La Pasqua, la lluna i la Primavera 2019

(Extret del Diari ARA)

La (complicada) resposta a per què aquest diumenge no és Pasqua

Tot i que la primera lluna plena de la primavera ja ha passat, la Setmana Santa trigarà encara un mes

MIQUEL BERNIS
ponent-se-aquest-Amposta-AGUSTI-DESCARREGA_2201190098_61355634_651x366

La lluna plena ponent-se aquest matí a Amposta / AGUSTÍ DESCARREGA

La Setmana Santa és una festa que es regeix pel calendari lunar, i això fa que cada any es mogui de dates. La idea bàsica per saber quan serà Setmana Santa en un any concret és trobar la primera lluna plena de la primavera, ja que en principi el Diumenge de Pasqua serà justament el següent a aquest pleniluni.

Aquest any no serà així. La primavera va començar dimecres a les 11 de la nit, i poques hores després es va produir una lluna plena, concretament a tres quarts de 3 de la matinada de dijous, dia 21. Per tant, si aquesta ha sigut la primera lluna plena de la primavera, el Diumenge de Pasqua hauria de ser diumenge que ve, i no pas el 21 d’abril, com està fixat al calendari. Què ha passat?

La resposta no és senzilla, però parteix de la idea que l’Església no obté els seus resultats tenint en compte els càlculs astronòmics exactes, sinó segons un sistema anomenat Computus, que es va posar en funcionament al segle IV i que es va polir amb l’entrada en funcionament del calendari gregorià, a finals del segle XVI.

D’entrada, l’Església té fixat com a dia de l’equinocci el 21 de març, tot i que en els últims anys gairebé sempre ha començat el dia 20, i en les pròximes dècades començarà fins i tot alguna vegada el dia 19. El fet que l’inici de la primavera s’estigui tendint a avançar es deu en part a la durada de l’any, que no és exactament de 365 dies, sinó al voltant de 365,25, però també a factors relacionats amb el fet que l’òrbita de la Terra és el·líptica, i a petites variacions que provoquen les forces d’atracció entre planetes.

Més decisiu és que l’Església també té una manera de calcular les llunes plenes. L’anomenada lluna plena pasqual és la que es fa servir per calcular quan és Setmana Santa; d’aquesta manera, el Diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la lluna plena pasqual. Durant segles el sistema per trobar-la ha sigut el següent: en primer lloc, dividir l’any en qüestió per 19 i trobar-ne el mòdul, és a dir, la resta de la divisió. En el cas del 2019 el mòdul seria 5. El mòdul és una operació poc utilitzada en el dia a dia però que es fa servir molt en algorismes, per exemple el mòdul de 7 entre 3 seria 1, ja que la divisió donaria 2 i quedaria 1 com a resta. En el cas que ens ocupa 2019 entre 19 dona 106 i alguns decimals. Per trobar la resta multipliquem 106 per 19 i ho restem de l’any. 106 per 19 és 2014, de manera que la resta és 5.

A aquest número se li sumava 1, i amb aquest resultat s’acudia a una taula:

Resultat – Lluna plena pasqual

  • 1 – 14 d’abril
  • 2 – 3 d’abril
  • 3 – 23 de març
  • 4 – 11 d’abril
  • 5 – 31 de març
  • 6 – 18 d’abril
  • 7 – 8 d’abril
  • 8 – 28 de març
  • 9 – 16 d’abril
  • 10 – 5 d’abril
  • 11 – 25 de març
  • 12 – 13 d’abril
  • 13 – 2 d’abril
  • 14 – 22 de març
  • 15 – 10 d’abril
  • 16 – 30 de març
  • 17 – 17 d’abril
  • 18 – 7 d’abril
  • 19 – 27 de març

Per al 2019 el resultat és 6, i, per tant, la lluna plena vàlida seria la del 18 d’abril, tot i que, de fet, els càlculs astronòmics diuen que la lluna serà exactament plena el dia 19 al migdia. Per això la Pasqua serà just el diumenge següent, dia 21 d’abril. Podeu fer la prova amb altres anys. En la reforma del calendari gregorià de finals del segle XVI es va polir i sofisticar aquest sistema per evitar que es descompensés al cap de centenars d’anys.

