el títol Vocabulari Català de Tortosa.

Aquest mateix diccionari va inspirar la idea de la investigació a Mingorance. Com que era un dels pocs estudiants de les Terres de l’Ebre, un professor li va suggerir consultar el recull de Mestre i Noé i a partir d’allí va començar a treballar.

Per tal de dur a terme la investigació, Mingorance va fer entrevistes per veure si algú recordava aquest vocabulari. «El 2015, quan vaig fer el treball, vaig investigar una vintena de persones d’edats compreses entre 45 i 65 anys, perquè més o menys, per edat, encara podien haver sentit aquestes paraules. Vaig quedar amb gent amb família tortosina de més generacions enrere i vaig seleccionar les 71 paraules que em van semblar més particulars, tot i que els resultats van ser una mica negatius. Moltes, almenys les seccionades, ja s’havien perdut», recorda el corrector, concretant que de les 71 paraules treballades, 43, és a dir, un 60%, tenen un ús residual.

A continuació, va fer també una revisió de l’escriptura del vocabulari. «Com estaven recollides d’aquesta manera, escrites en un moment encara sense normativa oficial, les vaig arreglar, perquè si algú les fes servir, ho fes tal com s’escriuen. També, al final del llibre faig un recull d’altres significats i paraules. Això em va portar a més mots, d’alguna manera relacionats».

A més de recollir paraules habituals en la parla tortosina, l’autor destaca que el llibre està escrit en dialecte occidental. Es pregunta, «per què no el podem fer servir a un llibre? Vaig voler fer esta aportació i fer així alguna cosa pel dialecte nostre, el del nostre territori».

Tal com es pot observar en l’estudi, que es pot comprar a través del web de l’editorial, hi figuren paraules com les mencionades a l’inici, algunes d’elles poc recordades o amb altres significats. Atgivellà, per exemple, és un dels mots que no recordaven molt els entrevistats, «només una persona la coneixia, però amb un altre significat. En canvi, altres les coneixia tothom, com el verb balair que el 70% de la gent coneixia. Després, apareixen altres mots encara vius, com andossié, que vol dir passi-ho bé!, bac per parlar d’una caiguda o la paraula blau amb el sentit de mentider», explica el filòleg.

Moltes d’aquestes paraules no les trobarem al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), però sí en el DCVB, com és el cas de balair, «córrer, saltar o fer moviments violents i continuats», rustifaci, «cuinat compost de diverses coses i preparat sense mirar-s’hi gaire» o atgivellà, que es defineix com a «restablir l’amistat entre persones que estaven barallades».