Operació retorn

LA 3-6-1991

Estimats tots:

Com podeu veure torno a  reemprendre la meva vida quotidiana després d’aquest llarg parèntesi que ha estat la vinguda dels Pares a LA. Hores d’ara ja us hauran explicat un munt de coses i aquesta carta de poc us servirà.

Cal dir que no hem parat ni un segon i que han estat tres setmanes intenses. La veritat és que el temps ens ha passat volant i que l’hem aprofitat al màxim.

Els Pares s’han “portat molt bé” tot i les pallisses de caminar i d’auto que ens hem fet. Vam enganxar ràpidament el ritme de vida, tot i que les hores de menjar sempre apareixien els hàbits europeus. Segons el Pare el canvi horari ni el va notar; millor, jo he de dir que si el van passar.

Ara us haureu de transformar en unes grans orelles per tal d’escoltar tot allò que us voldran explicar, sort que tenen les fotos i això us ajudarà a passar la xerrada.

No cal que us digui com de contents estavem quan parlavem amb algú de vosaltres, la veritat és que sovint ereu motiu de conversa. Ens hagués agradat que haguessiu pogut estar allà amb nosaltres i poder gaudir pels paisatges naturals i urbans que hem visitat.

Penso que ha estat un viatge rodó i que tot ha anat molt bé. També espero que els sentirem parlar durant uns anys… Cada dia passavem llista del que haviem fet i del que ens quedava per veure. La Mare en el seu diari així ho reflectia i el Pare ja deu estar elaborant el que s’anomenarà l’informe “Califòrnia: 21 dies” i que optarà en l’apartat de viatges del Premi Planeta.

Estem preparant “l’operació Retorn”, possiblement marxariem de LA cap els volts del 20 de Juny i aniriem a fer un viatget pel centre del país arribant-nos fins Chicago des d’on prendriem l’avió fins a Barcelona sobre el dia 10 de juliol. Com podeu veure un viatget d’unes 2-3 setmanes. Les dates encara les hem de concretar. Us dic això no per fer-vos dentetes sinó perquè ho tingueu en compte de cara el correu; tot i que últimament va molt ràpid, no? Encara no hem decidit la ruta a seguir, però anem per on anem, ben segur que serà interessant. Ja tindreu notícies.

Us estimo molt

Violant

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Donar carbassa

Ara que s’acosta el final de curs és època de carbasses…

Quantes vegades hem sentit a dir que un professor ha donat carbassa a algú, és a dir, que l’ha suspès d’una signatura? D’on prové, aquesta expressió?

Fa uns segles, a Catalunya, un noi i una noia no es casaven perquè volien, sinó perquè els pares ho consentien. Els matrimonis dels joves es negociaven entre les famílies dels dos pretendents. Quan un jove es volia casar, els pares de la noia el convidaven a dinar. Si no estaven d’acord amb el casori, no li ho deien de paraula sinó que incloïen en l’àpat un plat de carbassa. Des d’aleshores, donar carbassa ha estat sinònim de negació, de suspens, de fracàs en una pretensió. I s’han fet famoses, al mes de juny, a les escoles…

Seria interessant saber d’on i com han vingut tantes i tantes frases fetes que parlen dels vegetals. Alguns orígens semblen evidents, però d’altres no tant. Vet aquí una petita llista: ‘tenir pebrots’, ‘ser una bleda’, ‘partir peres’, ‘fer el préssec’, ‘remenar les cireres’, ‘ser de la ceba’, ‘que si naps, que si cols’, etc.

Extret de Garbells de llengua CAL

Publicat dins de Etimologies | Deixa un comentari

Sopes seques mallorquines

Les sopes seques de col són el plat més popular de la cuina mallorquina i les sopes seques un forma molt peculiar de fer sopes. Aquí teniu una recepta que fa molts anys vaig descobrir en una estada a Mallorca.

Ingredients: una col, una ceba grossa, 3 tomàquets madurs, 3 grans d’all, oli, sal, pebre roig.

En una greixonera plana hi farem un sofregit amb una ceba, els tomàquets i els alls tot picolat. En acabat hi afegirem dos gots d’aigua, la col trinxada, una cullerada rasa de pebre roig i sal. Ho deixarem coure a foc suau fins que la col estigui cuita -ha de quedar grenyal- i llavors la treurem de la greixonera tot tenint en compte que hi quedi una mica de suc, a continuació hi posarem el pa llescat ben finet i deixarem que embegui el suc, i tot seguit tornarem a posar la col per damunt del pa. Hi afegirem un raig d’oli cru, ho taparem i ho deixarem encara un moment al foc sense remenar-ho. Traurem finalment la greixonera del foc i sense destapar-la. la deixarem reposar uns minuts perquè s’estovi bé el pa.

Aquesta sopa és seca, de manera que , sense quedart excessivament banyat, el pa ha d’absorvir tot el brou.

Bon proft

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Tiramisú

El primer cop que el vaig tastar va ser fa molts anys a Nova York i vaig pensar quin postre tan bo! Després li vaig perdre la pista i des de fa uns anys amb la globalització he tornat a menjar-lo de nou… i inclús ara ja el faig a casa amb els ulls tancats. I segueix agradant-me cada cop més…

He sabut que Tiramisú vol dir: vinga amunt! anima’t. Doncs això ànims i endavant!

Ingredients: 200 g de melindros, 200g mascarpone, 2 ous, xocolata en pols, 250 ml de cafè.

Elaboració: Feu el cafè i deixeu-lo que es refredi. Munteu les clares a punt de neu i barregeu els rovells amb el Mascarpone, afegiu-hi les clares muntades barrejant-ho molt suaument. Empapeu els melindros amb cafè i poseu-los en una safata plana fent una capa i a continuació una capa de la barreja del mascarpone i ous, feu una nova capa de melindros amb cafè i unaltra capa de mascarpone amb ous. Acabeu posant-hi xocolata en pols. Deixeu-ho refredar a la nevera entre 12 i 24 hores.

Bon profit.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

Doctor Gannon

Cap a principis dels anys 70 a la TV feien una sèrie americana que es deia Centro Médico en la que hi havia un jove metge, interpretat per Chat Everett, el dr. Gannon que va enamorar a tota l’audiència femenina. Tot i que a casa no teniem TV, a l’escola sentia parlar cada dilluns de les proeses d’aquest jove metge i d’una manera o altra totes estavem enamorades d’ell per la seva bellesa i per la seva valentia a l’hora d’operar i resoldre casos mèdics complicats.

A l’hora del pati va començar a córrer una cançoneta d’aquestes que mentre les cantes vas picant de mans:

Dr. Gannon cirujano hoy tendrás que operar, en el quirófano cuatro
a una chica de tu edad…

Cinquanta anys més tard… Aquesta setmana, a l’escola on treballo corre la moda de les cançons picant de mans, i escolto que canten una que diu Doctor Jannon! És una nova versió remasteritzada i actualizada del Doctor Gannon dels anys 70. He fet que les meves alumnes la cantin poc a poc i té algunes estrofes noves.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 2 comentaris

Els pares arriben a LA

Estimades Nenes i Consorts:

Ben segur que quan llegiu aquesta carteta ja haureu tingut notícies de nosaltres i ja estarem finalitzat els plans amb els Pares. