En ple hivern austral, un diumenge d’agost, els nostres parents argentins ens conviden a El Pilar a compartir un asado argentino a l’aire lliure.

Sortim de Buenos Aires després d’estar força estona circulant pels carrers, avingudes i autopistes de la ciutat. Quan arribem als afores el terreny és pla, les autopistes són amples amb un munt de carrils. A fora fa fred i anem abrigats fins les dents.

Els parents preparen un asado amb totes les de la llei, fent els rituals corresponents: el foc, tallar la carn, posar-la sobre les brases… i sobretot preparar la picada (el nostre vermut) i prendre fernet una beguda amarga…

Anem menjant la carn a mida que es fa: bifé, costillar, matambre, chinchulines, morcillas, chorizo, bondiola, costilla, mollejas… de porc i de vaca. Tot un ritual, equiparable al fer la paella valenciana… Mmmm tot bonísssim al punt i regat amb vins de Mendoza molt selectes.

Gelat de postres, chiscaque i com no el mate, fet i servit amb tot el seu ritual: la calabaza, la bombilla, cebar el mate… Insisteixen, però no m’agrada.

El asado argentino ha estat impressionant: la carn i els vins i sobretot a companyia.