(A partir del llibre Moments femenins de la humanitat de Pilar Godayol)

Isabel de Villena (1430-1490)

És una de les escriptores religioses medievals més rellevants. Nascuda al País Valencià el 1430 i filla il·legítima d’Enric de Villena es quedà òrfena als 4 anys i passà la seva infantesa a la cort valenciana de la reina Maria de Castella, qui la va inclinar cap a la vocació religiosa, i als quinze anys entrà de novícia al convent de les Clarisses de València, monestir  de la Trinitat, on anys més tard esdevingué l’abadessa.

El que fa d’Isabel de Villena una dona rellevant per la seva època és l’escriptura de Vita Christ. Segons va posar en relleu Maria Mercè Marçal “és una obra de dona, conscientment, deliberadament de dona, si voleu femenina, però encara més, feminista, adjectiu que resulta anacrònic en aplicar-lo a una autora i a una obra del segle XV”.

Va escriure aquest llibre a petició de les monges i tracta de la vida de Crist sota una mirada femenina, la protagonista és Maria, i també inclou altres personatge femenins com Magdalena, la samaritana, la cananea, l’adúltera, Marta i Maria, Anna… fins i tot Eva. Sembla que Isabel de Villena vol recuperar Eva i Magdalena, dos símbols de dones pecadores davant dels corrents missògins de l’època que les dibuixava com a responsables de la caiguda dels valors humans.

Isabel de Villena defensa la dignitat del gènere femení i converteix la vida de Crist en una apologia de les dones. Hi ha qui considera aquest llibre com ginecocèntric: escrit per una dona, dirigit a dones, amb protagonistes femenins, difós per a una abadessa i a petició d’una reina. I tot això al segle XV!