La sra. Dolores

La sra. Dolores era la responsable de les cambreres i el personal subaltern de l’Escola, també actuava com a portera, i a més exercia d’ogre, ja que controlava a tothom.

Era una dona grassoneta i baixeta, cabell canós i pentinada amb el típic monyo recollit sense ni un cabell fora de lloc. Portava sempre l’uniforme de les cambreres net i polit. Era puntual, ordenada i metòdica, a més d’exigent i terriblement rondinaire, cosa que la feia ser molt temuda per a totes les nenes. Esbroncava a tort i a dret, sense cap tipus de mirament.

A les cuineres i cambreres les feia anar de bòlit i les controlava la feina: neteja d’aules, jardins, patis, menjador, cuina… Les renyava sense cap tipus de mirament quan no portaven l’uniforme correcte o no feien bé la seva feina. Recordo haver vist més d’una cambrera plorar després d’haver parlat amb ella.

A les alumnes ens controlava al milimetre com de netes estaven les bates, si portavem els botons cordats, i sobre tot el cabell recollit en una cua de cavall. Quan no compliem aquestes premises t’emportaves una solemne reprimenda o càstig. No cal dir que ella era la responsable de fer-te fer les feines extres quan et deixaves la bata a casa.

Era capaç d’interrompre una classe per recriminar a alguna de nosaltres qualsevol cosa: potser t’havia vist des de les finestres de l’antic menjador que llençaves un paper a terra, o que t’enfilaves al banc, o que anaves a la placeta… Les mestres mai la desautoritzaven però notàvem que a vegades no compartien amb ella la seva opinió.

Quan ens tocava fer la cantina amb ella era un moment francament delicat ja que a la més mínima et podia caure una bona esbrocada… Malgrat això si ho feies bé també t’ho deia pero sense mostrar la menor satisfacció a la seva cara.

No recordo haver-la vist riure mai… Durant molt anys ho vaig atribuir al seu nom: pobreta quin dolor dir-se’n!

Aquesta entrada ha esta publicada en Escola Parc del Guinardó. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a La sra. Dolores

  1. Núria ha dit:

    Pànic em feia a mi la sra. Dolors. En canvi, la meva àvia sempre deia que era una dona encantadora. Potser feia aquest paper amb nosaltres…

  2. Margarida ha dit:

    Quan em tocava fer cantina, començava a patir la setmana abans. Si et tocava preparar les paneres de berenar, era suportable, però si et tocava pesar les cebes, triar llenties, posar l’oli
    ….. la cosa era terrible. Jo tenia la sensació de ser ben inútil. Uf!!!!

  3. marga latorre ha dit:

    Recordes la seva filla? Es deia Montserrat Cabane. penso que feia feines d’administraciò a l’escola. Vivien molt a prop meu i les veia tot sovint per el barri.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s