Category Archives: Poemes
Bambolines / Forillo
Allò que veiem per la finestra pertany a la casa que habitem. Gaston Bachelard(1884-1962) PD: Dedicat a la Laia i al Juli que em van ensenyar com d’important és el forillo.
Massurca del bosc
Tallarol capnegre,esquirol boscà,serp de vidre,un milà, un pit-roigi la puput se’n vol anar. Mallerenga carbonera,oreneta, raspinell.Cuereta torrenterafeu el riu més bell! Coronil·la, jonçablada, cap ferratpulmonària, avellanerpollancre i un bedollque ha tremolat. Mallerenga carbonera,oreneta, raspinell.Cuereta torrenterafeu el riu més bell! VorAigua
Avui centenari de la mort de Joan Salvat Papasseit
Visca l’amor! Visca l’amor que m’ha donat l’amigafresca i polida com un maig content!Visca l’amorl’he cridada i venia—tota era blanca com un glop de llet. Visca l’amor que Ella també es delia:visca l’amor:la volia i l’he pres. Joan Salvat Papasseit(1894 … Continua llegint
Feliç nit de Sant Joan
És la nit de Sant Joan És la nit de Sant Joan,amiga, és la nit encesade corrandes i desig;mira com la flama espessava prenent el fustot velli la fullaraca seca. Dessobre el cant del cucuti el respir de la vernedai … Continua llegint
Los espejos transparentes
Uno dice lo que dice, mas no dice lo que piensa.Los espejos no reflejan: transparentan.Todo mira fascinante de frente, pero no existe.Todo vuelve por detrás y es lo real, invisible.En lo que veo, no veo; en lo que no veo, … Continua llegint
Dalt de la Jungfrau
Dalt de la Jungfrau,vora del cel blau,tindràs un palauen cada nevera.Quan de tard en tardi avivant l’esguardpassarà l’isard,sortiré a cacera. Tindràs un mirallen el blanc cristallque muntanya avallestén la gelada,i un corrent gegantformarà amb ton cantl’eco palpitantde la fondalada. Tindràs … Continua llegint
Sequera
Ho dirà la història. Dos mil vint-i-tres.De pluja, ben poca i molts camps són erms. Passejant pels boscos no hi he vist bolets.Però, el cor se m’angoixa: molts arbres són secs! Muntanyes eixutes. Poc cabal du el Ter.I a Sau, … Continua llegint
Un nuvol blanc
Dedicat a totes les mares, en un dia com avui. Senzillament se’n va la vida, i arribacom un cabdell que el vent desfila, i fina.Som actors a voltes,espectadors a voltes,senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren … Continua llegint
Poema de Sant Jordi
Poema de Sant Jordi Per Sant Jordi, que tot vibra,el gènere no ens fa nosa:a les noies, també llibre,i als mascles, també una rosa. Roc Casagran
Entréme donde no supe
Entréme donde no supey quedéme no sabiendo,toda ciencia tracendiendo. I Yo no supe dónde entraba,pero cuando allí me visin saver dónde me estabagrandes cosas entendíno diré lo que sentíque me quedé no sabiendotoda sciencia trascendiendo. II De paz y de … Continua llegint
La catifa voladora 