L’educació física es limitava a la Gimnàstica que impartia la srta. Adoración Segura-Palomares, que pels matins treballava en una oficina i per la tarda es posava un xandall impecable blau marí o blanc i es calçava una bambes blanques.

Al patí ens feia córrer, fer taules de gimnàstica, salts en aparells com el potro, el plinton, barra d’equilibri, cèrcols, cordes, tombarelles, rodes, verticals… Si plovia aleshores anavem a la sala de Música a fer quelcom no tant mogut.

He de reconèixer que per mi no exisita més esport que aquesta Gimnàstica. A casa els meus germans paracticaven atletisme però això formava part d’una altra cosa. El futbol, el bàsquet, el tennis o la natació eren activitats esportives alienes i que no tenien punts de connexió amb les verticals-pont, o els equilibris sobre la barra que feiem a l’Escola.

Els contactes de la srta. Adoración van fer que les noies més espabilades poguessin participar a campionats de Gimnàstica Rítmica i Esportiva. I alguns dissabtes pel matí anaven a entrenar al gimnàs que hi havia al soterrani d’un edifici del carrer Maestro Nicolau.

Ja els darrers cursos van incorporar-se noves mestres que ens van ampliar l’Educació Fisica i vam passar a fer iniciació esportiva a més de la clàssica Gimnàstica.