Atles

atlas

 

Atles [1803; del nom donat a la col·lecció de mapes publicada pel geògraf holandès Mercator el 1595 que duia a la portada una representació de l’heroi mitològic Atles amb el món damunt les seves espatlles].

L’antic gegant Atles dels grecs i dels romans, que havia estat castigat a dur el cel i la Terra damunt les espatlles, devia inspirar Mercator per donar un missatge a la coberta dels mapes que va editar tot remarcant la rodonesa de la Terra: Atles ara duia al damunt la bola de la Terra i no la del cel. Per això de les col·leccions de mapes en diem atles i per això s’entén que la vèrtebra superior del nostre cos, que aguanta el crani, s’hagi anomenat, també i precisament, atles!

Extret de Garbells de llengua CAL

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Etimologies, Viatges | Deixa un comentari

Jovenívola

sitges

Albada des de Sitges – Fotografia Lluis Rius

Jovenívola

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.

Bressa la mar ses ones, mirant-se l’infinit;
bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu;
tot canta i tot commou
tot canta i tot somriu.
Bressa mon cor les ones del sentiment que hi viu,
mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu;
ai, aire més aire em dicta
dolça cançó gentil…

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.

Autor de la lletra i música: LLuís Millet i Pagès, Lluís
Publicat dins de Albada, Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Els jocs de matemàtiques

Ahmes

L’escriba Ahmès (Egipte, 1550 aC) i el papir de Rhind.

De Jordi Deulofeu i Oriol Comas a Vilaweb

Els jocs i les matemàtiques sempre han estat molt relacionats. Les proves més evidents són que molts matemàtics de la història han estat grans jugadors i que els autors de jocs han de recórrer contínuament a les matemàtiques. Avui fem un homenatge a tots els matemàtics fascinats pels jocs, de l’antic Egipte fins avui.

Segur que ens en deixem més d’un, però segur que no en sobra cap:

 

  • L’escriba Ahmès (Egipte, 1550 aC) i el papir de Rhind.
  • (Autor desconegut, Xina, s. II aC) Luo Shu, el primer quadrat màgic.
  • Ibn Khallikan (1212-1282) i la llegenda de l’inventor dels escacs.
  • Leonardo de Pisa, Fibonacci (1175-1250), el Liber Abaci i el problema de la reproducció dels conills.
  • Girolamo Cardano (1501-1576) i el Liber de ludo aleae, primer llibre sobre els jocs d’atzar.
  • Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665) i el naixement de la probabilitat.
  • William Hooper, les Rational Recreations (1774) i la paradoxa 64 = 65.
  • Leonhard Euler (1707-1783), els set ponts de Königsberg i la teoria de grafs.
  • Lewis Carroll (1832-1898) i les matemàtiques d’Alícia en terra de meravelles.
  • Henry Dudeney (1857-1930), Send + More = Money i el trencaclosques de Haberdasher.
  • Martin Gardner (1914-2010) i la divulgació matemàtica a gran escala.
  • Brian Bolt i el solitari de les nou caselles buides.
  • John Conway (1937-2020) i un altre joc solitari extraordinari.

Extret de :

https://www.vilaweb.cat/noticies/jocs-destar-per-casa-21-els-jocs-de-matematiques/?f=rel

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Quin tebi plaer

Tebi plaer

Aquarel·la Lluís Rius

En el 126è aniversari del seu naixement

Quin tebi plaer

Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

On és l’espieta que l’amor ens priva?

Joan Salvat-Papasseit
(1894-1924)

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | 1 comentari

M’abelleixen quatre coses

Rosa

M’abelleixen quatre coses

M’abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
(Palma 1869 -Llucmajor 1958)

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Grups de conversa: confinats, però ben vius

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana crea nou material didàctic per mantenir el contacte per videoconferència

WhatsApp Image 2020-05-08 at 21.14.39

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) ha bastit un sistema en línia per mantenir actius els grups de conversa en català que té engegats, vinculats als projectes Xerrem Junts i Garbells de Llengua. Gràcies a això, les sessions de català adreçades a nouvinguts i a catalanoparlants es poden desenvolupar com abans del confinament.

