Il·lusració Herbert Becker©

Conte extret del llibre de contes  La noia dels cabells de lli
Teresa Casas Bayer© 2015

Els soldadets

Els soldadets, quan se’n van a la guerra
passen formats i uniformats
ben estirats i arrenglerats:
arma a la dreta! Arma a l’esquerra!
Ai… quina enveja que em fan els soldats
quan se’n van a la guerra!

Els soldadets, al tornar de la guerra
tornen cansats i espellifats,
caps embenats, peus encoixats,
quanta destrossa, quanta desferra!
Ai… quina pena que em fan els soldats
Al tornar de la guerra!

El dibuix eren uns infants primer valents i agosarats, representant l’anada al combat. L’altra estampa la desgraciada imatge del retorn de la guerra: les carones acusaven el fatic, les mutilacions, el sofriment…

La mà inútil i immòbil dins de la butxaca del meu oient, posà davant meu totes les vivències esgarrifoses i terribles d’una guerra per mi ja imaginada quan era petita a través de la cançó.

I al començament de la meva adolescència  la guerra real, viscuda en carn viva, sortosament sense conseqüències tràgiques per mi, al contrari de la mà del meu company de records. Però sí amb tota la brutalitat d’uns interrogants que em deixaven l’ànima pengim-penjam.

L’estació del poble… Amb trens curulls de soldats, els crits i acudits propis de llur joventut. Estirant els braços per donar-nos la mà a les noies… I aquell moment d’anar-se’n el tren, com diu el poema “talment com la carn s’arrenca de l’ungla”; quan dolorosament hom pressentia que l’aire quedava dens de desitjos, que per a molts dels que s’absentaven, mai més podrien ser realitat…

Rebre una carta amb l’adreça de l’amic estimat, retornada perquè “ell” morí al front, absurdament, sense cap motiu que t’ho aclareixi…

I cap ànima bessona per poder comunicar tant de dolor, tant drama, perquè tothom té el seu, de dolor, i li vessa per tot arreu!

… passen formats i uniformats,
tornen cansats i espellifats…

Els que tornen… Déu meu!

Teresa Casas Bayer

Il·lusració Herbert Becker©