Indrets de Berlín per no perdre’s

WhatsApp Image 2019-08-01 at 16.07.36Indrets interessants per no perdre’s a Berlin

    • Museums Insel
    • Berliner Dom – Catedral de Berlin
    • Universitat Humbold
    • Pergam Museum
    • Opera
    • Unter den Liden
    • Pariser Platz
    • Porta de Brandemburg
    • Reichtag
    • Memorial Jueu
    • Tiergarten
    • Charlottenburg
    • Alexander Platz
    • MarienKirche
    • Posttdamer Platz
    • Kreuzberg
    • Muhlenstrasse
    • East Side Gallery
    • Tree tower park
    • Temple hof
    • Bernauerstrasse
    • Memorial Mauer
    • Mauer Park
    • Berbel Platz
    • Checkpoint Charlie
    • Gerndamenmakt – Konzert haus
    • HckesherMarkt
    • Bornholmer brucke
    • Templehofer Field

Per viatjar per Berlín en transport públic urbà podeu comprar la Berlin Welcome Card que val  20 euros per a 48 hores, també hi ha passis de 72 hores i altres que inclouen entrades a museus. Hi ha un passi especial si vens de l’aeroport

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Egeria, la primera dona viatgera

WhatsApp Image 2019-08-17 at 12.47.52

Il·lustració de Sussanna Martín – Herstoricas Pioneras

Va viure al segle IV a l’antiga Gallaecia romana. És considerada la primera dona viatgera i preregrina documentada gràcies a un manuscrit que se li atribueix: Itinerario que són les cartes que enviava a les seves germanes.

Va sortir de Galícia i va visitar: Itàlia, Constantinoble, Mesopotàmia, Palestina, Egipte, Síria… Va recórrer 5.000 km en solitari i sobre una mula durant tres anys fins arribar a Terra Santa.

La seva motivació va ser religiosa, per les seves profundes conviccions, i la inquietud de conèixer la immensitat d’un món privat a la mirada femenina. Però la seva fe no era cega i va voler comprovar per ella mateixa la fidelitat de les escriptures sagrades. Amb alguna que una altra decepció, com ella mateixa va reconèixer de pròpia mà.

 

Publicat dins de Dones, Viatges | Deixa un comentari

50è aniversari arribada a la Lluna

Home a la lluna

Avui fa 50 anys a l’hora de sopar la mare ens va dir que ens despertaria a mitja nit per veure un fet molt important: l’arribada de l’home a la lluna. Aleshores mai m’havien despertat a mitja nit, com a màxim a la nit de Sant Joan, la nit de Nadal i la de Cap d’Any eren nits que anava a dormir tard… però llevar-me a mitja nit… em sembla que mai ho havia fet.

Recordo que feia poc temps a casa els pares havien comprat el TV Vanguard en B/N que ens permetia veure un parell de cadenes: la normal i la UHF. L’arribada de l’home a la Lluna la veuriem en directe!

A l’hora convinguda tota la família ens vam plantar davant de la TV Vanguard i amb una imatge borrosa, no se sí per la qualitat de la imatge o que els ulls se’m tancaven, vam veure com s’obria la porteta de l’Apolo XI i sortia Neil Amstrong i baixava els graons de la nau fins arribar a la superfície de la Lluna… i  aleshores va fer el petit pas per l’home i el gran pas per la humanitat. Tots a casa vam aplaudir i vam sentir com altres veïns que també miraven la gesta també ho feien.

Abans de tornar a posar-me dormir vaig aixecar els ulls cap a la Lluna, i vaig veure com em feia l’ullet.

Juliol del 1969

PD: Dedico aquest post al pare i a la mare que en els moments importants de la Història sempre em van ensenyar a estar desperta!

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Margarida Xirgú

 

WhatsApp Image 2019-07-08 at 16.13.21

Il·lustració de Laura Pérez Vernetti – Herstoricas Pioneras

Tal dia com avui el 18/7/1888 naixia a Molins de Rei Margarida Xirgú, una nena que de ben petita va mostrar molt interès per actuar al teatre.

