Una altra botiga que fa uns anys va tancar, tot i la seva particularitat, era la Ferreteria Soriano del Carrer Gran. Ben segur que qualsevol gracienc de pro la coneixia, i un munt de turistes escampats pel món, també. Era el típic establiment curiós que podia aparèixer a les guies secretes de la ciutat, o potser no tan secretes.

Els aparadors plens d’objectes insòlits de forma, de mida, de finalitat: pela patates amb grills, treu llavors, forada olives, farcells per coure llegum, coladors de totes mides i amb forats de totes mides, màquines de farcir des d’olives fins canelons, o fruits secs, ganivets, tisores, paelles, cafeteres, teteres, planxes, taps, coberts, bols… El que la feia més curiosa i particular era que cada objecte  tenia el seu rètol explicant que era, perquè servia, el preu en euros i la conversió en pessetes… tot escrit amb una cal·ligrafia una mica rònega.

Cuchillo para pelar cebolletas
Colador para zumo de naranjas sanguinas
Tapón para porron
Rallador fino de queso duro
Paella para huevos fritos de codorniz
Asador de pollo para hornos económicos

L’interior era tan caòtic com l’aparador: un munt de prestatges, un munt de calaixos… fotos i prospectes a les parets, articles als diaris de la pròpia botiga, anuncis de l’any de la picor. Un parell de dependents amb les bata blava anaven i venien rere el taulell i coneixien tots els racons de la botiga i el magatzem. Els ulls de la dependenta eren impressionats i encara els recordo…

Darrere d’una caixa registradora que havia emmagatzemat rals, l’amo cobrava i anava apilant les factures en un ganxo: ni ordinadors, ni bases de dades… tot al seu cap.

Un bon dia sense quasi ni avís la Ferreteria Soriano va tancar davant l’astorament de tots els graciencs.

PD: Dedico aquesta entrada a l’Amàlia una bona amiga, gracienca de tota la vida i una clienta de la Ferreteria Soriano. Com reiem amb les descripcions dels objectes de l’aparador!