El pis vell estava a la mateix finca de la botiga El Relámpago: una botiga que antigament venien petards i coets, d’aquí el nom, però degut un accident amb la mort de l’amo i un fill seu, van decidir canviar el negoci i vendre disfresses, estris de festa i confetti que no mata a ningú.

Durant els anys que vaig viure al pis vell estava al dia del calendari festiu: l’aparador mostrava la propera festa popular que se celebrava: el mes d’octubre un cop passada la febre de la castanyera, més tard el halloween, ja apareixia un pessebre amb l’arbre de nadal i els lluentons. Just obries els regals de Reis que l’aparador ja era inavaït per extraterrestres indis, infermeres, alguna princesa… Passava el Carnaval i cap a la mona: mils de pollets grocs sortint de l’ou marcaven l’inici de la primavera. Ja per Pasqua començava la febre dels finals de curs i Revetlla de Sant Joan: tot per la revetlla: plats i gots de paper, safates, tovalles… A la que sonava el darrer petard s’iniciava el periode estival: per fi una mica de calma! a vegades trencada per la Festa Major i vinga tornem-hi: tardor-catanyera-halloween-hivern-nadal-reis-carnaval-primavera-pasqua-estiu-revetlles-festa major-tardor-castanyera…

Tenir aquell aparador era com tenir el calendari vivent sota casa. Amb el Gerard petit, haviem passat hores mirant-lo: aleshores era difícil fer-li entendre que amb les castanyes a la boca encara faltaven quasi dos mesos per nadal i els reis!

Ara la botiga s’ha traslladat at al davant, en un nou edifici i han modernitzat tota la imatge corporativa: sembla que el nét li ha donat un nou impuls al negoci i ha sabut mantenir l’esperit dels fundadors.