Centenari naixement Fellini

Fellini

Avui fa 100 anys naixia a Rimini, Itàlia,  Federico Fellini director de cinema i guionista italià, considerat el cineasta del segle XX.

Pel·lícules com La dolce vita i centenars més d’hores d’entreteniment  i cultura ens mostren el seu art i el seu geni.

Publicat dins de Calaix de Sastre, Efemèrides | Deixa un comentari

Avui ha mort Isabel-Clara Simó

ICS.jpeg

Nascuda a Alcoi fa 76 anys i considerada una de les escriptores més destacades de la literatura catalana moderna, va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les lletres catalanes el 2017.

És quan miro que hi veig clar amb el que va guanyar el 1978 el premi Víctor Català. Amb Històries perverses va guanyar el premi Serra d’Or el 1993 , i el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 1995 amb Ídols i el 1998 amb El Professor de música. El 1993 va guanyar el premi Sant Jordi  amb La Salvatge li va i el 1995 amb La Innocent el premi València de literatura…

Recuperar una llengua que s’ha mort és pràcticament impossible… i la nostra està en perill de mort.

Isabel-Clara Simó

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Descobriments cartòfils

Fa uns dies m’enviaven unes imatges dels incendis que hi ha a Austràlia, francament esfereïdores. Una de les que més em va impressionar va ser la que era feta des de l’espai i es veia l’illa plena de punts vermells. Després vaig saber que la imatge era falsa.

Tot i així aquella imatge em va fer pensar… Austràlia tan gran, tan lluny em suggeria amb aquella forma: el nord amb una gran badia, el sud amb la una gran part cóncava, una altra illa més propera…  Menorca!

Australia +menorca

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Un cop vaig veure els Reis d’Orient…

Capvespre

No eren tres, eren dos i eren els millors mags que he vist mai. Se les arreglaven per a que sempre hi hagués alguna cosa a les sabates, el mínim, el que fos. Encara que no tinguessin res, ells aconseguien que hi hagués el que per nosaltres era tot.

Al tercer mai el vaig veure, però segur que estava cuidant els camells. Mai, mai oblidaré als dos reis mags que vaig veure. Segur que vosaltres també els vau veure i sabeu qui són i que eren més mags que reis. Si heu deixat de creure, si aquesta nit no poseu les sabates, ni la palla, ni l’aigua, acosteu-vos als vostres reis, doneu-los un petó al front (sabeu que els teniu a prop) i els que no els teniu, sapigueu que des d’un cel preciós segueixen viatjant per seguir lliurant il·lusions i somriures …

Agraiu-los l’herència perque ara molts de vosaltres us heu convertit en reis i en mags. I potser podeu deixar als vostres fills aquesta màgia que els convertiran en reis i en mags…. I potser, d’aquí a uns anys, vosaltres rebreu el petó al front i així serà fins a la fi dels temps…

Feliç nit pels Reis d’avui, pels d’ahir i pels Reis del futur, perquè no hi ha millor regne que el màgic ni millors Reis que vosaltres…

Feliç nit de reis amics i amigues!!

PD Aquest text NO és meu me l’han eviat i m’ha agradat molt. Per fi un homenatge als Reis veritables!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Centenari naixement Isaac Asimov

Nascut el 2/1/1920 a Petrovitxi a la URSS, i mort el 6/4/92 a Nova York. Als 3 anys va emigrar a l’EUA amb la família i anys més tard es va esdevenir ciutadà nordamericà.

Escriptor i divulgador científic. Autor de més de 500 textos sobre temes tan diversos com: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia.  El camp en què fou més popular fou el de la ciència-ficció.

Creador en l’obra Jo, Robot, de les tres lleis de la robòtica. Tots els robots dels seus relats i novel·les estan dissenyats per a complir-les. Les lleis diuen així:

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Els robots actuaran sempre respectant les lleis de la robòtica, no com una regla moral sinó perquè l’estructura del seu “cervell positrònic” està construïda al voltant d’elles; de fet, construir robots que no s’hi basessin obligaria a refer tota la ciència de la robòtica. Aquestes lleis sorgeixen com a mesura de protecció dels humans.

Llegeixo a internet que sofria acrofòbia i que durant la seva vida només va agafar dos cops l’avió. Quina incongruència per un home que parlava de mons futurs i els seus protagonistes viatjaven en naus ultra espacials!!!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

És Nadal i pensaré en tu

2016-02-24 07.25.47

 

És Nadal i pensaré en tu,
que et trobo a les escales de matí,
que prenem el cafè en el mateix bar,
que convivim i no ens sabem el nom.

És Nadal i pensaré en tu,
que de fa temps et dec una trucada,
que vam ser amics qui sap quants anys enrere,
que t’enyoro i enyoro que m’enyoris.

És Nadal i pensaré en tu,
que ets aquell mur que frena les ventades,
que ets el paraigua que amaina la pluja
que ets l’abric càlid com una abraçada.

És Nadal i pensaré en tu,
que hi has estat per travessar trinxeres
que hem somiat contra els despertadors,
que hem fet de pors camins per la utopia.

És Nadal i pensaré en tu,
i pensaré a pensar-te cada dia,
que ets tu qui em fa com sóc i potser ignores
que sense tu no hi ha Nadal possible.

Roc Casagran
1980

Bon Nadal!

Publicat dins de Poemes | 2 comentaris

Cartofília

mapaEstic llegint el llibre  Un mapa en la cabeza de Ken Jennings, i he descobert que pateixo cartofília: l’amor pels mapes!

M’agrada mirar mapes, llegir-los, descobrir indrets, seguir amb el dit els rius des del naixement fins al final ja sigui a un altre riu o llac o fins el mar,  mirar les costes, les muntanyes, les ciutats, les carreteres, i tots els altres símbols que hi ha…

Quan viatjo o vaig a qualsevol altre indret m’he de proveir d’un mapa en paper que em permeti interpretar el que veig i trepitjo. Els mapes virtuals també m’agraden però prefereixo els impresos. I no cal dir la passió pels Atles, mapes de carreteres, guies…

Davant d’un mapa d’un país, d’un plànol d’una ciutat, una ruta per la muntanya… em puc quedar embadalida hores i hores… Durant molts anys vaig tenir a casa una cortina de bany, comprada al Vinçon, que era un planisferi polític. Amb el temps vaig comprovar que els meus fills també s’estretenien mirant-lo.

Serà aquesta passió pels mapes la que em va portar a participar al CD-Atles de Catalunya, el primer atles virtual de Catalunya el 1992, i del qual us deixo l’article que vaig fer.

CD Atles de Catalunya

Publicat dins de Calaix de Sastre | 2 comentaris