Avui aniversari del naixement i la mort de Konstantinos Kavafis

Amoret

Aquarel·la de Lluís Rius


Avui doble aniversari de Konstantinos Kavafis
157 anys del naixement i el 87anys de la mort.

Cos meu, recorda…

Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.

Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

Konstantinos Kavafis
(1863-1933)

Traducció de Carles Riba

Publicat dins de Confinament 2020, Efemèrides, Obituari, Poemes | Deixa un comentari

Sant Jordi 2020

Sant Jordi 2020

Des del confinament que estem vivint he muntat uns Garbells de llengua en línia amb una lectura de poemes.

La Rosa Oller proposa llegir un poema que ha escrit al seu marit el  Lleonard Armentano i Valls que ens va deixar justament avui fa 3 setmanes, el 2 d’abril d’enguany.

En Lleonard, fill de Sants i vinculat a les entitats cíviques i socials del barri, ha estat una persona culte, enamorat  i bon coneixedor del seu País, la seva Llengua i la seva Cultura, que ha transmès amb entusiame, molt sovint, tot fent conferències i cursos diversos.

Sant Jordi 2020

Sóc la veu de la teva estimada
avui, que estic sense rosa i sense tu.
El drac Coronavirus
se t’ha endut sense pietat
i, juntament amb tu, la joia de viure
de tots els qui tant t’hem estimat.

Diguem-li a crits al cavaller Sant Jordi
que ens alliberi d’aquest captiveri
i que puguem, lluitant o resignats
continuar la ruta, que junts amb tu
hem tingut la sort de compartir fins ara.

A reveure….Lleonard

Rosa Oller

Des de la Catifa Voladora dedico aquest poema a totes aquelles persones que han perdut un ésser estimat.

Publicat dins de Confinament 2020, Poemes | 1 comentari

Resolució mots encreuats

Captura de pantalla 2020-04-17 a les 18.19.05

He preparat dos arxius que et poden ajudar a solucionar els mots encreuats del Màrius Serra que apareixen cada dia a La Vanguardia.

Primer aprèn les definicions:  01 – Mots encreuats

Anem a resoldre els mots encreuats del 23/3/20 núm 10764: 02- Mots encreuats

Si tens dubtes em trobaràs a violantmarca@gmail.com o a catifavoladora@gmail.com

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Solstici

WhatsApp Image 2020-04-06 at 22.35.21

Lluna plena 6/4/2020 – Fotografia Lluís Rius

 

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

Miquel Martí i Pol

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020, Poemes | Deixa un comentari

Diari del confinament des de Tremp…

Lola

La Lola una amiga que viu a Tremp em comenta que escriu un diari de confinament i que penja a Facebook. Val molt la pena.

https://www.facebook.com/lola.abello

 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari

Besos

mistral_gabriela

Avui 7 d’abril és l’aniversari del naixement de Gabriela Mistral (1899-1957), poetessa Xilena i primer Premi Nobel de literatura Iberoamericana…  i una de les primeres dones en rebre’n un. Va ser a més una gran pedadoga i diplomàtica… i tot això en una època en que era difícil ser-ho sent dona.

Avui que tant mancats estem dels petons us n’envio molts!

 

Besos

Hay besos que pronuncian por sí solos
la sentencia de amor condenatoria,
hay besos que se dan con la mirada
hay besos que se dan con la memoria.

Hay besos silenciosos, besos nobles
hay besos enigmáticos, sinceros
hay besos que se dan sólo las almas
hay besos por prohibidos, verdaderos.

Hay besos que calcinan y que hieren,
hay besos que arrebatan los sentidos,
hay besos misteriosos que han dejado
mil sueños errantes y perdidos.

Hay besos problemáticos que encierran
una clave que nadie ha descifrado,
hay besos que engendran la tragedia
cuantas rosas en broche han deshojado.

Hay besos perfumados, besos tibios
que palpitan en íntimos anhelos,
hay besos que en los labios dejan huellas
como un campo de sol entre dos hielos.

Hay besos que parecen azucenas
por sublimes, ingenuos y por puros,
hay besos traicioneros y cobardes,
hay besos maldecidos y perjuros.

Judas besa a Jesús y deja impresa
en su rostro de Dios, la felonía,
mientras la Magdalena con sus besos
fortifica piadosa su agonía.

Desde entonces en los besos palpita
el amor, la traición y los dolores,
en las bodas humanas se parecen
a la brisa que juega con las flores.

Hay besos que producen desvaríos
de amorosa pasión ardiente y loca,
tú los conoces bien son besos míos
inventados por mí, para tu boca.

Besos de llama que en rastro impreso
llevan los surcos de un amor vedado,
besos de tempestad, salvajes besos
que solo nuestros labios han probado.

¿Te acuerdas del primero…? Indefinible;
cubrió tu faz de cárdenos sonrojos
y en los espasmos de emoción terrible,
llenáronse de lágrimas tus ojos.

¿Te acuerdas que una tarde en loco exceso
te vi celoso imaginando agravios,
te suspendí en mis brazos… vibró un beso,
y qué viste después…? Sangre en mis labios.

Yo te enseñé a besar: los besos fríos
son de impasible corazón de roca,
yo te enseñé a besar con besos míos
inventados por mí, para tu boca.

 

Besos – Gabriela Mistral

 

Publicat dins de Confinament 2020, Dones, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Apel·les Mestres

El meu amic Lluís Rius està recuperant l’arxiu fotogràfic de la família i publica les imatges a Instagram  https://www.instagram.com/titus1714/ , i m’ha semplat oportú incloure-ho a la categoria del Confinament que fa uns dies vaig obrir.

HISPANO SUIZA

Enter Hispano Suiza del senyor Font 1927 – Arxiu Font

Apel·les Mestres (1854-1936) artista plural, un fora de sèrie: dominava la poesia, el dibuix, autor de teatre, jardiner i, sobretot, il·lustrador, impulsà i treballà les Arts gràfiques com a veritable Art. Personatge inclassificable. Investit amb el títol de Mestre del Gai Saber (per aconseguir tres premis als Jocs Florals) l’any 1920, fins obtenir La Creu de la Legió d’ Honor per les seves accions a favor dels aliats.
Amic del besavi, Alexandre Font, tenien correspondència estable.
El 1927 visqueren una trifulca humorística motivada per un viatge a Montserrat, on cal contextualitzar el text: “jo crec que això té un adob, i que sigui al bon Soriano que tregui bé l’Hispano – no fotem, no auto-esclop” (referint-se al cotxe Hispano Suiza del senyor Font, del que en Soriano era el xòfer) i el  A i M (Apel·les Mestres), d’un disseny molt modernista.
Alexandre Font i Lluís Via intentaven convèncer Apel·les Mestres per fer una excursió a Montserrat, la seva agorafòbia era prou coneguda.

Lluis Rius i Font

Més informació a:
http://www.civtat.cat/phone/font_alexandre.html
@carmeriusfont
#ensquedemacasa 

Publicat dins de Calaix de Sastre, Confinament 2020 | Deixa un comentari