Avui a darrera hora del vespre he rebut un missatge comunicant-me la mort del Manel, el Manel Pousa, el pare Manel. He tingut una esgarrifança: perdre al Manel és perdre una baula de la meva vida.

El conec des de fa gairebé 50 anys, aleshores jo anava a l’esplai del Club Oriols a la Parròquia de Sant Josep Oriol, i ell era el responsable de l’esplai. Ens acompanyava a les excursions de cap de setmana, a les colònies a l’estiu, a setmana santa… i es preocupava de la nostra educació com a joves i adolescents.

Recordo que quan el 1975 el van ordenar sacerdot van fer una col·lecta entre tothom i li van regalar un vespino vermell que també ens l’emportàvem de colònies, i cada matí anava a buscar el pa al poble, o a fer altres encàrrecs.

Amb ell reiem molt, era molt ingeniós i força transgressor, però a l’hora de pencar, no hi havia qui s’escaquegés amb ell. Les misses eren disteses, i començavem donant-nos la pau, a vegades ni llegia totes les lectures, l’evangeli i prou, i isi hi havia hagut un problema entre els companys en parlavem allà.

El recordo en una excursió a Sant Segimón del Montseny, que va ploure el que no està dit, no portava anorac i es va fer un impermeable amb bosses de brossa.Vam acabar tots enfangadissims i el lema era: Tots ben guarros! i no importava com de mullats i enfangats estavem tots.

A l’esplai tothom li deia el Manel, a casa ma mare em va preguntar qui era aquest Manel del qual en parlàvem les germanes i al dir-li que era el sacerdot de l’esplai, aleshores ens va dir que li haviem de dir mossèn Manel. Per a mi sempre serà el Manel. Des de fa anys ha esdevingut el Pare Manel i per allà on ha passat s’ha preocupat de dignificar la vida dels altres sobre tot els més desfavorits.

Mai ens hem perdut la pista i sempre hem estat en contacte. Des de sempre he col·laborat a les seves accions: colònies per nens, esplais, ara un club de fútbol, ara el repàs, els casals d’estiu. Recordo anar-lo a animar a les maratons que corria i fer-li l’avituallament d’una punta a una altra de Barcelona.

Ara fa un parell de setmanes vaig rebre una trucada d’ell, resulta que volia trucar a unaltre i em va trucar a mi. Vam estar xerrant una estona del confinament, l’estiu… A l’acabar em va dir a principis de setembre et truco i parlem.

Gràcies Manel per tot.