Resolució mots encreuats

Captura de pantalla 2020-04-17 a les 18.19.05

He preparat tres arxius que et poden ajudar a solucionar els mots encreuats del Màrius Serra que apareixen cada dia a La Vanguardia.

Per què aprendre a solucionar els Mots Encreuats? 00- Mots encreuats

Primer aprèn les definicions:  01 – Mots encreuats

Anem a resoldre els mots encreuats del 23/3/20 núm 10764: 02- Mots encreuats

Si tens dubtes em trobaràs a violantmarca@gmail.com o a encreuaiencerta@gmail.com

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Solstici

WhatsApp Image 2020-04-06 at 22.35.21

Lluna plena 6/4/2020 – Fotografia Lluís Rius

 

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Diari del confinament des de Tremp…

Lola

La Lola una amiga que viu a Tremp em comenta que escriu un diari de confinament i que penja a Facebook. Val molt la pena.

https://www.facebook.com/lola.abello

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Besos

mistral_gabriela

Avui 7 d’abril és l’aniversari del naixement de Gabriela Mistral (1899-1957), poetessa Xilena i primer Premi Nobel de literatura Iberoamericana…  i una de les primeres dones en rebre’n un. Va ser a més una gran pedadoga i diplomàtica… i tot això en una època en que era difícil ser-ho sent dona.

Avui que tant mancats estem dels petons us n’envio molts!

 

Besos

Hay besos que pronuncian por sí solos
la sentencia de amor condenatoria,
hay besos que se dan con la mirada
hay besos que se dan con la memoria.

Hay besos silenciosos, besos nobles
hay besos enigmáticos, sinceros
hay besos que se dan sólo las almas
hay besos por prohibidos, verdaderos.

Hay besos que calcinan y que hieren,
hay besos que arrebatan los sentidos,
hay besos misteriosos que han dejado
mil sueños errantes y perdidos.

Hay besos problemáticos que encierran
una clave que nadie ha descifrado,
hay besos que engendran la tragedia
cuantas rosas en broche han deshojado.

Hay besos perfumados, besos tibios
que palpitan en íntimos anhelos,
hay besos que en los labios dejan huellas
como un campo de sol entre dos hielos.

Hay besos que parecen azucenas
por sublimes, ingenuos y por puros,
hay besos traicioneros y cobardes,
hay besos maldecidos y perjuros.

Judas besa a Jesús y deja impresa
en su rostro de Dios, la felonía,
mientras la Magdalena con sus besos
fortifica piadosa su agonía.

Desde entonces en los besos palpita
el amor, la traición y los dolores,
en las bodas humanas se parecen
a la brisa que juega con las flores.

Hay besos que producen desvaríos
de amorosa pasión ardiente y loca,
tú los conoces bien son besos míos
inventados por mí, para tu boca.

Besos de llama que en rastro impreso
llevan los surcos de un amor vedado,
besos de tempestad, salvajes besos
que solo nuestros labios han probado.

¿Te acuerdas del primero…? Indefinible;
cubrió tu faz de cárdenos sonrojos
y en los espasmos de emoción terrible,
llenáronse de lágrimas tus ojos.

¿Te acuerdas que una tarde en loco exceso
te vi celoso imaginando agravios,
te suspendí en mis brazos… vibró un beso,
y qué viste después…? Sangre en mis labios.

Yo te enseñé a besar: los besos fríos
son de impasible corazón de roca,
yo te enseñé a besar con besos míos
inventados por mí, para tu boca.

 

Besos – Gabriela Mistral

 

Publicat dins de Confinament 2020, Dones, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Apel·les Mestres

El meu amic Lluís Rius està recuperant l’arxiu fotogràfic de la família i publica les imatges a Instagram  https://www.instagram.com/titus1714/ , i m’ha semplat oportú incloure-ho a la categoria del Confinament que fa uns dies vaig obrir.

