Avui fa 40 anys que la Polícia Nacional va matar a cinc persones a l’església de Sant Francesc d’Assís de Vitòria arran de la vaga dels obrers.

Lluis Llach va composar aquesta cançó, on va posar música al dolor i la ràbia per aquells assassinats i la seva cançó va esdevenir un memorial de la tragèdia.

Campanades a morts / fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut les tres campanes negres.
I el poble es recull / quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més / que hem de dur a la memòria.
Campanades a morts / per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador / que oblidés les tres notes!
Qui ha tallat tot l’alè / d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor / que la raó dels que ploren?
Assassins de raons, de vides / ,que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.
Campanades a morts / fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut / les tres campanes negres.

II
Obriu-me el ventre / pel seu repòs,
dels meus jardins / porteu les millors flors.
Per aquests homes / caveu-me fons,
i en el meu cos / hi graveu el seu nom.
Que cap oratge / desvetllí el son
d’aquells que han mort / sense tenir el cap cot.

III
Disset anys només / i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls, / has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum / i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.
Disset anys només / i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa, / has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record / i cada nit aprendrem a estimar-lo.
Disset anys només / i tu tan vell;
impotent per l’amor que ell tenia, / li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar, / el nostres cos sempre estarà en primavera.
Disset anys només / i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa, / has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum / i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV
La misèria esdevingué poeta / i escrigué en els camps
en forma de trinxeres, / i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot / del victoriós poema.