Arxiu de la categoria: Poemes

Llegenda de Sant Nicolau Si n’eren tres petits infants, varen anar a espigolar els camps. Mireu el què va succeir: Que es varen perdre pel camí! – Tirem per aquí,tirem per allà… La nostra casa on serà? Truquen al vespre … Continua llegint →

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara… Torno a sentir els … Continua llegint →

Avui dia de Sants Difunts, un record pels que ens han precedit La memoria A esta casa llega, a veces, el viento. Llega lo inacabado, llega el tiempo, y la espera, y el reloj inútil, y el alma de los … Continua llegint →

És la terra més galana que en el món hi ha Catalunya de la plana fins a l’Empordà. Un paradís em semblen ses conreus desde l’Ebre aIs Pirineus. Un dia els àngels del cel es van voler alegrar i fent … Continua llegint →

Els clavells s’incendien, per imitar-te, quan tu passes per davant. I, per felicitar-te, les pluges ploren, fan damunt els vidres, vidre, damunt el vidre, cant. El carrer de Montcada, el dia del teu sant, t’abraci, vell, galant. Per brodar-te la … Continua llegint →

Del lluny, del lluny ve la complanta; la porta el sol, la porta el el vent. La terra brunz i vibra i canta i es pur el cel i és resplendent. Les mans demanen mans germanes que amb fe es … Continua llegint →

Jo em donaria a qui em volgués, com si ni jo me n’adonés, d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés. Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res … Continua llegint →