Fractals

FrACTAL DEL DRAC

Fractal de la Corba del Drac

Assisteixo a la xerrada en línia que el Gerard fa sobre els Fractals.

Matemàticament els fractals són objectes que tenen dimensió no entera. Són objectes matemàtics que a diferents escales, presenten la mateixa forma. En molts fenòmens naturals s’observa una estructura bàsica que es repeteix a diferents escales i en aquest sentit, parlem de fractals a la natura.

També es presenten diversos exemples i alplicacions en medicina, finances…

Per més informació:

youtube.com/watch?v=eLAG2Ixi5p4&feature=youtu.be

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

50è aniversari de la mort de Josep Carner

Josep Carner
En motiu del 50è aniversari de la mort del Princep dels Poetes: Josep Carner.

La galant noia

Embandereu finestres i torratxes
i venteu les campanes a desdir,
ompliu el got de les millors garnatxes,
mateu dotze pollastres i un garrí.
Que el nunci cridi al ball de les morratxes
i a una òpera amb piano i violí,
i a processó, que jo us daré les atxes
i diners per a música i llatí.
Escampeu pel carrer murtra i jonquilla,
que arribarà la noia que a mi em plau;
té els cabells llargs i curta la faldilla
i un cos de reina que se’n va a sarau.
Quan ella salti de tartana, a fe,
farem un -Oh!- tot empassant l’alè

(D’Auques i ventalls, 1914)

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Meteorit de Barcelona, 1704

Es localitzen dos fragments del meteorit de Barcelona, que va caure el 1704

Els fragments s’han trobat mentre es documentaven les col·leccions científiques del gabinet de curiositats de la família Salvador, una brillant nissaga d’apotecaris i botànics de Barcelona.

La revista Meteoritics and Planetary Science acaba de publicar un article que inclou l’estudi i l’anàlisi del meteorit, i una recerca històrica sobre el paper que l’albirament d’aquest meteorit va tenir en la Guerra de Successió espanyola.

El meteorit de Barcelona és el setè més antic que es conserva a tot el món.

02_IlustraciodeJosepBolló (1717)

Il·lustració feta per Josep Bolló el 1717

El 25 de desembre de 1704, el dia de Nadal, a les cinc de la tarda, un fenomen totalment inesperat va interrompre la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc que queia del cel va travessar el firmament, fet que va causar una gran alarma entre la població. El meteorit conegut amb el nom de meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, a la rodalia de Terrassa i, fins avui, es creia que no se n’havia conservat cap fragment.

La revista Meteoritics and Planetary Science dona a conèixer la troballa de dos fragments que han passat desapercebuts durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, l’article recopila una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit, sinó que constitueixen un valuós testimoni de l’origen diví que s’atribuïa als meteorits en l’època moderna. L’estudi s’ha dut a terme a la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i durant la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.

L’estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica del meteorit que ha revelat que els fragments —constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques— corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit formava part d’un asteroide primitiu procedent d’entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa. Per a estudiar-lo amb detall, s’han fet servir tècniques avançades d’anàlisi (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica).

Els autors han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els quatre meteorits que se sap que han caigut o s’han trobat a Catalunya: els caiguts a Nulles (Alt Camp) el 1851 i a Cañellas (Garraf) el 1861, i els trobats a Girona el 1899 i al Garraf el 1905. L’estudi conclou que, clarament, cap d’aquests fragments poden ser confosos amb el meteorit del 1704.

Els dos fragments del meteorit de Barcelona, que pesen 50 i 34 grams, respectivament, s’han trobat en un pot de vidre mentre es documentava la Col·lecció Salvador. En el pot, també hi havia un sobre que contenia una etiqueta incompleta i mig esborrada, en la qual encara es podia llegir «Pe[d]ra [que ca]ygué d’un […] […] u es […]en […]y 1704».

La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i botànics que, des de començaments del segle xvii fins a mitjan segle xix, van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants i van mantenir un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van tenir un paper fonamental en l’elaboració i la transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles. L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de mil cinc-cents volums, un herbari únic amb quasi cinc mil plecs, uns catorze mil espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència; tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.

Enllaç a l’article «The meteorite of Barcelona: history, discovery, and classification».

https://drive.google.com/file/d/1IlRKHUTSR514ajfHPnlINkrIsi9W0GVV/view

Autors:
. Jordi Llorca
, coordinador de l’estudi. Director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona de la UPC i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
. Marc Campeny, conservador de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
. Neus Ibáñez Cortina, conservadora del Gabinet Salvador de l’Institut Botànic de Barcelona.
. David Allepuz, Observatori de Sant Julià de Vilatorta.
. Josep Maria Camarasa, Seminari d’Història de la Ciència Joan Francesc Bahí. Fundació Carl Faust.
. Josep Aurell Garrido, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP).

PD: Dedico aquesta entrada a l’Arola Moreras-Martí pel seu doctorat i la seva tesis: Carbon and sulfur isotope biosignatures in Mars-analogue hydrothermal environments.

