L’estufa de carbó i llenya

salamandra

Encara que ara pugui semblar rar, durant molts anys el sistema de calefacció a l’Escola, a més del calor humà, eren unes boniques salamandres negres que estaven en un racó de classe, i que funcionaven amb carbó i tacs llenya.

Pel matí dels dies freds d’hivern les cambreres encenien les estufes, de manera que a l’entrar a classe notaves la classe lleugerament caldejada. Durant el dia s’anava escalfant i a la tarda allò no hi havia qui ho parés: d’haver tingut rodes, segur que la salamandra hagués començat a donar voltes per la classe.

Mantenir l’estufa encesa era tot un art, de manera que era un càrrec que només podien ostentar algunes nenes, ja que calia posar la quantitat exacta de carbó i llenya. Hi havia qui en posava massa i l’ofegava o qui se n’oblidava i l’estufa s’apagava… Haviem d’entrar els tacs de fusta per la boca rodona de l’estufa i a vedades costava una mica ja que la boca era massa estreta i quedava encallat, aleshores havies de donar cops amb un altre tac de fusta.

Amb una galleda de zinc anavem a la carbonera a buscar carbó i tacs de fusta. Era una missió un tant complicada i costosa ja que entre pujar, carregar el carbó i la llenya i baixar, amb tots els riscos que comportava fer-ho per aquelles escales, podies estar ben bé més de mitja hora. Això si no t’entrenies com feia jo amb la Margarida, o la Ruth,  o la Carme… que jugavem a passar sobre els tacs de fusta evitant els “cocodrils” que hi havia, ja ja…  Alguna vegada ens havia caigut una bona bronca de la sra. Dolores o de la mestra si quan arribavem tard a classe i a més si l’estufa ja estava apagada.

El dia que omplien la carbonera apareixein per l’escola un homes carregats amb unes gavetes negres plenes de carbó. La cara, les mans, els braços i la roba estaven negres.

Els dies de pluja el carbó i els tacs de fusta es tapaven amb una lona, però tot i així estaven humits i costava molt treure la humitat per tal que poguessin cremar bé. Per això els apropavem a la salamandra i veiem com desprenien el vapor.

A vegades tiravem les peles de les taronges o mandarines i la classe quedava tota perfumada. Encara ara quan en un foc hi tiro les peles i em ve l’olor, evoco els dies d’hivern a l’Escola…

Aquesta entrada ha esta publicada en Escola Parc del Guinardó. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’estufa de carbó i llenya

  1. Margarida ha dit:

    Si,si,si…. era divertidíssim jugar amb els cocodrils. Aquell espai darrera els edificis de dalt era tota una aventura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s