HISPANO SUIZA

Enter Hispano Suiza del senyor Font 1927 – Arxiu Font

Apel·les Mestres (1854-1936) artista plural, un fora de sèrie: dominava la poesia, el dibuix, autor de teatre, jardiner i, sobretot, il·lustrador, impulsà i treballà les Arts gràfiques com a veritable Art. Personatge inclassificable. Investit amb el títol de Mestre del Gai Saber (per aconseguir tres premis als Jocs Florals) l’any 1920, fins obtenir La Creu de la Legió d’ Honor per les seves accions a favor dels aliats.
Amic del besavi, Alexandre Font, tenien correspondència estable.
El 1927 visqueren una trifulca humorística motivada per un viatge a Montserrat, on cal contextualitzar el text: “jo crec que això té un adob, i que sigui al bon Soriano que tregui bé l’Hispano – no fotem, no auto-esclop” (referint-se al cotxe Hispano Suiza del senyor Font, del que en Soriano era el xòfer) i el  A i M (Apel·les Mestres), d’un disseny molt modernista.
Alexandre Font i Lluís Via intentaven convèncer Apel·les Mestres per fer una excursió a Montserrat, la seva agorafòbia era prou coneguda.

Lluis Rius i Font

Més informació a:
http://www.civtat.cat/phone/font_alexandre.html
@carmeriusfont
#ensquedemacasa 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

La sardana de l’abril

 

 

WhatsApp Image 2018-12-05 at 07.46.09

Canvi de mes i seguim confinats… Quants dies sense veure les albades prop del mar i sense poder nadar!

Abril

La llum nova enceta el dia
i refilen els ocells,
els camins de la masia
són de roses i clavells.
Hi ha un verd tendre d’alegria
per les feixes i el pradells,
i el jovent sent la follia
d’estimar amb amor novells.
És l’abril que ha arribat amb ses frisances,
és l’abril amb deliris i esperances,
és l’abril que no ens deixa el cor tranquil
és l’abril.

La pubilla del mas, noia feinera
de bona hora, ja tresca i riu a l’era.
Fan brogit els coloms i l’aviram.
El pastor matiner com les aloses,
ve a portar-li un flairós manat de roses
que de flames enceses sembla un ram.
Són per mi?, li diu ella contorbada.
Són per tu!, li fa ell amb la mirada
que s’arbora amb l’esclat del matí.
Somrient les ha pres la fadrina
i amb un bes sa ma petita i fina
ell li diu que el cor no sap com dir.
Bondadós llença el sol una rialla
i ressonen els crits de la xicalla
a la llum d’aquest temps obert i franc.
mentre heroi dels espais que el blau enjoia,
per fer eterna d’abril la clara joia,
ve Sant Jordi damunt son cavall blanc.

Autor de la música: Millet i Millet, Lluís Maria
Autor de la lletra: Llongueres i Badia, Joan
Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

A Rh+

El confinament m’ha permès obrir caixes que tenia desades de feia anys i que havien sobreviscut a 3 mudances. Avui he rescatat la targeta que el 27/9/74 la Ramona Vidal, mare de la Margarida i farmacèutica, em va fer per determinar el meu grup sanguini A Rh+.

Recordo a l’inici del curs anar a Cornellà on la Ramona tenia un petit laboratori. Allà em va punxar el dit i va sortir una gota de sang. Mitjançant un tubet molt fi de vidre va fer que la sang pugés per capil·laritat, semblava màgia mai ho havia vist. Aleshores va dipositar unes gotes en un cartonet dissenyat per l’ocasió, on hi va afegir uns reactius. Una estona més tard va veure clar que era A+. A continuació va retallar amb molta cura els trossets de la targeta on marcava Rh+ i Grup A.

Analitica de sang

Aleshores no era gens comú saber el grup sanguini,  i quan et feies el DNI a partir dels 18 anys si el sabies te’l posaven com una dada més, i sino no passava res.

