Extret d’Amics dels Parcs núm 10 – febrer 2007 – Lluís Rius i Alfred Mauri

Entorn de plataforma terrígena i fons de badia (Torrent de Can Torrents). Entre la zona d’influència de la costa i zones de major profunditat de la badia – Nucli urbà de Gelida

Com arribar-hi?
Es parteix del camp de futbol de la població de Gelida. Se segueix el camí que parteix de l’extrem dret
del camp. Seguiu uns 150 metres, i just quant comença a enfilar-se, preneu el camí que us apareix a la dreta i baixa pel torrent amb un fort pendent. Arribareu fins al vessant d’un altre torrent anomenat torrent de Can Torrents on hi trobareu una gossera. Quan s’acaba el tancat de la gossera, voregeu-la i endinseu-vos per un camí molt feréstec que trobareu a mà dreta. A uns 130 metres, entre pins i matolls observareu, en sentit cap al fons del torrents, una placa sorrenca d’uns 33 x 15 metres, lleugerament ondulada i inclinada. Aquesta és la plataforma terrígena.

La riera de Can Torrents, al llarg del temps, ens ha fet un rentat dels sediments plàstics que hi havia a la llera del torrent deixant al descobert uns materials més arenosos i endurits, vestigis de fons marins. La seva superfície és lleugerament ondulada amb una presència més aviat pobre d’organismes. Trobem les conquilles de bivalves, restes de lamel·libranquis, closques d’equinoderms i conxes de gasteròpodes. Els elements biològics són dispersos, fragmentats i molt alterats, la qual cosa ens indica que són materials arrossegats pels corrents marins i allunyats de la àrea de producció.

Un racó misteriós que permet al visitant deixar–se submergir i nedar damunt de la superfície reclinada i
ondulada del fons marí, entre la costa i el fons de badia.

Ambients de fons de badia

Damunt de la plataforma terrígena observem una pared d’uns 12 metres d’alçada de materials molt més plàstics de color gris, propis de les zones més profundes de la badia, com lutites i margues de coloració grisa, blava i verda, intercalades amb nivells arenosos fortament carbonatats. Aquests són els dipòsits marins més característics i fàcilment reconeguts en el nostre paisatge penedesenc. Es poden observar
fàcilment en els talussos descoberts per l’acció del riu Anoia, davant Les Cases Noves (Gelida) i al tram més baix dels dipòsits del talús Can Raimundet a Sant Llorenç d’Hortons.

Naturalment, en el fons marí hi trobem una fauna de vertebrats, avui dispersa en diferents museus. Aquest és el cas de les restes del sireni (*) Metaxitherium catalaunicum exposat en el Museu de Vilafranca.

Altres restes més fragmentades i aïllades ens permeten conèixer la variada fauna de vertebrats. És el cas del dofí del gènere Eurhinodelphis trobat a Can Juncosa (Gelida) i el d’una resta vertebral de balena Cetotherium trobada a Sant Llorenç d’Hortons i dipositada en el Museu del Seminari Conciliar de Barcelona. D’altra banda, al Museu Vicenç Ros de Martorell hi trobem una dent del gran tauró depredador Charcharocles.

(*) Els sirenis són un grup curiós de mamífers emparentats amb els proboscidis (grup actual dels elefants) però ben adaptats a la vida aquàtica. De cos fusiforme, amb els membres anteriors transformats en aletes i sense membres posteriors. Els seus representants actuals són els dugong i manatins. El seu descobriment fou força curiós. Les restes varen ser trobades per Jacint de Moulin a Mas Romeu (Vilafranca del Penedès) mentre realitzava la cartografia de la província de Barcelona, el 1869. Jacint de Moulin no pogué endur-se-les per l’oposició ferma del propietari dels terrenys. Aquestes restes foren oblidades en una quadra de la casa núm. 3 del carrer de la Fruita de Vilafranca, propietat del Sr. Mullol de Mas Romeu. L’any 1936 la mestressa de la casa ho comentà al canonge i paleontòleg vilafranquí Lluís Via i, finalment, l’any 1944, es dipositaren al Museu de Vilafranca.