Ens llevem ben d’hora i anem a fer el passeig per Sol de Riu, una finca que toca al riu Sènia i el mar. És una camí que va vorejant les petites cales que hi ha al nord de Vinaròs. Hi anem d’hora per tal de veure la sortida del sol, avui és a les 7:13.

Arribem a temps, però de camí ens adonem que avui hi ha un pilar de llum o de sol: una columna estreta sobre el sol, que es forma quan encara no ha sortit: no són raigs verticals, sinó els reflexos simultanis de milions de cristalls de gel.  Ja ens adonem que som uns privilegiats de poder gaudir d’aquest instant tan màgic.

A les 7:13 el sol surt puntual a la cita: primer un punt rogenc sobre el mar i poc a poc, més depressa del que ens agradaria, la bola de foc completament rodona ja està  a l’horitzo, i sobre d’ella el pilar de llum es manté. La mar està en calma i transparent.

Seguim el camí tot contemplant com el sol va pujant i els colors van canviant segon a segon. El pilar de sol ens acompanya força estona. A l’arribar a la desembocadura del riu Sènia uns llobarros ens saluden en el punt on l’aigua dolça del riu es barreja amb l’aigua del mar; l’olor de la immensa figuera que hi ha i els crits de les aus ens embolcallen: l’espectacle multisensorial és únic.

Acabem la passejada banyant-nos en una de les cales: l’aigua està completament transparent i encalmada, només se sent el moviment de les pedres  que llisquen a la vora del mar.

PD: Dedico aquesta entrada a l’Ester, el Salva i a l’Artur que hem xalat molt.