Arxiu de la categoria: Poemes

  És quan dormo que hi veig clar Foll d’una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d’una petxina, So la font del comellar I el jaç de la salvatgina, – O la lluna que s’afina En … Continua llegint →

Febrer Els núvols són més blancs, el cel més pur. Ara és temps de morir, que la vida es reforça. El món, altra vegada despert davant l’atzur, pressent càlidament que ha de tenir un futur –sempre el somni que precedeix … Continua llegint →

I Paisatges com adagios que s’apaguen. Lentíssims els capvespres, fred estricte. La solitud dels dies m’acompanya, com una fuga enmig de sons del gel. L’hivern despulla els arbres i les ànimes: faré un foc amb les restes d’un poema, que … Continua llegint →

Nit de Nadal Si aquesta nit sents una remor estranya que, no saps com, t’obliga a mirar el cel, i enyores gust de mel i tens desig d’una pau que no enganya… és que a través dels aires de la … Continua llegint →

Ja set anys sense el Pare… i encara tan present. Calladament Des d’aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se … Continua llegint →