A la Travessera de Gràcia encara hi ha Can Serdà, la cotilleria més genuïna de Gràcia.
Qui no s’ha comprat unes calces? o uns mitjons de fil d’escòcia? Tenen de tot: l’antic més antic que ni les iaies actuals compren fins el més nou que embogeix a les adolescents.
El més curiós són les cues quilomètriques que es formen: des que obren fins que tanquen. Tres o quatre dependenetes es mouen darrere del taullel on quasi no hi caben, on hi ha un munt de caixes de mitjons, mitges, calçotets, samarretes de felpa, sostenidors amb folre… i manilles!
La catifa voladora 
I tant!!
Hola, sóc nova per aquí. Estic buscant informació i he topat amb aquest comentari. M’ha interessat perquè resulta que tinc família llunyana per aquest barri, però sóc de fora i no disposo de masses dades d’on partir, i m’agradaria trobar una miqueta dels meus orígens.
Els meus oncles-besavis (si no vaig errada) tenien cotilleria a Gràcia. Es deien Martí, i estaven al carrer Santa Eugènia número 3, això és, crec, un parell de carrers més amunt de Travessera.
Algú de per aquí la va conèixer?
Algú me’n podria fer cinc cèntims…?
No sabeu la il·lusió que em faria que algú me’n pogués parlar.
Gràcies!
Em dic Marina.
Per cert, Martí és el meu segon cognom, ja que aquesta part de la història dels veus avantpassats que va discórrer pel barri de Gràcia em ve per part de mare, I un dels noms que havien pensat de posar-me era, precisament, Violant…… ufff….. Quines coses, oi? Es tracta d’aquelles petites anècdotes, detalls insignificants en principi, que després et posen la pell de gallina i potser, estirant el fil, qui sap…
Recordo que la meva àvia m’explicava que els seus parents de Gràcia, quan l’anaven a visitar, deien que “baixaven” a Barcelona.
A hores d’ara, m’agrada i valoro aquestes coneixences. Per això tinc ganes de saber-ne més!
Gràcies de nou.
Una abraçada i felicitats per aquest blog tan ben fet, senzill i emotiu alhora.