Palíndroms (II): Té tara: baratet!

Segueixo amb alguns palíndroms més per refrescar aquest agost tan calurós…

És a la gorga groga l’ase
Futur brut. Uf!
Gram amarg
I ara rai
La veu que val
L’aconselles? No cal
L’atur brutal
Llet al clatell
Lúcid, irònic, i no ridícul
Meló verd, net i tendre volem
No saps pas on!
Reté l’èter
Se li veu que vil és
Sé on no és
Sénen té sis nens i set nenes
Sorollòs so: lloros
Té tara: baratet!
Tip, el pastor ara farà rots a ple pit

(…)

El lector interessat en saber-ne encara més pot consultar la recopilació d’en Jesús Lladó, 18081 Palíndroms catalans, que es pot trobar a la plana del Club Palindromista Internacional. (http://cpalindromistai.blogspot.com/2018/09/ indice-de-semagames-1-120.html)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Extra d'estiu | Deixa un comentari

Nuestra hora

Avui fa un any que moria Pere Casaldàgila. Un poema en el seu record…

Nuestra hora

Es tarde
pero es nuestra hora.

Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer el futuro.

Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.

Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.

Pere Casaldàliga (1928-1920)

Publicat dins de Obituari, Poemes | 1 comentari

Ajoblanco

Amb l’excedent d’ametlles marcona que enguany tenim, he buscat receptes per fer amb ametlles i he trobat el refescant ajoblanco que cara a l’estiu ve tan de gust.

Ingredients per a 4 persones:
– 200 g ametlles marcones crues
– dos trossets de pa dur, millor si és molla
– mig litre d’aigua
– un gra d’all
– sal, vinagre i oli
– raïm moscatell, panses o trossets de pernit

Poseu el pa en remull en un recipient fons i afegiu-hi les ametlles sense pell, l’all, la sal i el vinagre. Trinxeu-ho mentre aneu afegint-hi l’oli poc a poc fins que quedi tot lligat i homogeni. Cal deixar-ho reposar a la nevera i servier-lo ben fred aompanyat amb alguns grans de raïm, panses o trossets de pernil.

Bon profit! 😋

Publicat dins de Cuina, Extra d'estiu | Deixa un comentari

La cebra sin rayas

Érase una vez una cebra totalmente blanca.

Le contaron que, de pequeña, las rayas habían desaparecido después de bañarse en el Lago Mágico, quedando diluidas en el agua.

Era feliz. Pero el inconveniente era destacar demasiado en la sabana.

—¿Quizá volviendo al Lago las recuperaría?

Anduvo toda la noche. Por la mañana, entró en la laguna despacio. Se estuvo rato nadando y chapoteando. Al salir, observó triste que aún estaba sin marcas.

Como estaba agotada, se quedó dormida bajo un baobab.

Al despertar, vio que la sombra de las ramas había quedado dibujada en su piel.

Emma Martí i Casas

1r premio – Concurso microrrelatos RNE programa “Solamente una vez”

100 palabras microrrelato cuento infantil  

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Museu de la Pauma

A la comarca del Montsià al sud de Catalunya trobareu Mas de Barberans un poblet a la falda del Parc Natural dels Ports i un balcó al Baix Ebre, el Delta de l’Ebre, la serra del Montsià…

El Centre de Desenvolupament Rural – Museu de la Pauma de Mas de Barberans (https://cdrmuseudelapauma.cat/worpre/ ) es va inaugurar al maig del 2010 com un espai destinat a la realització d’accions que afavoreixin i diversifiquin el desenvolupament econòmic local i territorial, així com la posada en valor d’una part del patrimoni etnològic autòcton que és el treball de la pauma.

Tant l’espai com tot el contingut és molt interessant i sorprèn. Actualment hi ha una exposició Lockout molt interessant i altament recomanable amb peces d’una gran bellesa.

CDR- Museu de la Pauma – Clavell 52, 43514 Mas de Barberans (Tarragona)
(+34) 977 053 778
info@cdrmuseudelapauma.cat

Publicat dins de Calaix de Sastre, Extra d'estiu | Deixa un comentari

Palíndroms (I): Català a l’atac

Els nombres capicues sempre m’han fascinat: ja sigui en una operació matemàtica, en una data, en una matrícula, en un preu o en qualsevol altre fet numèric…

Però el que encara em fascina més són els palíndroms.