La CAL s’ha posat en contacte amb tots els usuaris per a poder adaptar les sessions que abans eren presencials a l’entorn virtual. Per aconseguir-ho, ha ideat nous materials didàctics dissenyats expressament per a les sessions virtuals. Són recursos audiovisuals creats per a ser compartits a plataformes de videoconferència: diapositives, peces d’àudio, imatges… Tant els guies de cada grup com els ‘xerraires’ han acollit molt bé la iniciativa. El conjunt de material es pot consultar durant les sessions o després

La llengua, un element integrador

Per la CAL, la llengua ha demostrat ser, una altra vegada, un element integrador capaç de superar les barreres culturals i físiques. L’esforç per restablir els grups de conversa durant el confinament i la bona acollida entre els grups palesen un interès indiscutible pel català en tots els àmbits: el laboral, el cultural, el de lligam social i el de l’oci.

Jordi Esteban Calm, director dels projectes Xerrem Junts i Garbells de Llengua, diu: ‘Ens ha sorprès positivament la formació de nous grups no adscrits a cap indret físic o entitat. La CAL acull i celebra aquest fenomen. Esperem que aquests grups continuïn trobant-se quan la quarantena hagi acabat.’

Notícia apareguda el 8/5/2020 a : https://www.vilaweb.cat/noticies/grups-de-conversa-confinats-pero-ben-vius/

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Itàlia i el Mediterrani

dietari-Josep-Pla-recorrent-mediterrania_2172992747_60127562_651x366

El viatge de Nàpols a Palerm, en el vapor-correu, sempre ple de gent però excel·lent, dura una mica més d’una nit -una nit ben aprofitada. Si fa bon temps, podeu mirar les estrelles, amb lluna o sense lluna: espectacle extraordinari. Si bufen massa els vents del sud, us podeu allargar a la cabina i esperar que minvin. En el meu primer viatge vaig escriure uns articles -publicats- que són més aviat superficials. Vaig veure Palerm, Messina, Augusta. Les grans estacions turístiques (Taormina, etcètera) del cantó de llevant del triangle que fa Sicília, Siracusa, Agrigent i Porto Empedocle al sud de l’illa i Trapani, a l’oest del triangle.

Palerm és una ciutat molt agradable. És una barreja de riquesa i de pobresa, però considerant aquesta situació irreversible. Hi ha una gran llibertat de moviments. La persona que té disposició i activitat per a enriquir-se s’enriqueix; la que té disposició per la pobresa s’empobreix. No hi ha res que s’oposi a aquest moviment. Això fa que sovint un senyor molt ric caigui i s’arruïni i un pobre s’enriqueixi. És un país que es troba en els inicis del sistema burgès i sense les resistències o del capitalisme o del socialisme. A Palerm, hi ha excel·lents restaurants. A Italià sempre n’hi ha de bons, però els de Palerm són notables, realment. Una altra curiositat d’aquesta ciutat és aquesta. Un viatger com jo, més aviat no gaire puntual, badoc i tendint al desori… Ara bé: a Palerm està tot resolt. Tot es resol fàcilment. Jo crec que aquest fet és originat pel que anomenem, genèricament, la màfia, de la qual els estrangers no sabem res. Els italians són molt patriotes. Les passions els uneixen, els sentiments els separen i els porten a odiar-se mútuament -un odi negre-, sobretot els sentiments familiars i personals. Són molt violents, cosa que en el Mediterrani és prou corrent. Tenen idees fixes, i això en aquests litorals és conegut i sovienteja. De vegades sembla que la màfia siciliana no és més que un moviment de fons regionalista contra la unitat d’Itàlia, produïda potser per la indiferència de Roma davant un passat històric literalment fabulós. Tota la baixa Itàlia ho veu igualment. Els italians del nord, quan hi arriben, es consideren superiors, en tot cas diferents. Són el que en el nostre país en diem uns fatxendes. El nostre país n’és ple. Un insignificant consell: a Sicília no feu mai el fatxenda, perquè sempre trobareu un sicilià que ho és més. És un poble molt hospitalari. Parla molt menys que els napolitans.

