Category Archives: Poemes
Madrigal a Sitges
Oh Sitges, cel i calitges, mar al peu, clavells al niu, blanc d’Espanya que enlluerna les espurnes de l’estiu. Cor que vols, cor què desitges, visc en tu, que tota plaus; tes noies tenen ulls negres, tes cases tenen ulls … Continua llegint
La sardana és la dansa més bella
I La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan; és la mòbil magnífica anella que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant. Ja es decanta a l’esquerra i vacil.la ja … Continua llegint
L’espera
En el sisè aniversari de la mort del meu pare, el recordo amb aquest bonic poema L’espera Tantes coses et troben a faltar. Cada dia està ple d’instants que esperen les mans petites que, tantes vegades, van agafar les meves. … Continua llegint
Cant espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida? Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre, i … Continua llegint
La nit de Sant Joan
La nit de Sant Joan és nit d’alegria. Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia. Primavera mor, l’hivern es retira. Si arribés l’amor, mai més moriria. Les flames del foc, la nit … Continua llegint
De flors del calvari…
SUM VERMIS Non vivificatur nisi prius moriatur 1. COR., 15, 36 Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, despullat de tot bé, malalt i pobre, de mon no-res perdut dintre l’abisme. Cuc de la terra vil, per una estona he vingut … Continua llegint
L’acte darrer
L’ACTE DARRER Le dernier acte est sanglant, quelque belle que soit la comédie en tout le reste. On jette enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour jamais. PASCAL Quan de vegades entro, a poc a poc, … Continua llegint
El Pi de Formentor
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les tormentes que assalten la ribera, com un gegant guerrer. No guaita … Continua llegint
D’un cactus
D’un cactus Com rèptil monstruós de pell clapada, d’entranya llefiscosa, era ajocat al seu recó bevent la solellada. De sobte, sa malícia desvetllada, enrevisclant-se va esquerdar el test. Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest, dalt una paret seca … Continua llegint
Lo riu es vida ;-)
Parlo d’un riu mític i remorós Tot sovint penso que la meva infància té una dolça i secreta remor d’aigua. Parlo de la verdor d’un delta immens; parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis com volves vives de la neu … Continua llegint
La catifa voladora 