50è aniversari del triomf de Waterloo dels ABBA a Eurovisió

http://www.elpunt.cat

Extret del Punt-Avui – Guillem Vidal

El 6 d’abril de 1974, avui fa cinquanta anys, Abba van guanyar el Festival d’Eurovisió amb Waterloo, marcant l’inici d’una de les carreres més fulgurants de la història del pop. Celebrada al Brighton Dome del Regne Unit, la XIX edició del concurs va brindar la primera de les fins ara set victòries per a Suècia, els representants de la qual van trencar uns quants estereotips amb una actuació marcada, en qüestions estètiques, pel glam-rock imperant en aquells anys. Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeus, Benny Andersson i Anni-Frid “Frida” Lyngstad, que van cantar emparats per un director d’orquestra vestit com Napoleó, van obtenir vint-i-sis punts més que la representant d’Itàlia, Gigliola Cinquetti, arrencant d’aquesta manera una trajectòria plena de número 1 i èxits, a més de Waterloo, com Mamma Mia, Dancing Queen, Take A Chance On Me, Super Trouper, Chiquitita i The Winner Taked It All. Abba van deixar d’actuar vuit anys després, arran de la separació sentimental de les dues parelles que hi havia a la banda.

El grup suec, que encara té en funcionament l’espectacle immersiu Abba Voyage a Londres, celebrarà avui la gesta amb diferents accions, com ara una reedició amb diferents formats de Waterloo i la posada en circulació de segells commemoratius al seu país.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Anem al teatre: Coral Romput

Benvolguts garbellaires

En motiu del centenari del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés (1924-1993), us proposem la teatralització del seu poema Coral Romput.

Obra: Coral Romput
Lloc: Sala Atrium (Zona Pl. Tetuan) – Carrer Consell de Cent, 435 – 08009 Barcelona
Dia: dimarts 4 de juny de 2024
Hora: 20h
Import: 15,80€

Es cas d’estar interessats en aquesta convocatòria feu un Bizum al 644744964 per tal de gestionar la compra conjunta de les entrades, indicant el nombre d’entrades que reserveu. Si aquest sistema de pagament no us va bé contacteu directament amb Violant Martí.

Data límit pagament entrades: 26/4/24.

No hi ha problema en compartir aquesta convocatòria amb els vostres familiars i amics.

Important: Hi ha la possibilitat de fer un col·loqui després de la representaciío per si us interessa.

***************

CORAL ROMPUT
El poema de Vicent Andrés Estellés pren forma teatral

Allò íntim és profundament polític i allò local és terriblement universal. Si això és cert, i ho és, el Coral Romput seria capaç d’esdevenir un clàssic, i com a clàssic, tindria la capacitat de transcendir la seva pròpia època, la seva pròpia circumstància. Seria capaç de sobreviure als signes dels temps, seria capaç de comunicar en moments i llocs aparentment distants a la València dels anys 50s. El Coral Romput ha “sobreviscut” en la memòria dels Països Catalans gràcies als llibres (com d’importants són els Llibres que ens fan Lliures), i a la resistència oral, en multitud de recitals i concerts on els versos d’Estellés i del Coral s’han proclamat com a signe d’identitat i resistència memorialística.

En l’any del centenari del seu naixement, 2024, portem-lo més enllà, elevem-lo a la categoria de clàssic, contrastem-lo amb la contemporaneïtat, de la mateixa manera que fem amb Shakespeare o amb Lorca. Fuster digué “Feia segles que, al País Valencià, no es feia sentir, en poesia, una veu tan intensa i tan potent”. Si és així, si Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March, fer reviure els seus versos en l’actualitat hauria de ser no només viable sinó necessari, perquè a través d’ells tindríem unes lents des d’on comprendre millor el present i imaginar un futur possible.

