Amb la introducció de la Segona Etapa van entrar noves mestres: Roser Ribot, Ma. Teresa Oncins, i Gloria Lete, i més tard Isabel Pàmies pels grups de sisè, setè i vuitè que s’anàven estrenant a mida que anàvem creixent…
Aquestes eren mestre joves, algunes recent acabada la carrera de mestra o alguna llicenciatura, i tenien la mentalitat més oberta, amb una altra manera d’entendre l’educació i la formació. No voldria desmerèixer els valors que les altres mestres ens van transmetre.
Aquestes noves mestres que es van incorporar ens van ajudar a entendre els canvis personals i socials que s’estaven esdevenint: fi de la dictadura, obertura del país, normalització cap a una identitat… i sobre tot el creixement personal que vam viure aleshores: l’adolescència.
Com tot en la vida hi havia mestres més estrictes, més esbogerrades… de totes tinc un bon record i magrat aquell moment van saber adaptar-se als canvis i ensenyar-nos com afrontar-los, tant els personals com els del moment. Les mestres eren rigides i ens feien treballar de valent. Les noies que no superàven els cursos o be repetien o bé deixaven l’Escola i s’incorporaven en centres de formació professional, escoles d’oficis, acadèmies privades… A vegades era a mig curs.
Recordo la Teresa Oncins quen va arribar a l’Escola, just recent llicènciada en Biologia, pel seu aspecte semblava una més de nosaltres, en canvi era estricta i rígida en les classes de matemàtiques i ciències.
La Roser Ribot era més eixalabrada, ens donava les classes de llengua castellana, de Geografia i història. Durant un curs ens va fer el treball Conocimiento de mi ciudad, per conèixer millor l’entorn.
La Isabel Pàmies la va susbstituir quan la Roser Ribot va marxar per desavinences amb la Directora. Era una mestra molt agradable i de tracte molt coherent.
La Gloria Lete ens donava llengua i literatura castellana, també. Tenia una lletra quasi perfecta. Va tenir un accident de trànsit, i durant el temps que va estar de baixa no vam tenir cap susbtituta, cosa impensable ara… Feiem servir el llibre Paradima i Senda..
La Teresa Oncins s’ha jubilat aquest any, tot just fa un mes i pico.
Recordo la Ma Teresa, la Roser i a Glòria. No recordo l’accident d’aquesta última. Totes elles segur van deixar petjada.
També recordo que l’escola duia un embolic amb la mestra d’anglès. No sé el motiu però no en trobaven cap i van ser dos cursos perduts. Vaig sortir de secundària com si no hagués fet mai anglès