A tot això cal afegir-hi que no totes les corrents dins del cristianisme celebren la Pasqua en el mateix moment; per exemple, la Pasqua Ortodoxa aquest any és una setmana més tard, el 28 d’abril. Per cert, dels anys recents el 2008 va ser el que va tenir la Setmana Santa més prematura, ja que el Diumenge de Pasqua va ser un 23 de març. Fins al 2160 no tornarà a arribar tan d’hora.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

30è aniversari naixement Internet i Google

tim

Tal dia com avui, el 12 de març de 1989,  naixia  Internet i Google. Tim Berners-Lee el definia com un  “vago pero ilusionante espacio, libre y abierto, para que toda la humanidad pudiera compartir ideas y conocimientos.”

Aquesta és la noticia que apareix avui a la premsa:

Este joven físico británico había imaginado en 1989, un “sistema de gestión de información descentralizado”, que se convirtió en el certificado de nacimiento de la Web. 30 años después, nada distingue la antigua oficina de Berners-Lee, excepto una placa conmemorativa colocada en la entrada y un extracto antiguo del directorio del CERN publicado en la puerta.

Berners-Lee estaba a cargo del directorio interno de CERN, pero al margen también trataba de permitir que miles de científicos de todo el mundo compartieran sus investigaciones sobre el trabajo de la organización a distancia.

En 1990, el belga Robert Cailliau se unió a Tim Berners-Lee para contribuir a la promoción de su invención basada en la HTML HTML, un estándar para crear páginas web, el protocolo de hipertexto HTTP, que permite al usuario solicitar y luego recibir una página web, y la URL.

Berners-Lee ha grabado un mensaje para conmemorar este aniversario y en él destaca que hay que afrontar los problemas actuales de internet: “Los que estamos en línea sentimos que nuestros derechos y libertades no están totalmente protegidos y respetados”.

Segur que la nostra vida ha canviat un munt aquests darrers 30 anys!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Herstóricas Pioneras: mujeres que transformaron la historia

Avui, Dia de la Dona Treballadora, vull mostrar el projecte Herstóricas Pioneras: Mujeres que transformaron la Historia.

Herstóricas

Es tracta d’un joc de cartes on les protagonistes són les dones. 30 dones que van sobresortir en el seu àmbit i que han quedat ocultes a la Història. Herstóricas Pioneras és un joc en el que cada carta està dedicada a una d’aquestes dones pioneres espanyoles.

És una forma de conèixer de primera mà les dones que ens van precedir, dones valentes, compromeses, pioneres en el seu camp, sovint mal vistes, criticades… i sobre tot durant molts anys oblidades.

Es tracta d’un projecte de crowdfunding, on junt al Colectiu Autoras de Cómic,  30 il·lustradores han fet el retrat d’una dona.

En els propers post aniré presentant-vos algunes de les Herstóricas…

Dedico aquest post a totes elles i  a totes les dones que seguim fent-nos un lloc a la Història.

Per més informació consulteu: https://herstoricaspioneras.com/

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

10 anys sense Pepe Rubianes

Pepe

Avui fa 10 anys moria Pepe Rubianes, el gran artista galaico-catalan:

Galaico porque nací en Galicia, aunque casi nunca he vivido allí, y catalán porque siempre he vivido en Cataluña, aunque nunca nací aquí.

Des que el vaig descobrir actuant amb Dagoll Dagom  fins els seus monòlegs plens d’ironia i sarcasme, i alguns molt pol·lèmics, sempre em va agradar el seu estil, el seu treball corporal, la seva veu… i sobre tot la seva rialla.

Pepe, 10 anys sense tu són molts anys!

Et trobem a faltar… i molt!

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Talento

 

190222

Albada d’avui – Barcelona 7:42

TALENTO según la Real Academia Española:
Del lat. talentum ‘moneda de cuenta’, ‘unidad de peso’, y este del gr. τάλαντον tálanton.
1. m. inteligencia (capacidad de entender).
2. m. aptitud (‖ capacidad para el desempeño de algo).
3. m. Persona inteligente o apta para determinada ocupación.
4. m. Moneda de cuenta de los griegos y de los romanos.

