Avui fa 101 anys que moria a causa de l’epidèmia de grip la pintora barcelonina Lluïsa Vidal.

Lluïsa va ser l’única dona de la seva època que es va dedicar professionalment a la pintura i l’única que va anar a París a estudiar. Quan tornà de París s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d’aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d’aquest entorn, de la seva família i d’amics.

Dona activa i compromesa socialment visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d’artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.

Va pintar molts retrats a la sanguina i a l’oli, una tècnica que sempre dominà excel·lentment, també escenes íntimes de gènere, així com paisatges i festes populars. La seva pintura ha estat considerada com a modernista pels tons de la seva paleta, per l’ús de la transparència lluminosa en els colors de fons i també per l’elecció dels temes.