Publicat dins de Barcelona, Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Atles

atlas

 

Atles [1803; del nom donat a la col·lecció de mapes publicada pel geògraf holandès Mercator el 1595 que duia a la portada una representació de l’heroi mitològic Atles amb el món damunt les seves espatlles].

L’antic gegant Atles dels grecs i dels romans, que havia estat castigat a dur el cel i la Terra damunt les espatlles, devia inspirar Mercator per donar un missatge a la coberta dels mapes que va editar tot remarcant la rodonesa de la Terra: Atles ara duia al damunt la bola de la Terra i no la del cel. Per això de les col·leccions de mapes en diem atles i per això s’entén que la vèrtebra superior del nostre cos, que aguanta el crani, s’hagi anomenat, també i precisament, atles!

Extret de Garbells de llengua CAL

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Viatges | Deixa un comentari

Jovenívola

sitges

Albada des de Sitges – Fotografia Lluis Rius

Jovenívola

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.

Bressa la mar ses ones, mirant-se l’infinit;
bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu;
tot canta i tot commou
tot canta i tot somriu.
Bressa mon cor les ones del sentiment que hi viu,
mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu;
ai, aire més aire em dicta
dolça cançó gentil…

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.

Autor de la lletra i música: LLuís Millet i Pagès, Lluís
Publicat dins de Albada, Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Els jocs de matemàtiques

Ahmes

L’escriba Ahmès (Egipte, 1550 aC) i el papir de Rhind.

De Jordi Deulofeu i Oriol Comas a Vilaweb

Els jocs i les matemàtiques sempre han estat molt relacionats. Les proves més evidents són que molts matemàtics de la història han estat grans jugadors i que els autors de jocs han de recórrer contínuament a les matemàtiques. Avui fem un homenatge a tots els matemàtics fascinats pels jocs, de l’antic Egipte fins avui.

Segur que ens en deixem més d’un, però segur que no en sobra cap:

 

  • L’escriba Ahmès (Egipte, 1550 aC) i el papir de Rhind.
  • (Autor desconegut, Xina, s. II aC) Luo Shu, el primer quadrat màgic.
  • Ibn Khallikan (1212-1282) i la llegenda de l’inventor dels escacs.
  • Leonardo de Pisa, Fibonacci (1175-1250), el Liber Abaci i el problema de la reproducció dels conills.
  • Girolamo Cardano (1501-1576) i el Liber de ludo aleae, primer llibre sobre els jocs d’atzar.
  • Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665) i el naixement de la probabilitat.
  • William Hooper, les Rational Recreations (1774) i la paradoxa 64 = 65.
  • Leonhard Euler (1707-1783), els set ponts de Königsberg i la teoria de grafs.
  • Lewis Carroll (1832-1898) i les matemàtiques d’Alícia en terra de meravelles.
  • Henry Dudeney (1857-1930), Send + More = Money i el trencaclosques de Haberdasher.
  • Martin Gardner (1914-2010) i la divulgació matemàtica a gran escala.
  • Brian Bolt i el solitari de les nou caselles buides.
  • John Conway (1937-2020) i un altre joc solitari extraordinari.

Extret de :

https://www.vilaweb.cat/noticies/jocs-destar-per-casa-21-els-jocs-de-matematiques/?f=rel

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Quin tebi plaer

Tebi plaer

Aquarel·la Lluís Rius

En el 126è aniversari del seu naixement

Quin tebi plaer

Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

On és l’espieta que l’amor ens priva?

Joan Salvat-Papasseit
(1894-1924)

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | 1 comentari

M’abelleixen quatre coses

Rosa

M’abelleixen quatre coses

M’abelleixen quatre coses
-qui prou les sabrà lloar?-
El sol que bada les roses,
l’aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà
(Palma 1869 -Llucmajor 1958)

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Grups de conversa: confinats, però ben vius

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana crea nou material didàctic per mantenir el contacte per videoconferència

WhatsApp Image 2020-05-08 at 21.14.39

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) ha bastit un sistema en línia per mantenir actius els grups de conversa en català que té engegats, vinculats als projectes Xerrem Junts i Garbells de Llengua. Gràcies a això, les sessions de català adreçades a nouvinguts i a catalanoparlants es poden desenvolupar com abans del confinament.

La CAL s’ha posat en contacte amb tots els usuaris per a poder adaptar les sessions que abans eren presencials a l’entorn virtual. Per aconseguir-ho, ha ideat nous materials didàctics dissenyats expressament per a les sessions virtuals. Són recursos audiovisuals creats per a ser compartits a plataformes de videoconferència: diapositives, peces d’àudio, imatges… Tant els guies de cada grup com els ‘xerraires’ han acollit molt bé la iniciativa. El conjunt de material es pot consultar durant les sessions o després

La llengua, un element integrador

Per la CAL, la llengua ha demostrat ser, una altra vegada, un element integrador capaç de superar les barreres culturals i físiques. L’esforç per restablir els grups de conversa durant el confinament i la bona acollida entre els grups palesen un interès indiscutible pel català en tots els àmbits: el laboral, el cultural, el de lligam social i el de l’oci.

