El neologisme de l’any és una campanya que pretén acostar la llengua als parlants i pretén fer visibles els temes que han interessat durant l’any. Aquest 2023, a banda de la tria de la paraula nova més representativa de l’any, també s’ha pogut votar la paraula corrent, és a dir, la que no és gens nova i està ben implantada en l’ús.
La paraula nova guanyadora del 2023 és viralitzar (28,2 % vots) i la paraula corrent és tiet tieta (32,2 % vots).
Aquest any hi ha hagut rècord de participació, amb 14.035 votants. La franja d’edat que més ha participat ha estat la que comprèn entre els 12 i els 19 anys.
La nit de Nadal de 1223, ara fa 800 anys, sant Francesc d’Asís va organitzar a Greccio, Itàlia, un pessebre vivent per recrear el naixement de Jesús. S’iniciava així la tradició de la creació dels pessebres, una de les tradicions catòliques més esteses i arrelades fins els nostres dies i que avui transcendeix el fet religiós i és una autèntica expressió de cultura popular.
A Barcelona hi ha una fira especialitzada en pessebres la de Sant Llúcia des del 1786, i el 1863 es va fundar l’Associació de Pessebristes de Barcelona, la primera del món.
Avui fa 100 anys naixia a Barcelona Antoni Tàpies pintor i escultor català, i un dels principals artistes de l’informalisme, corrent artístic que engloba totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a França, Itàlia i Espanya durant la després de la segona guerra Mundial i en paral·lel a l’expressionsime abstracte dels EUA.
Llegeixo al Cavall Fort d’aquest mes de desembre, ja el núm 1473-1474, un article que va escriure Antoni Tàpies el gener de 1967 en el número 82, sobre El joc de mirar. De fet a l’actual número hi ha un dossier molt interessant sobre mirar objectes, paraules, números, emocions, persones i natura… Reprodueixo un fragment que m’ha agradat:
[…] Mireu l’objecte més senzill. Agafem, per exemple, una vella cadira. Sembla que no és res. Però penseu en tot l’univers que ella comprèn: les mans i les suors tallant la fusta que un dia va ser arbre robust, ple d’energia, al mig d’un bosc frondós en unes altes muntanyes, l’amorós treball que la va construir, la il·lusió que la va comprar, els cansaments que ha alleujat, els dolors i les alegries que haurà aguantat, qui sap si en grans salons o en pobres menjadors de barriades… Tot, tot participa de la vida i té la seva importància. Fins i tot la més vella cadira porta dintre seu la força inicial d’aquelles sabes que punjaven de la terra., allà als boscos i que encara serviran per a donar escalf el dia que, feta estelles, cremi en alguna llar.
La campanya per escollir el neologisme de l’any és una iniciativa de l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), el Termcat i 3Cat-ésAdir que pretén fer visibles els temes que interessen a la societat i acostar la llengua als parlants. Amb aquest objectiu, se’ls ofereix la possibilitat d’opinar sobre el neologisme que voldrien veure incorporat al diccionari normatiu. La votació pública té lloc durant el mes de desembre, durant dues setmanes i la paraula guanyadora és la que rep més vots.
L’Institut d’Estudis Catalans té el compromís d’analitzar les paraules guanyadores amb atenció especial per mirar d’incorporar-les en el diccionari normatiu (DIEC2).
Avui comença la campanya per escollir el Neologisme de l’any 2023
El neologisme de l’any és una campanya que pretén acostar la llengua als parlants i pretén fer visibles els temes que han interessat durant l’any. Després del pont de desembre, s’engega una votació perquè tothom pugui triar la paraula nova més representativa de l’any i, a partir del 2023, es vota també la paraula corrent des de fa anys.
La votació es fa a partir d’una llista de deu candidats per a cada categoria, que seleccionen les institucions organitzadores tenint en compte l’impacte que han tingut en l’ús. La característica que tenen en comú les deu paraules de cada llista és que no són al diccionari i que, per tant, són neologismes des del punt de vista lexicogràfic.
La paraula de cada llista que tingui més vots serà la paraula guanyadora d’aquella categoria i l’Institut d’Estudis Catalans té el compromís d’analitzar les dues paraules guanyadores amb atenció especial per mirar d’incorporar-les en el diccionari normatiu (DIEC2).
BOT m. Programa informàtic o mecanisme automatitzat que executa una tasca específica.
ECOANSIETAT f. Estat d’ansietat causat per la por de patir un cataclisme ambiental com a conseqüència del canvi climàtic.
GAZIÀ GAZIANA m. i f. Persona de Gaza o de la Franja de Gaza. || adj. De Gaza o de la Franja de Gaza.
GRASSOFÒBIA f. Actitud hostil cap a les persones grasses que les discrimina i estigmatitza.
HIPERSEXUALITZACIÓ f. Erotització forçada o precoç dels infants, i especialment de les nenes, amb l’objectiu de recrear una imatge adulta en un cos que encara no s’ha desenvolupat.
NIT TROPICAL f. Nit calorosa, amb una temperatura mínima entre 20 ºC i 24,9 ºC.
REFUGI CLIMÀTIC m. Espai, habitualment un equipament públic o privat que pot proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes.
SEXOAFECTIU -IVA adj. Dit de la relació entre dues o més persones que estableixen un vincle basat en la responsabilitat emocional i sexual.
SUPERILLA f. Unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats i que pretén estimular la mobilitat sostenible, la revitalització de l’espai públic, la cohesió social i la participació ciutadana, entre d’altres.
VIRALITZAR v tr. Difondre continguts a través d’internet, especialment per mitjà de les xarxes socials, creant en poc temps un efecte propagador anàleg al del virus.
PARAULES CORRENTS
BICI f. Bicicleta.
BRUTAL adj. fig. Molt gran o molt bo.
FRIQUI m. i f. Persona extravagant i excèntrica. || adj. Extravagant i excèntric.
GORRO m. Peça rodona de tela o de punt, sense visera, que s’adapta al cap i el cobreix i l’abriga.
GUAI adj. col·loq. Molt bo, magnífic. || adv. col·loq. Molt bé.
PLATAFORMA f. Conjunt d’aplicacions en línia que proporcionen un entorn per realitzar activitats diverses, especialment de comunicació entre usuaris, de difusió de continguts o de venda.
PORNO m. Pornografia. || adj. Pornogràfic.
QUIRÒFAN m. Sala d’un centre mèdic condicionada per fer-hi intervencions quirúrgiques.
TIET TIETA m i f. Germà o germana de la mare o del pare. || Parella de la tia o del tiet.
XARXA SOCIAL f. Plataforma que permet a una comunitat d’internautes interaccionar i també compartir i intercanviar informació.
La Balanguera misteriosa com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil.la teixint la tela per demà.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Girant l’ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor. Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar.
La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances teix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d’or i argent de la infantesa que s’enfila, de la vellura que se’n va.
El passat 7/11 va fer 100 anys del naixement de Josep M Madolell a Molins de Rei. Va ser un gran dibuixant i il·lustrador que va col·laborar des del primer número a la revista Cavall Fort i va morir el 2004.
Com a lectora del Cavall Fort, durant molts anys vaig seguir les aventures d’en Jep i en Fidel a la contraportada de la revista, així com altres il·lustracions en els articles de ciència o als àlbums de còmic de la Casa sota la sorra o les Aventures de Massagran.
Gràcies per les hores i hores d’entreteniment i bon gust pel dibuix, per obrir-nos una finestra de llum i colors en un temps sense internet, i amb poques imatges adaptades al públic jove.
Pinto les notes d’una havanera blava com l’aigua d’un mar antic, blanca d’escuma, dolça com l’aire, gris de gavines, daurada d’imatges: vestida de nit.
Miro el paisatge, cerco paraules que omplin els versos sense neguit. Els pins m’abracen, sento com callen el vent s’emporta tot l’horitzó.
Si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d’aquest món d’enyorança amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta i guarnir de palmeres el record sscampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol.
Els vells em parlen plens de tendresa d’hores viscudes amb emoció. Joves encara, forts i valents, prínceps de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps.
Els ulls inventen noves històries, vaixells que tornen d’un lloc de sol porten tonades enamorades, dones i Pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escata i amargar-me a la platja per sentir sons i tardes del passat, d’aquest món d’enyorança amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.
Si pogués enfilar-me a l’onada més alta i guarnir de palmeres el record, escampant amb canyella totes les cales i amb petxines fer-lis un bressol
Escolto a la ràdio que avui ha mort l’historiador i periodista Joan B. Culla.
He llegit molts articles a diaris i revistes, llibres i l’he escoltat en moltes tertúlies de ràdio i alguns programes de TV. M’agradava el seu to sempre didàctic, clar i el seu caràctesr neutral i objectiu davant de qualsevol fet.
Ara que ens ha deixat ens queda el consol de rellegir la seva obra i aprendre del seu mestratge.
Brindis [1704; del cast. brindis, íd., i aquest de la frase alemanya ich bring dir’s ‘t’ho ofereixo’]
La nostra societat ha assimilat des de sempre que l’èxit aconseguit per una persona o un equip després d’un esforç se celebri aixecant una copa plena de xampany o d’algun licor, en senyal d’alegria, de festa, d’entusiasme per l’assoliment d’un fi desitjat amb tenacitat. És un ritual que hem estès a altres celebracions no relacionades amb l’esforç, com ara l’aniversari d’algú. El ritual se sol acompanyar d’un brindis, és a dir, d’unes paraules de celebració dites per alguna persona rellevant del grup. La paraula brindis és un mot importat de l’alemany i que forma part de l’expressió germànica ich bring dir’s, que significa ‘t’ho ofereixo’.
La catifa voladora 