Dedicat a tots els fills i filles… i sobre tot a les mares.

I arriba un dia en què t’escoltes parlant com ella, cuinant com ella, renyant com ella, cantant com ella, ensenyant com ella, escrivint com ella, plorant com ella.
I arriba un dia en què aquestes sabates gegants que tant et vas provar et queden, i pots recórrer la seva petjada.
I amb cada pas vas entenent tot el que alguna vegada vas criticar.
I entens els límits, els reptes, els enutjos, les preocupacions, les pors.
I agraeixes que va ser aquí, acompanyant-te de prop, cuidant, vigilant.
I agraeixes els seus desvetllaments, els seus sacrificis, el seu temps.
Arriba un dia en què et mires al mirall i la veus.
Perquè uns mesos vam estar dins d’ella, però ella sempre estarà dins de nosaltres.

Text rebut per whatsapp, desconec l’autoria.