Dilluns vaig intentar anar a nedar  a una piscina i impossible: era una de privada i no vaig poder entrar-hi… Ahir vaig localitzar les piscines públiques de Seattle i hi vaig anar a la que tenia més a prop de casa: 20 minuts en cotxe!

Es podria fer un monogràfic per descriure l’anada a la piscina: aquests americans són els reis de les normes. Abans d’anar a l’aigua un vigilant em va explicar les normes i a l’acabar em va fer un test de flotabilitat! No fos cas que m’ofegués i els denunciéssiu!

Durant l’estona que vaig nedar, uns 25 minuts, vaig estar controlada per 4 vigilants que, a peu de piscina, seguien el meus moviments i els de la resta de banyistes: majoritàriament quitxalla ja que era l’hora  d’accés per a nens i nenes. La piscina semblava un pati d’escola. Tot i així vaig poder nedar amb certa tranquil·litat ha que hi havia alguns carrils segregats de la zona d’esbarjo.

L’altre tema va ser com dutxar-se  al vestuari sense despullar-se, ja que estava prohibit quedar-se nu al vestuari ¿? No fos cas que s’escandalitzés algú. Vaig desatendre la norma i em vaig dutxar com sempre ho faig, potser una mica correcuita… i aprofitant que no hi havia ningú.

Aquesta tarda torno a nedar. Resulta que la piscina té un camp de bàsquet annexat! Això és el paradís!  Ja, ja! M’emporto els nois i mentre ells juguen, jo nedo! Ahir vam descobrir que la pisicina també té cistella de bàsquet!, Ja ja, i poden jugar mentre es banyen, Això del bàsquet és una febre.

Violant – Agost 2009