Aquest estiu m’han passat una lectura sobre Iteració, capicues i matemàtiques d’Armengol Gasull i a l’annex hi ha un recull de palíndroms en català i castellà força interessants i que aniré publicant.

Desitjo que us agradin tant com a mi.

A Dènia ve l’Eva i neda
A Gavà la gent nega la vaga
Ai, fa mal la màfia
A la babalà
Ànim: a casa camina!
Argentina, la lluna anul.la la nit negra
A Gavà la gent nega la vaga
Arròs a la sorra
A Gavà la gent nega la vaga
Atrapa’l, o l’aparta!
A Gavà la gent nega la vaga
Atrofiada i forta
A treballar allà, Berta
A Gavà la gent nega la vaga
Català a l’atac
A Gavà la gent nega la vaga
Cita-la a l’àtic
A Gavà la gent nega la vaga
El bo plau al poble
A Gavà la gent nega la vaga
És així, ase!

(…)

El lector interessat en saber-ne encara més pot consultar la recopilació d’en Jesús Lladó, 18081 Palíndroms catalans, que es pot trobar a la plana del Club Palindromista Internacional. (http://cpalindromistai.blogspot.com/2018/09/ indice-de-semagames-1-120.html)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Extra d'estiu | 2 comentaris

Exposició “Hiroshima-Nagasaki: els únics atacs atòmics de la història”

La Biblioteca Jaume Fuster (*) acull del 15 de juliol al 24 d’agost una exposició fotogràfica al voltant dels bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki. A càrrec de Lucas Vallecillos. Sala d’exposicions. Entrada lliure.

Els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki es van produir el 6 i 9 d’agost de 1945 respectivament. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara esdevenint el tancament de la 2a Guerra Mundial i l’inici de la carrera armamentística nuclear.

Aquesta exposició mostra l’horror de 70.000 persones a Hiroshima i de 40.000 persones a Nagasaki mortes instantàniament a les quals s’han d’afegir les morts a conseqüència de diversos tipus de càncers i altres patologies. Un motiu per reflexionar com el sense sentit d’una guerra arrasa amb la població civil no només en el sentit físic sinó també emocional.

Biblioteca Jaume Fuster – Plaça Lesseps 20-22 – Barcelona

Publicat dins de Calaix de Sastre, Extra d'estiu | Deixa un comentari

Un concurs original

En el país de les fruites
hi ha una gran expectació
per decidir quina d’elles
deu ser la fruita millor.

I un jurat gens ensopit
ens promet que serà equànim
ponderat, just i decidit
i que no tindrà desanim.

Parlem de la mandarina:
si té gust de medicina!
El plàtan vol ser famós
però noi… és tan pastós!

La síndria, sense ganivet
no en tastaràs ni un tallet!
I si es tracta del meló
serà encara molt pitjor!

L’albercoc és el que vols?
no sempre té el pinyol dolç!
Vermella, groga i rodona
massa poc suc: és la poma!

Roja i com un barret de bruixa
no em digueu és la maduixa!
Pell, pinyol… què assaborim
menjant un gra de raïm?

Fent nyam nyam a una taronja
si surt seca, és una esponja!
La figa… massa granets!
és menjar pels ocellets.

I sols i en provaràs una:
és massa àcida la pruna!
La pera seria bona
més té poc suc com la poma!

T’estàs tacant la pitrera!
és que em menjo una cirera!
I el caqui no és oportú
si no està ben madur.

El veredicte com cal
el sentireu de seguida,
ja hem arribat al final:
Una fruita que és sucosa,
i té la pell avellutada
com les galtes d’un infant
ha estat la més estimada:
dolça polpa, suc riquíssim
que assaborim amb delit,
el Jurat ha estat unànim:
el préssec hem escollit.