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Vicent Andrés Estellés
Direcció escènica: Marc Chornet Artells
Interpretació: Marina Alegre Silva
Banda Sonora: Gerard Marsal Norte
Disseny i construcció capgros: Miguel Ángel Camacho
Disseny espai escènic: Xènia Cubí
Construcció: Jan Clota
Foto cartell: David Ruano

Un projecte escènic de Marina Alegre Silva i Marc Chornet Artells

https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/139-coral-romput.html

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Noche oscura del alma

Fotografia: Lluís Rius

En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada
¡oh dichosa ventura!
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

A oscuras y segura,
por la secreta escala, disfrazada,
¡oh dichosa ventura!
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz y guía
sino la que en el corazón ardía.

Aquesta me guiaba
más cierto que la luz del mediodía
a donde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche, que guiaste!
¡Oh noche amable más que la alborada!
¡Oh noche que juntaste
Amado con amada
amada en el Amado transformada!

En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.

Quedé y olvidéme,
el rostro recliné sobre el Amado;
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

San Juan de la Cruz (1542-1591)

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Ha mort Richard Serra

Ha mort l’escultor estatunidenc Richard Serra (1938 – 2024). De fet sé poc d’ell, però totes les escultures que he viscut mai m’han deixat indiferent. I és que la seva obra és per entrar-hi per sentir i emocionar-se, per tocar, per medir, per veure la llum i les ombres, els colors, les textures…

Gràcies per donar-nos l’oportunitat de gaudir de l’art en tots els sentits.

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Força, equilibri, valor i seny

Aquestes són les paraules que defineixen què són els Castellers: les construccions humanes que representen l’esperit de Catalunya.

Em sembla que des de la Catifa Voladora mai he fet cap referència al món casteller i a l’escoltar l’altre dia aquest lema casteller vaig pensar que potser ja era hora de fer-ho.

Força, equilibri, valor i seny, són els vèrtex d’un tetraèdre, on cada mot està intimament relacionat amb els altres. Potser ara caldria afegir també la paraula ciència ja que des que s’apliquen els coneixements científics als castells, aquests han experimentat una bona evolució.

https://lacienciaalteumon.cat/castells-forca-equilibri-valor-seny-i-ciencia

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Dia de la poesia 2024

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Aptònim: predestinats pel nom

Un aptònim és un antropònim (nom de la persona) que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d’altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

Mostra d’aptònims reals: quan el cognom té relació amb la professió

Joan Cavall – Coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos de Catalunya
Guillem Pastoret – Representant de la plataforma ‘Revolta Pagesa’
David Maiz – Agricultor
Laura Llamas – Reportera de la Sexta que ha cobert incendis i les Falles a València
Miquel Pinyol – Responsable de Sectors Vegetals d’Unió de Pagesos
Jordi Peix – Activista agrari català i fundador del Banc d’Aliments
Pep Miralpeix – Professional de Serveis medioambientals
Josep Presseguer – Director General en Fruits de Ponent
Joan Pino – Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
Javier Losilla Bocanegra – Responsable Clínica Dental
Rosa Muelas – Odontóloga i implantòloga
Jordi Jaumira – Oftamòleg
Jaume Guardiola – Conseller Delegat del Banc Sabadell
Emilio Botín – President del Banco Santander
Carlo Buontempo – Director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus de la Unió Europea
Antonio Torrejón Barajas – Director General d’AENA
Rosa Van Gool – Futbolista
Josep Campreciós – Manteniment del camp del Barça
Fernando Redondo – Futbolista
Maribel Vela – Gerent del Club Nàutic Sant Feliu
Ricardo Riosalido – Perit inundació Camping Briescas
Ataulfo del Hoyo – Assessor jurídic Funerària de l’Ajuntament de Palma
Estrella Torres – Directora d’American Airlines

https://www.termcat.cat/es/node/2663

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Dia de π : Dia Internacional de les Matemàtiques

Benvolguts i benvolgudes, 

des del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) us convidem a celebrar aquest proper Dia Internacional de les Matemàtiques / Dia de π (dijous 14 de març) amb un Certamen de Poesia en Pilish obert a tothom. 

Què és el Pilish? 

