Avui a la ràdio parlen de l’escriptor i dibuixant Juan Ferrándiz i de com va revolucionar el món dels christmas des que ell va començar a fer les famoses targetes nadalenques: personatges alegres amb un toc infantívols, galtones prominents, nassets petits… i envoltats d’animalons dòcils: gatets, gossets, ratolins amb tocs humans…

He fet un viatge al fons de la memòria i m’apareixen no tan sols les targetes nadalenques sinó també molts contes. El sr. Ferrándiz va ser qui va idear els contes troquel·lats que escrivia i dibuixava ell mateix.

Títols com: El urbano Ramón, Bee el corderito travieso, Mix y su cascabel… em porten a la meva infantesa. Eren contes infantils troquel·lats i que a més portaven algun objecte que els complementava: un xiulet a l’urbà, una campaneta a l’entremaliat xai, o un cascabell al gatet… La mare em comprava un conte d’aquests quan estava malalta que llegia i rellegia desenes de vegades fins que arribava a saber-lo de memòria tan el text com tots els detalls dels dibuixos.

Ja amb la recuperació de la democràcia, molts dels seus contes van ser traduïts al català i s’han fet reedicions.