¿Cómo desarrollo mi TALENTO?
1- Saber qué quiero
2- Tengo una actitud proactiva
3- Tengo disciplina
4- Evito la dispersión: focalizo
5- Tengo paciencia
6- Soy responsable
7- Tengo determinación
8- Cultivo una mente y cuerpo sanos
9- Me rodeo de gente adecuada
10- Busco la mejora continua: cada día aprendo algo nuevo

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Música callada

Des de fa un cert temps medito, i quan em pregunten què és meditar dic és la meva taula de salvació.

Retrobar la meva respiració, les sensacions corporals, les emocions i els pensaments del moment en que estic meditant, m’ha permès trobar la pau, trobar la meva essència, entendre’m i gaudir de cada moment que visc.

És una activitat altament recomanable: apte per a tothom fàcilment adaptable a l’estat de cadascú i sobretot molt agraïda: aviat obtens els beneficis.

M’agrada meditar en silenci, escoltar la meva respiració, sentir els sorollets que m’envolten. També m’agrada les meditacions guiades on et deixes portar per la veu que t’indica el camí… També escoltar les campanes intermitents que em fan tornar a la meditació quan em disperso.

Fa unes setmanes al concert de la Música callada de Frederic Mompou, vaig escoltar la musica del silenci, de la meditació… Com bé deia el propi autor: Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i només pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la volta freda de la nostra solitud. No se li demana d’arribar més enllà d’uns mil·limetres en l’espai, però sí la misssió de penetrar en les grans profunditats de la nostra ànima.

Aquesta Música callada està manllevada dels versos del  Cántico espiritual de San Juan de la Cruz que va inspirar-li el títol i l’esperit.

Us deixo amb la música callada

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Una passejada per Terrassa

Dedico aquesta Passejada per Terrasa al nostre pastor Tedi el dia del seu aniversari i a les seves ovelles: Imma, Joan, Montse i Artur.

Punt d’inici i fi: Estació del Nord de la Renfe o FFCC Generalitat.

Des del Passeig del Vint-i-dos de juliol anar en direcció cap a l’escultura de la Dona treballadora d’Andreu Alfaro. En arribar a la confluència amb el torrent de les Bruixes, prendre el carrer Joan Duch fins a la plaça Rector Homs.

A la plaça Rector Homs podem contemplar el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere a l’esquerra, Sant Miquel al centre i a la dreta Santa Maria. Actualment formen part de la Seu d’Ègara del Museu de Terrasa. A l’interior del recinte es pot contemplar les restes íberes, les pintures murals preromàniques i romàniques; i el retaules gòtic de sant Senen i sant Abdó de Jaume Huguet, entre altres.

Sortim del recinte i prenent el carrer Rectoria arribem al torrent de Can Monner, creuem la pasarel·la de la Seu d’Ègara i podem contemplar el Pla de Cal Guardiola, la confluència dels dos torrents que formen el Parc de Vallparadís: torrent de Can Monner i torrent de les Bruixes.

A l’esquerra hi ha el Castell-Cartoixa de Vallparadís, un imponent edifici que durant a partir del segle XII va ser un castell, i entre els segles XIV i XV una cartoixa.

Al costat apareix la Casa Baumann. Es tracta d’un edifici modernista obra de Josep M Coll i Bacardí.

Deixem el Parc de Vallparadís i ja a la Plaça del Dr. Robert, ens endinsem a la trama urbana.

Abans però hem de parlar de Lluís Muncunill Parellada (1868-1931), l’arquitecte que va transformar Terrassa, coetani de Puig i Cadafalch i Joan Bta. Feu i Puig. Va exercir d’arquitecte municipal entre els anys 1892 i 1903, durant aquest periode va fer el planejament urbanístic de Terrassa, definint l’amplada dels habitatges, fàbiques i magatzems. És l’autor d’un munt d’edifics modernistes que encara podem contemplar quan passegem per Terrassa.

Entrant pel carrer de la Font Vella on podem veure  els següents edificis:
núm 91 – Casa Concepció Monset (Lluís Muncunill)
núm 93 – Casa Baltasar Gorina (Lluís Muncunill)
núm 78 – Gran Casino (Lluís Muncunill)

Prenem el carrer Sant Pau, i podem veure els següents edificis:
núm 6 – Magatzem Pasqual Sala (J. Trays)
núm 11 – Magatzem i Casa Emili Matalonga (Lluís Muncunill)
núm 9 – Magatzem Emili Matalonga (Lluís Muncunill)

Arribem a la plaça Maragall núm 4 hi ha el Teatre Principal d’Enric Catà i Francesc Guàrdia; i arribem al carrer Teatre, on al número 1 hi ha la Casa de Jacint Bosch de Josep Ros i Ros. Arribem a la plaça Saragossa núm 2 on podem contemplar el Magatzem Alegre de Lluis Muncunill. A la confluència del carrer la Rasa amb el carrer Sant Llorenç hi ha la Quadra del Vapor Ventalló de de Lluis Muncunill.

Prenem el carrer Sant Pere i podem veure els següents edificis:
núm 61 – Magatzem Torras Sala (Melcior Viñals)
núm 52 – Hotel Peninsular (Lluís Muncunill)
núm 46-50 – Círcol Egarenc (Jeroni Granell)
núm 32-34 – Casa Joan Barata (Lluís Muncunill)

Passem pel tranquil carrer de la Palla fins altre cop al carrer de la Font Vella, i girem a l’esquerra fins al núm 29 on hi ha la casa Alegre de Sagrera de Melcior Viñals. És el model d’habitatge burgès terrassenc i al ser la seu del Museu de Terrassa es pot visitar l’edifici i el jardí.

Altre cop pel carrer de la Font Vella arribem a la plaça Vella on a mà esquerra hi ha la Catedral del Sant Esperit, la capella del Santíssim és obra de Lluís Muncunill, així com l’edifici del Cafè Colon, tocant al carrer Cremat. Prenem aquest carrer i entrem al pati interior de la Torre del Palau.

Sortim pel carrer Gavatxons i arribem a la plaça de la Font Trobada, al núm 2 hi ha el Magatzem Cortes i Prat de Joan Carpinell. Anant cap a l’esquerra arribem al Raval Montserrat on destaquen:
núm 13- Ajuntament de Terrassa (Lluís Muncunill)
núm 14-16 Antic Ajuntament de Terrassa de diversos arquitectes: Matalonga, Riquer i Vancells.
núm 40 Casa de Joaaquim Freixa (Lluís Muncunill)
núm 48 Confiteria Vda Carné, actualment Farmàcia Albiñana (Joaquim Vancells)
Enfront el Mercat de la Independència obra de Melcior Viñals.

Arribem a la Rambla d’Ègara i prenem a la dreta el carrer de la Rasa fins a la plaça Dido on hi ha la Quadra de la Fàbrica Izard actualment Sala Muncunill.

WhatsApp Image 2019-02-02 at 17.50.08

Retrocedim pel carrer de la Rasa, creuem la Rambla d’Ègara i prenem el carrer de la Volta fins arribar al Parc de Sant Jordi on podem contemplar la Masia Freixa de Lluís Muncunill i seu de l’Oficina de Turisme de Terrassa. Entrem-hi.

 

Tornem a la Rambla d’Ègara i pujant fins el núm 270 entrem al Vapor Aymeric, Amat i Jover seu del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, obra de Lluís Muncunill. Podem també fer una visita tan llarga com el temps del que disposem ens ho permeti.

A la sortida anem cap el carrer Sant Isidre, i a la pl Jacint Verdaguer núm 16 hi ha el Magatzem Corcoy.

Prenent el carrer del Nord arribem al Passeig Vint-i-dos de juliol i a l’estació del tren, punt de partida de la nostra passejada.

Detall de la ruta: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terrassa-31885528

Publicat dins de Calaix de Sastre | 2 comentaris