A vegades escric per entendre el meu pensament, que és un garbuix de coses.

Per a mi el fet d’escriure és com anar filant i fent una troca de llana o rodet de fil: posant les idees en fila índia una rere l’altra, concatenant-les i relacionant-les sense deixar espais en blanc: sense trencar el fil.

A vegades el fil és de seda: fi i fràgil: per aquells pensaments més íntims; altres vegades és de lli, llana o inclús espart.. per altres. També varia el color, i inclús dins d’un mateix rodet de fil poden haver-hi diferents colors i textures. A mida que passa la vida, la troca de llana es va fent més gran…  Intento escriure, menys del que voldria.

En aquesta finestra que tinc ara oberta, a vegades m’explaio i cargolo la meva troca amb la que vaig teixint la meva vida amb tu.  Ho guardo tot a la meva caixa de llauna: els records i les vivències es cargolen en un capdell de llana que cada cop és més gran. M’encanta obrir la caixa i olorar, escoltar paraules, i melodies, llegir missatges que hi ha desats, col·leccionar adjectius, mirar els teus ulls, i sobre tot la teva ampla rialla.