Teresa Casas i Bayer – 1995

Publicat dins de Extra d'estiu, Poemes | 2 comentaris

50 anys sense Louis Amstrong

Avui fa 50 anys moria a Nova York Louis Amstrong, una de les figures més carismàtiques i innovadores de la història del jazz i probablement el músic més popular. Gràcies a la seva habilitat va saber transformar el jazz de música de ball a una forma d’art popular. Va iniciar-se com a trompetista però aviat va destacar com a vocalista ja que és considerat l’inventor de l’essència del cant jazzístic. Tenia una veu extraordinàriament peculiar, greu i trencada, que desplegava amb gran destresa en les seves improvisacions, reforçant la lletra i la melodia d’una cançó amb propòsits expressius.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Bes-canvis

Dibuix Lluís Rius

Bes-canvis

El Senyor Recasens era propietari d’un gran imperi financer.

Vivia en una magnífica casa a Collserola, que malgrat estar a dues passes de la ciutat, semblava que fos al mig del Montseny. Se sentia el rei del món.

Però era un home solitari, malaltís, de fràgil salut i amb una única debilitat. El seu tendó d’Aquil·les eren les dones.

Per això un vespre de tempesta, quan se li va presentar aquell bombonet a casa, no va dubtar com esdevindria la nit. Creia que era molt hàbil en l’art de la seducció. Potser les dimensions de la casa i els cotxes aparcats al garatge hi ajudaven.

Tot va començar quan l’alarma volumètrica es va disparar. Va anar a posar el codi de seguretat i va veure per la pantalla de televisió, algú per terra, enfangat de cap a peus sota d’una bicicleta. Quina va ser la seva sorpresa quan va fixar-se que era una noia. Llamps i trons l’acompanyaven mentre va obrir la porta. Va sortir amb un paraigües a socórrer la ciclista temerària. Mentre l’ajudava a aixecar-se de sota la ferralla, ella li va explicar, molt enfadada, que s’havia perdut, que havia agafat la drecera en plena tempesta, maleïts camins sense senyalitzar!, a més la roda de la bicicleta s’havia punxat i en plena baixada, havia relliscat per terra fent una bona tombarella. Es queixava que el mòbil no li funcionava, a més el seu ex no s’havia presentat a la cita i per acabar, el temporal, quan les previsions eren cel serè. Vaja, un dia rodó!

Ell la va ajudar a aixecar-se i va fer l’observació que tenia els genolls (molt bonics, per cert, va pensar) pelats i començaven a sortir-li sang. Calia que se’ls desinfectés.

El senyor Recasens va somriure per sota el nas i va iniciar el seu desplegament romàntic. La va fer passar, i li va dir que es quedés mentre la tempesta no afluixava. Potser havia d’haver sospitat quan ella, enfundada en un mallot rosa de ciclista, va treure’s la mascareta i va veure que duia els llavis pintats del mateix color del mallot. Però només hi va veure uns llavis carnosos i una llengua humida que els acariciava.

Li va oferir la seva farmaciola, potser millor abans prendre un bany, roba eixuta, escalfor de la llar de foc, una mica de refrigeri, una taula de formatges i fumats que va aparèixer del no res, una copa de vi que es transformà en més d’una ampolla i tot amanit amb una dolça música.

Cal dir que ell desconeixia que era un pla maquiavèl·licament tramat. El holding competidor americà, va trigar mesos a trobar una senyoreta que reunís les condicions i requisits necessaris que calia, a canvi de molts diners i una clàusula de confidencialitat.

La noia no només era maca, esportista, agradable, simpàtica, intel·ligent, culta, manetes, bona figura i de, suposada, consciència efímera.

L’endemà de carícies, petons i intercanvi de fluids, la jove va reparar la roda punxada, va muntar la bicicleta i va marxar ben d’hora per on havia vingut.

Quan el senyor Recasens va omplir la banyera, satisfet per haver ficat una granota dins al cove, i una mica ullerós per un incipient constipat, el baf del vapor va deixar escrita en el mirall una frase:

“Sap greu, però soc portadora del virus. Asimptomàtica ”

Emma Martí

2n premi del CONCURS LITERARI DE COLLSEROLA

SANT JORDI 2021

Tema: Covid, Collserola i vivències.

Publicat dins de Extra d'estiu | Deixa un comentari