El Pilish és una forma de d’escriptura restringida (o tècnica literària) en la qual la longitud de les paraules segueix els dígits de Pi (3.1415926535…), creant així una obra que reflecteix aquesta seqüència numèrica. Per exemple, un text començaria amb una paraula de 3 lletres, seguida d’una de 1 lletra, després una de 4 lletres, i així successivament. Aquesta curiosa forma d’escriptura no només celebra el nombre Pi sinó que també desafia l’autor a ser creatiu dins d’un marc molt específic.

Com participar? 

Estem buscant poemes escrits en Pilish de temàtica lliure, però especialment que celebrin les matemàtiques. Podeu enviar els vostres poemes durant aquesta setmana a l’adreça electrònica crmcomm@crm.cat. A més, us animem a compartir els vostres textops a través de les xarxes socials, Instagram i X, etiquetant al Centre de Recerca Matemàtica (@CRMatematica). Els poemes poden ser en català, espanyol o anglès, sempre que respectin l’estructura del Pilish.

Tant si sou aficionats a les matemàtiques com si simplement us agrada experimentar amb les paraules, us convidem a celebrar amb nosaltres el dia pi. Us convidem també a compartir aquesta proposta amb els vostres alumnes, companys o altres persones que puguin estar interessades a participar.

Moltes gràcies!

********************

Aquí va la meva aportació:

Dos, u, zero!
I ataca aèriament la claror blava
del cantó allunyat enfosquit,  ombrats universos,
des de les dreceres dels atzurs.

Pots votar-lo a: https://www.instagram.com/p/C4qREuDsuI7/?hl=es

Poema guanyador del Primer Certamen de Poesia Pilish CRM

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

Entréme donde no supe

Fotografia: Lluís Rius

Entréme donde no supe
y quedéme no sabiendo,
toda ciencia tracendiendo.

I

Yo no supe dónde entraba,
pero cuando allí me vi
sin saver dónde me estaba
grandes cosas entendí
no diré lo que sentí
que me quedé no sabiendo
toda sciencia trascendiendo.

II

De paz y de piedad
era la sciencia perfecta,
en profunda soledad
entendida vía recta
era cosa tan secreta
que me quedé balbuciendo
toda sciencia trascendiendo.

III

Estava tan embebido
tan absorto y ajenado
que se quedó mi sentido
de todo sentir privado
y el espíritu dotado
de un entender no entendiendo
toda sciencia tracendiendo.

IV

El que allí llega de vero
de sí mismo desfallesce
quanto sabía primero
mucho baxo le paresce
y su sciencia tanto cresce
que se queda no sabiendo,
toda sciencia tracendiendo.

V

Cuanto más alto se suve
tanto menos se entendía
que es la tenebrosa nuve
que a la noche esclarecía
por eso quien la sabía
queda siempre no sabiendo,
toda sciencia tracendiendo.

VI

Este saber no sabiendo
es de tan alto poder
que los sabios arguyendo
jamás le pueden vencer
que no llega su saber
a no entender entendiendo
toda sciencia tracendiendo.

VII

Y es de tan alta excelencia
aqueste summo saber,
que no ay facultad ni sciencia
que la puedan emprender
quien se supiere vencer
con un no saber sabiendo,
yrá siempre tracendiendo.

VIII

Y si lo queréis oír
consiste esta summa sciencia
en un subido sentir
de la dibinal esencia
es obra de su clemencia
hazer quedar no entendiendo
toda sciencia tracendiendo.

San Juan de la Cruz (1542-1591)

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

49 setmanes

Segon premi concurs Microrelats en motiu del Dia de la Dona – SMG

49 setmanes

Ella és la meva heroïna. Em porta amunt i avall. M’alimenta i em dona descans. Sé que aquesta situació és temporal, però s’hi està tan a gust…!

Cada cert temps la seva veu: “No, aquest és el primer embaràs… i necessito la feina ja que el pare no vol saber-ne res…” Si sabéssin lo vàlida i responsable que és, penso des d’allà dintre, ni es molestarien a preguntar-li constantment per si vol o no vol tenir més fills, quant cobra el seu marit, o per què necessita treballar!

Potser quan surti comenci a plorar ben fort, a veure si m’escolten, aquesta colla d’impresentables!

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari