La catifa voladora

Rosa profunda és l’espectacle creat per escoltar la poesia amagada dins els tangos.

Ahir a l’Ateneu Barcelonès vam poder gaudir d’aquest recital de poesia, la poesia dels tangos, acompanyada d’alguns fragments musicals i ballats.

Va ser com entrar de ple en les lletres, conèixer els autors, la història del tango… de la mà d’Eduardo Braier (narrador i piano)i  Claudio Frost (actor i ballarí); acompanyats d’Almut Wellmann (bandoneó),  Esteban Vélez (guitarra), Jorge Talquenca (ballarí), Maia Surribas (ballarina).

Vam escoltar poemes d’Eduardo Arolas, Evaristo Carriego, Homero Manzi, Carlos Gardel, Pascal Contursi, José M Contursi, Cátulo Castello, Samuel Linning, Caledonio Flores, Alfredo le Pera, Armando Nervo, Enrique Santos Discépolo, Homero Expoósito, Juio Caro, Eladia Blazquez, Horacio Ferrer…

Un exemple: La noche que te fuiste de José M Contursi
A veces,
cuando en sueños tu imagen aparece,
radiante y fugaz como un rayo de sol,
siento que tus manos entibian las mías
trémulas y frías… ¡y hablas de tu amor!
Entonces lentamente mi espíritu adormeces,
arrullo sutil de una vieja canción,
aquélla que cantabas cuando tú eras mía,
fantasma febril que se aleja burlón.
La noche que te fuiste
(más triste que ninguna)
palideció la luna
y se tornó más gris la soledad…
La lluvia castigando mi angustia en el cristal
y el viento murmurando: Ya no vendrá más.
La noche que te fuiste
nevó sobre mi hastío
y un hálito de frío
las cosas envolvió…
Mis sueños y mi juventud
cayeron muertos con tu adiós…
La noche que te fuiste
se fue mi corazón…

Más fuerte que tu olvido,
el tiempo y la distancia,
se ensaña, tenaz con mi desolación,
el remordimiento de todo el pasado
¡todo mi pasado trágico y burlón !
Por eso cuando en sueños tu imagen se agiganta
y entonas sutil esa vieja canción,
yo vuelvo a ser entonces el de aquellos días,
radiante y feliz como un rayo de sol.

Avui s’inicia la Setmana de la Poesia a Barcelona, tot un esdeveniment a la ciutat i any rere any ens permet gaudir d’espectacles de petit format on la poesia n’és la protagonista.

Avui anem a la sala Tallers del TNC a l’acte que obre la setmana de laPoesia, i allà descobreixo quatre poetes que llegeixen poemes d’ells i d’altres que han traduït.

Gemma Gorga, Fernando Beltran, Berta Piñán i Miquel Ángel Llauger ens delaiten i emocionen amb els seus poemes.

Frederick Stark Pearson va morir, amb 54 anys, avui fa un segle a l’enfonsament del transatlátic de luxe Lusitania degut a ser bombardejat pel submari alemany U-20. L’any 1911 Pearson va venir a Barcelona i quan al cim del Tibidabo va veure Barcelona i el Vallès ple de xemeneies fumejant va acceptar portar l’energia elèctrica a Barcelona. Per aquest motiu el 12/9/1911 fundà a Toronto la Barcelona Traction, coneguda amb el nom de La Canadiense, per tal d’electrificar Catalunya amb la construcció de preses a les conques del Pirineu català. Centenar d’obrers van arribar de tots els indrets de l’estat  per treballar dia i nit en les preses que anaven aixecant, la primera central hidroelèctica  va ser la de Talarn al Noguera Pallaresa.

Johann Carl Friedric Gauss va néixer el 30 d’abril de 1777  a la ciutat de Braunschweig, ciutat del Sacre Iimperi Romanogermànic i va morir a Göttingen el 23 de febrer de 1855.

Està considerat un dels matemàtics que feu més descobertes significatives en molts camps: teoria de nombres, estadística, anàlisi matemàtica, geometria diferencial, geodesia, òptica, astronomia…

Avui en dia el recordem per la Campana de Gauss….

A mig camí de Barcelona a Sant Cugat per la carretera de l’Arrabassada, just enfront del trencant cap a Can Cortés, podem veure a mà dreta una paret mig derruïda amb finestres mosàrabs…

Fa uns anys la meva germana va portar a tota la familia a descobrir les runes del Casino de l’Arrabassada, en ple Collserola. Runes, parets mig dretes, esclinates, balaustrades, ponts i túnels mig amagats entre la vegetació típicament mediterrània: alzines, pins, eures i un sotabosc espès.

És fàcil imaginar com va ser fa més de 100 anys  el Casino de l’Arrabassada: un edifici majestuós al mig del bosc amb jardins, un hotel i restaurants de luxe, i un parc d’atraccions comparable amb els de París, Londres i Nova York…

La prohibició del joc l’any 1912 va fer caure en declivi el Casino, però durant uns anys va seguir funcionant com a hotel, restaurant i  parc d’atraccions, fins que el 1930 va tancar definitivament.

Durant la Guerra Civil va ser un refugi i polvorí, però el 1940 el seu propietari el va fer derruir definitivament… i des de llavors les restes que queden ens fan imaginar-lo.

Més informació a:Forgotten and magic places

 Sant Jordi del pati dels tarongers

Sant Jordi gloriós

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Prop del Pantà de Vallvidrera mig amagat per la vegetació, hi ha una espècie de forat que s’endinsa a l’interior de la muntanya: és l’entrada de la mina Grott.

La mina Grott és un túnel de gairebé un quilòmetre i mig que es va construir el 1855 per fer arribar l’aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià, a l’altra part de la muntanya. Va arribar a trnasportar fins a 400 metres cúbics d’aigua al dia.  Amb el temps va caure en decadencia i es va tancar el túnel.

El 1908  pel mateix túnel es va inaugurar un trenet  entre Sarrià i el pantà de Vallvidrera. En cada viatge transportava  36 persones i només amb  mig any de funcionament va arribar a traslladar 40.ooo persones.

El Parc d’Atraccions del Tibidabo i l’empresa explotadora del tren de Sarrià van pressionar fins que van aconsseguir el tancament definitiu del trenet .

Actualment hi passa una tubería d’aigua  que transporta aigua de Barcelona a Sant Cugat.