El cas és que el meu pare era O + i volia saber si els fills també ho erem, motiu pel qual s’afanyava a conèixer el grup i factor Rh dels fills molt més aviat del que es feia a l’època. Actualment es determina el grup al moment de néixer o inclús abans.

 

 

 

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Quadern gris de Josep Pla

Segueix el confinament pel Covid19…

El Màrius Carol a la Vanguardia del dimarts 17/3 fa Una mirada enrere a La Recontra: ens recorda que entre el 1918 i 1920 es va viure una pandèmia a nivell mundial en la que van morir 17,4 milions de persones. Va ser en la mal anomenada grip espanyola, quan en realitat era noivaiorquesa, això va ser degut que el món estava en guerra i Espanya que era un país neutral va informar àmpliament d’aquesta malaltia.

El cas és que Josep Pla va fer un dietari sobre la vida el Quadern Gris. Comença el 8/3/1918 el dia que feia 21 anys i que tancava la universitat i acaba dos anys més tard quan van donar per acabada l’epidèmia.

La seva lectura aquests dies ens podrà entretenir i gaudir de com era el dia dia ara fa 100 anys!

Les guerres, epidèmies i altres “desgràcies”… han donat excel·lents obres d’art en tots els seus camps: literatura, música, arts plàstiques… Segur que del nostre confinament en sortiran obres d’arts.

WhatsApp Image 2020-03-22 at 17.24.30

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Avui dia de la poesia catalana a internet

 

sitges1 SONET = 5 QUARTETES

El sonet:

L’amor que hi ha al nostre cos no sap ser
com un joc viu, s’escapa a cada gest,
riu de conservar-se reclòs, potser,
de quedar latent, totalment honest

i buit: saba esclatant sense fruit, set
sense aigua, moviment que és sols impuls
sens retorn, deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret, m’és insuls

allò que al forn roman, torrat tostemps,
sec i eixarreït, car ningú n’haurà
l’aliment: dejú jo, dejuna tu.

No crec que coure el desig quan va nu
d’esperances i és sols el passatemps
d’uns betzols ens hagi de saciar.

* * *

Les quartetes:

L’amor que hi ha al nostre cos
no sap ser com un joc viu,
s’escapa a cada gest, riu
de conservar-se reclòs,

potser, de quedar latent,
totalment honest i buit:
saba esclatant sense fruit,
set sense aigua, moviment

que és sols impuls sens retorn,
deler estèril i incomplet.
En aquest etern destret,
m’és insuls allò que al forn

roman, torrat tostemps, sec
i eixarreït, car ningú
n’haurà l’aliment: dejú
jo, dejuna tu. No crec

que coure el desig quan va
nu d’esperances i és sols
el passatemps d’uns betzols
ens hagi de saciar.

Josep Pedrals

(1979)

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

155è aniversari naixement Carme Karr

KarmeKaargran1

Tal dia com avui naixia a Barcelona Carme Karr i Alfonsetti, periodista, escriptora, feminista, pacifista, musicòloga i publicista.

Va ser una de les promotores més avançades del feminisme català de principi del segle XX, com Dolors Monserdà amb qui col·laborà. El seu feminisme, advocava per dotar les dones d’eines que les capacitessin tant per a l’exercici d’una professió com per a la igualtat de drets, va quedar àmpliament exposat en Feminal -suplement de La Il·lustració Catalana-, revista que dirigí des de 1907 fins al 1917 i on també signava amb el pseudònim Joana Romeu.

Va ser la primera dona a parlar a l’Ateneu Barcelonès, i va exigir el dret del vot femení. Va participar activament en la modernització de l’ensenyament de les dones com a base per a treballar la igualtat entre sexes… A l’Exposició Internacional del 1929 va dirigí el Pavelló de la Dona, on es mostrava la feina de les dones a tot l’estat i intentava els prejudicis de l’època.

Publicat dins de Confinament 2020, Dones, Efemèrides | Deixa un comentari