Amb la implantació de l’EGB l’Escola va crèixer: nous edificis, més classes, més patis, més mestres, van entrar moltes noies… Nosaltres també ens feim grans i aquell creixement el vam adoptar com part nostre.

Amb les obres van entrar moltes més nenes, ja que les classes van passar a ser totes de 25 alumnes d’un mateix curs. Les  noves venien de centres que no podien aplicar l’EGB per manca d’espai, o acadèmies que tancàven.

A l’escola estrenàvem la Segona Etapa amb les classes de sisè, setè vuitè que la formàvem noies de 11 a 14 anys adolescents i els canvis del nostre cos seguien el mateix ritme que els canvis polítics i històrics que a l’any 1975 estavem vivint: la fi de la dictadura.

Entre nosaltres parlavem de tots aquests canvis: dictadura, democràcia, sexe, nois, fumar… eren temes que barrejavem. Anàvem a casa d’alguna de nosaltres a escoltar música, tocar la guitarra… a vegades els germans grans ens mostraven les novetats socials, politiques i culturals dins i fora del país.