Arxiu de la categoria: Poemes

  Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers… Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent. La foguera de la plaça … Continua llegint →

Escolteu!, s’acosta ja el temps de saber tots la veritat! Temps de que el lleó no ataqui l’anyell! De fer rendir les armes amb l’amor i collir-ne tots les roses. La pau serà el nostre estandart! No en dubteu pas, … Continua llegint →

Cien sonetos de amor: Soneto XIV Me falta tiempo para celebrar tus cabellos. Uno por uno debo contarlos y alabarlos: otros amantes quieren vivir con ciertos ojos, yo sólo quiero ser tu peluquero. En Italia te bautizaron Medusa por la … Continua llegint →

Aniré cantant a la prada, on m’espera l’ombra d’un àlber, li demanaré una branca, li demanaré una branca. Amb la fusta blanca, triada, i amb els cants que m’han de dar traça, em faré una balalaika, em faré una balalaika

Canyar florit, oh selva dels meus somnis! Tota la nit tremola dolçament en el fullatge que la lluna lliga amb teranyines pallides d’argent. Fresc ombradiu, llisquent riera clara; melangia: sentor de terra molla; herbei gemat. Les canyes fan un sostre … Continua llegint →

  Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d’aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se l’estima … Continua llegint →