Als 18 anys va representar Teresa Raquin de Zola amb molt èxit tant per part del públic com de la crítica, i signà un contacte per protagonitzar Mar i Cel de Guimerà al Teatre Romea. La interpretació de Salomé d’Oscar Wilde va fer que l’acomiadessin, degut a l’escàndol que va aixecar la dansa dels set vels. Això va ser el motiu pel que el 1912 marxés a Buenos Aires i comencés a actuar en castellà per tot Amèrica del Sud, amb molt bona acollida per part del públic i crítica. Tornà a Madrid i continuà actuant, conegué a Federico García Lorca  i representarà moltes de les seves obres. Durant la II República va rebre condecoracions i reconeixements diversos.

L’esclat de la Guerra Civil va fer que s’exilès a Amèrica del Sud i visqués entre Xile, Argentina i Uruguay, on no va parar de treballar. Va intentar tornar a Espanya però es trobà que la premsa franquista s’oposava i va decidir tornar definitivament a Uruguay on es va fer ciutadana uruguaiana, ciutat en la que va morir el 1969.

Publicat dins de Dones | Deixa un comentari

Aforismes d’Hermann Hesse

 

 

2016-04-15 07.08.01

 

“Les millors armes contra les infàmies de la vida són: el coratge, la tossuderia i la paciència.  El coratge fortifica, la tossuderia diverteix i la paciència dona tranquilitat.”

Hermann Hesse

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

LA: postal perduda, emocions trobades

WhatsApp Image 2019-07-07 at 20.32.07

Des de fa una setmana al banc de l’entrada de casa hi ha una postal de Los Angeles. Sembla ser que algú l’ha deixada allà… El destinatari? El carter?  Qui? No ho sé. Passen els dies i la postal resta allà…

Un dia, m’assec al banc i me la quedo mirant durant una bona estona. Los Àngeles, la macrociutat del Sud de California: palmeres a dojo, avingudes, cases luxoses, barris marginals, platges espectaculars, ones gegantines, carrers i carrers, bulvards, drive, avenues que no s’acaben… Recordo LA com un immens i inacabable entremat de carrers amb autopistas que ho lliguen tot. Cases baixes, blocs d’apartaments que tímidament s’aixequen un pis més amunt de les cases, cotxes, aparcaments a mig urbanitzar en una cantonada, a l’altra  una tintoreria, una tenda que venen postals d’aniversari i globus, una hamburgueseria d’una cadena i una tenda que et fan la manicura en 20 minuts!

La postal és una imatge del downtown angeleno: gatacels i edifics seus de bancs, companyies petroleres, alts majestuosos que no temen the Big One… i al fons les Sant Bernardino Mountains, nevades. Quin contrast, no? LA és la ciutat dels contrastos: calor i fred, riquesa i miseria, glamour i …,   Durant una bona estona em quedo mirant la postal. LA em porta molts records, moltes emocions… La imatge m’és familiar, hi ha algun edifici que fa gairebé trenta anys que no hi era… com tantes coses que han canviat en la meva vida.

Miro a l’anvers de la postal. El destinatari és algú que no conec, no és cap vei de casa. Qué rar, no? No puc resistir la temptació i llegeixo el text que la Lola va escriure fa més de dues setmanes des de LA. Li envia molts records a la Isabel, li diu que les vacances van molt bé i que LA és una ciutat fantàstica, plena de sorpreses i racons interessants: Santa Monica, Venice, Malibú, Hollywood… S’ho estan passant molt bé i esperen arribar aviat.

Gràcies Lola per donar-me aquesta oportunitat de recordar el meu any a LA. La teva postal m’ha fet emocionar…

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Ca d’Oro

Cad'oro

Al Canal Grande de Venècia, al barri del Cannaregio hi ha la Ca d’Oro, el més bonic palau gòtic que mai hàgiu pogut veure. El nom de Ca d’Oro es deu que, en el seu origen, la seva façana estava recoberta d’or. Les seves parets brillaven durant tot el dia: des de la sortida del sol fins la posta, i inclús durant les nit de lluna plena! A més la seva façana brillant era reflectida sobre les aigües del canal.

L’interior de la Ca d’Oro era tan luxós com l’exterior: mobles, cortines, marbres, ceràmiques, teles, fustes… eren portats dels racons més allunyats del món i donaven a aquest palau un ambient molt especial.

