Category Archives: Calaix de Sastre

La diada de Sant Jordi La diada de Sant Jordi és diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l’olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: “Sant Jordi mata l’aranya”. L’aranya … Continua llegint →

Nascut  i mort a Ciudad de México el 31 de març de 1914 i el  19 d’abril de 1998 respectivament. Poeta, escriptor, assajista i diplomàtic mexicà i Premi Nobel de Literatura l’any 1990. Escrito con tinta verde La tinta verde … Continua llegint →

Avui dia de la Poesia, i aprofitant el centenari del naixemement de Joan Vinyoli, un poema d’ell, per celebrar-ho. PERFECTAMENT RECORDO Perfectament recordo que venies pel carrer de la mar, amb foc als ulls, quan em veieres en el fosc … Continua llegint →

Recordo aquell de 2 març de 1974 perfectament: havien executat el Salvador Puig Antich, ningú no havia pogut fer res per evitar-ho. A casa van aparèixer unes octavetes en blanc i negre amb aquesta foto d’en Salvador que deien: Han … Continua llegint →

  Si miro per la finestra veig la lluna i un estel —petita falç en creixença i pampallugueig rebel—, la torre de Collserola que guspireja, fidel, i l’ampla nit que s’acosta com un fantasma de gel. La mimosa ja és … Continua llegint →

Llegiexo a l’almanc del nou 2014 que avui la Terra està en periheli. El periheli (del grec peri = al voltant , helios = sol) és la mínima distància en que es troba un cos del Sistema Solar que gira … Continua llegint →

Alcem companys la copa del vi ben nostre d’ardenta saba i a l’ensems que brindem per Catalunya JUREM!, per la memòria dels nostres avis, que serà LLIURE! Aquest brindis és el feien els meus pares, oncles i avantpassats el dia … Continua llegint →

Fa uns dies moria Joana Raspall, el 4 de desembre, en el seu record un bonic poema que no deixa indiferent… PODRIES Si haguessis nascut en una altra terra… Si haguessis nascut en una altra terra podries ser blanc, podries … Continua llegint →

Els oratges de la tardor despullaven els arbres. La pluja queia sense pausa i va podrir el record de la fullaraca. La neu va venir a pas de llop i esborrava els vials de la muntanya. Els núvols empresonaven el … Continua llegint →

La pluja Salvador Espriu «Pluja d’hivern» En la mort de R. P. Compassiva, lànguida, clara, aquesta aigua de pluja a l’hivern. Ha caminat tota la peregrinació del cel, trobant-se multiplicadament a través dels fins vials de la boira, oferta mirall … Continua llegint →