Canvi de mes i seguim confinats… Quants dies sense veure les albades prop del mar i sense poder nadar!

Abril

La llum nova enceta el dia
i refilen els ocells,
els camins de la masia
són de roses i clavells.
Hi ha un verd tendre d’alegria
per les feixes i el pradells,
i el jovent sent la follia
d’estimar amb amor novells.
És l’abril que ha arribat amb ses frisances,
és l’abril amb deliris i esperances,
és l’abril que no ens deixa el cor tranquil
és l’abril.

La pubilla del mas, noia feinera
de bona hora, ja tresca i riu a l’era.
Fan brogit els coloms i l’aviram.
El pastor matiner com les aloses,
ve a portar-li un flairós manat de roses
que de flames enceses sembla un ram.
Són per mi?, li diu ella contorbada.
Són per tu!, li fa ell amb la mirada
que s’arbora amb l’esclat del matí.
Somrient les ha pres la fadrina
i amb un bes sa ma petita i fina
ell li diu que el cor no sap com dir.
Bondadós llença el sol una rialla
i ressonen els crits de la xicalla
a la llum d’aquest temps obert i franc.
mentre heroi dels espais que el blau enjoia,
per fer eterna d’abril la clara joia,
ve Sant Jordi damunt son cavall blanc.