La fortuna de Taglioni, un procurador de San Marco que l’any 1421 el va fer construir, era tan gran que un cop va tenir el palau enllestit sovint feia festes i hi convidava tots els prohoms de la ciutat i regió. Aviat les festes de la Ca d’Oro es van fer famoses: músics de tot Europa es reunien per tocar els seus instruments, ballarines de llunyanes terres s’acostaven per moure el seu cos al ritme dels llauds… Durant les festes se servien els millors àpats: carns, peixos i aviram, fruites i verdures… tot fresc recén comprat al Mercat de Rialto, a l’altra banda del canal. Els cuiners s’emerçaven per fer els millors guisats, les millors presentacions… tot servit en les millors vaixelles de porcellana xinesa, coberts de plata, copes de cristall de Murano i tovalles i tovallons de lli. Se servien vins i esperits de totes les regions d’Itàlia: Toscana, Umbria, Veneto i d’altres arribats de terres més llenyanes. La Ca d’Oro en els seus inicis va marcar una gran època d’esplendor, luxe i riquesa a Venècia. A totes les corts d’Europa van ser conegudes les festes de la Ca d’Oro durant molt anys.

La ciutat de Venècia anava creixent: es construien nous palaus, canals, ponts mentre la Ca d’Oro s’anava fent cada cop més important i conegut. Mentre la seva façana no  parava de brillar.

Va arribar el dia que els turcs van invair Venècia, la seva missió era saquejar i destruir la ciutat: no volien deixar cap edifici sencer. Una barca capitanejada per Ben-Nhil anava pujant pel Canal Grande, mentre anaven saquejant tots els palaus i edificis que trobaven. Quan van arribar al Pont de Rialto es van adonar d’una resplandor especial, Ben-Nhil i els seus homes van pensar que es tractava d’un incendi, però aviat es van adonar que era quelcom especial. Van continuar navegant  i  de sobte al davant seu va aparèixer la Ca d’Oro: daurat i brillant com sempre. Es van quedar ben parats, quasi sense respiració, quan van veure aquell palau.

Ben-Nhil va insistir als seus companys que aquell palau havia de cremar com els altres edificis, però la resta de la tripulació va negar-se a destroçar-lo. Aleshores Ben-Nhil va agafar una maça i va començar a donar cops a les fines columnes a l’entrada del palau mentre la Ca d’Oro resisitia les embestides. De sobte un guarniment de la teulada no va poder resistir els cops que feia Ben-Nhil, es va desprendre amb tan mala fortuna que va anar a caure al cap de Ben-Nhil, que va caure a l’aigua i se’l va endur al fons del canal. Els seus companys no van poder fer res per salvar-lo, molts d’ells encara estaven corpresos de la bellesa i resplandor de la Ca d’Oro. Aleshores van prometre que no tornarien a destruir cap més edifici de Venècia i que a partir d’aquell moment vetllarien per la seva conservació.

Van passar els dies, els mesos i els anys…i la Ca d’Oro va caure en decadència. Ja ningú recordava les grans nits de festa que s’havien viscut… Malgrat tot la seva façana continuava brillant sobre el Canal Grande i la ciutat.

Anys després, algunes persones l’havien adquirit, encuriosits per la llegenda: la façana, les festes, la mort de Ben-Nhil… però ningú li va poder donar la importància i rellevància que havia tingut a l’inici de la seva vida.

Ja en el segle XIX una ballarina molt capritxosa va comprar el palau, va fer moltes reformes: va derruir moltes estances, va vendre mobles, alfombres, mosaics i vidrieres. Un dia se li va ocórrer fer allò que mai ningú havia gosat: treure l’or de la façana! Va començar a treure  fines capes d’or per fer-se joies: polseres, arracades, collars… i poc a poc la Ca d’Oro va deixar de brillar…

Anys més tard, un baró Venecià va asconseguir comprar el palau i va posar fi a aquest desastre. Va recuperar gran part dels mobles, alguns tapissos i mosaics que un altre temps havien sigut de la Ca d’Oro. L’únic que no va poder fer va ser tornar l’or a la façana…

Malgrat tot, avui asseguts davant d’aquest palau escoltem les seves histories, i tot i no tenir or a la façana el veiem resplendent i daurat com el primer dia.

Violant
Agost del 2002

PD: Dedicat al Gerard i l’Andreu en la seva visita a Venècia, i a la Belen per convidar-nos-hi.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari