
Dedicat a tots els fills i filles… i sobre tot a les mares.
I arriba un dia en què t’escoltes parlant com ella, cuinant com ella, renyant com ella, cantant com ella, ensenyant com ella, escrivint com ella, plorant com ella.
I arriba un dia en què aquestes sabates gegants que tant et vas provar et queden, i pots recórrer la seva petjada.
I amb cada pas vas entenent tot el que alguna vegada vas criticar.
I entens els límits, els reptes, els enutjos, les preocupacions, les pors.
I agraeixes que va ser aquí, acompanyant-te de prop, cuidant, vigilant.
I agraeixes els seus desvetllaments, els seus sacrificis, el seu temps.
Arriba un dia en què et mires al mirall i la veus.
Perquè uns mesos vam estar dins d’ella, però ella sempre estarà dins de nosaltres.
Text rebut per whatsapp, desconec l’autoria.
M’he sentit tant identificada amb el teu escrit, imagina si la tinc present que l’he fet parlar en el llibre de l’Arc de la Perdiu.
Una abraçada
Lola, l’escrit no és meu. El vaig rebre per whatsapp i tot i que no celebro el dia de la mare em va agradar.