Les dones, generalment, van vestides de negre. És un país pobre. I què? La màfia dels Estats Units, que és siciliana, però a més, és polonesa, irlandesa, etc., em fa un fàstic horrorós. En canvi, tinc una gran curiositat per la màfia siciliana autèntica. Sicília és dominada per la màfia, Benito Mussolini envià a Sicília els més eficients buròcrates i policies que tingué a l’Estat que dominava per liquidar la màfia. No aconseguí absolutament res. El general americà Eisenhouer que manava les forces aliades que desembarcaren, en l’última guerra general, a Sicília, tingué una conferència de mitja hora amb el capitost de la màfia -un sicilià desconegut, normal, però naturalment eficient. El general Eisenhouer s’apoderà de Sicília en dos dies i mig, sense cap mort ni ferit. De fet, se’n recorden totalment els qui visqueren aquella època. Quan arribaren a la terra ferma, l’operació els costà més. Aquests últims anys, els Estats Units han donat a Itàlia milions i milions de dòlars. En general el país ha guanyat molt, que era del que es tractava -el millorament de la Itàlia del sud-, però potser no tant com prometien els escrits i les estadístiques dels sinistres economistes. Itàlia ha anat molt endavant. És un fet indiscutible. Palerm té, avui, una gran indústria de vaixells en drassana.

Josep Pla
(1897-1981)

Publicat dins de Confinament 2020, Viatges | Deixa un comentari

Dia del treball

tiempos-modernos

Avui dia del treball, canviem el full del calendari i seguim confinats…

Treball, jubilació i vellesa [del llatí tripalium, jubilare, senex]

Hi ha paraules referides a la feina que ens donen una visió negativa de tota activitat obligatòria, idea, per cert, bastant estesa en l’actualitat. La paraula treball ve de tripalium (‘tres pals’, en llatí) i era una tortura en la qual la persona quedava subjecta amb tres pals, com un cep. Del concepte de patir es va passar al d’esforçar-se i finalment al de treballar. El mot jubilació ve del verb jubilare (‘llançar crits de gran goig’, en llatí) i suposa que deixar de treballar per obligació és una autèntica festa.

Jubilar-se significa deixar de tenir obligacions de persona que participa en la creació de riquesa en un país. Però això no significa que hagi d’estar passiu. Entre els romans, la condició de senior (ser més vell) era molt respectada pel que fa a l’expertesa de la vida, tant, que els més vells, els sèniors, constituïen un col·lectiu, el senat, que era decisiu en l’elaboració de lleis per millorar la vida dels ciutadans i del país.

Actualment hem recollit aquest significat de sènior (‘més vell’) en el món de l’esport i de la política. En l’esport, de manera clara: dir que hi ha júniors (‘més joves’ en llatí) i sèniors en un club esportiu no genera dubtes. Però en la política no podem dir el mateix: els polítics que regenten el Senat no són, ni de bon tros, ell més vells de la població.

Extret de Garbells de llengua CAL

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Efemèrides, Etimologies | Deixa un comentari

Avui aniversari del naixement i la mort de Konstantinos Kavafis

Amoret

Aquarel·la de Lluís Rius


Avui doble aniversari de Konstantinos Kavafis
157 anys del naixement i el 87anys de la mort.

Cos meu, recorda…

Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.

Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

Konstantinos Kavafis
(1863-1933)

Traducció de Carles Riba

Publicat dins de Confinament 2020, Efemèrides, Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Sant Jordi 2020

Sant Jordi 2020

Des del confinament que estem vivint he muntat uns Garbells de llengua en línia amb una lectura de poemes.

La Rosa Oller proposa llegir un poema que ha escrit al seu marit el  Lleonard Armentano i Valls que ens va deixar justament avui fa 3 setmanes, el 2 d’abril d’enguany.

En Lleonard, fill de Sants i vinculat a les entitats cíviques i socials del barri, ha estat una persona culte, enamorat  i bon coneixedor del seu País, la seva Llengua i la seva Cultura, que ha transmès amb entusiame, molt sovint, tot fent conferències i cursos diversos.

Sant Jordi 2020

Sóc la veu de la teva estimada
avui, que estic sense rosa i sense tu.
El drac Coronavirus
se t’ha endut sense pietat
i, juntament amb tu, la joia de viure
de tots els qui tant t’hem estimat.

Diguem-li a crits al cavaller Sant Jordi
que ens alliberi d’aquest captiveri
i que puguem, lluitant o resignats
continuar la ruta, que junts amb tu
hem tingut la sort de compartir fins ara.

A reveure….Lleonard

Rosa Oller

Des de la Catifa Voladora dedico aquest poema a totes aquelles persones que han perdut un ésser estimat.

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | 1 comentari