Jordi Esteban Calm, director dels projectes Xerrem Junts i Garbells de Llengua, diu: ‘Ens ha sorprès positivament la formació de nous grups no adscrits a cap indret físic o entitat. La CAL acull i celebra aquest fenomen. Esperem que aquests grups continuïn trobant-se quan la quarantena hagi acabat.’

Notícia apareguda el 8/5/2020 a : https://www.vilaweb.cat/noticies/grups-de-conversa-confinats-pero-ben-vius/

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Itàlia i el Mediterrani

dietari-Josep-Pla-recorrent-mediterrania_2172992747_60127562_651x366

El viatge de Nàpols a Palerm, en el vapor-correu, sempre ple de gent però excel·lent, dura una mica més d’una nit -una nit ben aprofitada. Si fa bon temps, podeu mirar les estrelles, amb lluna o sense lluna: espectacle extraordinari. Si bufen massa els vents del sud, us podeu allargar a la cabina i esperar que minvin. En el meu primer viatge vaig escriure uns articles -publicats- que són més aviat superficials. Vaig veure Palerm, Messina, Augusta. Les grans estacions turístiques (Taormina, etcètera) del cantó de llevant del triangle que fa Sicília, Siracusa, Agrigent i Porto Empedocle al sud de l’illa i Trapani, a l’oest del triangle.

Palerm és una ciutat molt agradable. És una barreja de riquesa i de pobresa, però considerant aquesta situació irreversible. Hi ha una gran llibertat de moviments. La persona que té disposició i activitat per a enriquir-se s’enriqueix; la que té disposició per la pobresa s’empobreix. No hi ha res que s’oposi a aquest moviment. Això fa que sovint un senyor molt ric caigui i s’arruïni i un pobre s’enriqueixi. És un país que es troba en els inicis del sistema burgès i sense les resistències o del capitalisme o del socialisme. A Palerm, hi ha excel·lents restaurants. A Italià sempre n’hi ha de bons, però els de Palerm són notables, realment. Una altra curiositat d’aquesta ciutat és aquesta. Un viatger com jo, més aviat no gaire puntual, badoc i tendint al desori… Ara bé: a Palerm està tot resolt. Tot es resol fàcilment. Jo crec que aquest fet és originat pel que anomenem, genèricament, la màfia, de la qual els estrangers no sabem res. Els italians són molt patriotes. Les passions els uneixen, els sentiments els separen i els porten a odiar-se mútuament -un odi negre-, sobretot els sentiments familiars i personals. Són molt violents, cosa que en el Mediterrani és prou corrent. Tenen idees fixes, i això en aquests litorals és conegut i sovienteja. De vegades sembla que la màfia siciliana no és més que un moviment de fons regionalista contra la unitat d’Itàlia, produïda potser per la indiferència de Roma davant un passat històric literalment fabulós. Tota la baixa Itàlia ho veu igualment. Els italians del nord, quan hi arriben, es consideren superiors, en tot cas diferents. Són el que en el nostre país en diem uns fatxendes. El nostre país n’és ple. Un insignificant consell: a Sicília no feu mai el fatxenda, perquè sempre trobareu un sicilià que ho és més. És un poble molt hospitalari. Parla molt menys que els napolitans.

Les dones, generalment, van vestides de negre. És un país pobre. I què? La màfia dels Estats Units, que és siciliana, però a més, és polonesa, irlandesa, etc., em fa un fàstic horrorós. En canvi, tinc una gran curiositat per la màfia siciliana autèntica. Sicília és dominada per la màfia, Benito Mussolini envià a Sicília els més eficients buròcrates i policies que tingué a l’Estat que dominava per liquidar la màfia. No aconseguí absolutament res. El general americà Eisenhouer que manava les forces aliades que desembarcaren, en l’última guerra general, a Sicília, tingué una conferència de mitja hora amb el capitost de la màfia -un sicilià desconegut, normal, però naturalment eficient. El general Eisenhouer s’apoderà de Sicília en dos dies i mig, sense cap mort ni ferit. De fet, se’n recorden totalment els qui visqueren aquella època. Quan arribaren a la terra ferma, l’operació els costà més. Aquests últims anys, els Estats Units han donat a Itàlia milions i milions de dòlars. En general el país ha guanyat molt, que era del que es tractava -el millorament de la Itàlia del sud-, però potser no tant com prometien els escrits i les estadístiques dels sinistres economistes. Itàlia ha anat molt endavant. És un fet indiscutible. Palerm té, avui, una gran indústria de vaixells en drassana.

Josep Pla
(1897-1981)

Publicat dins de Confinament 2020, Viatges | Deixa un comentari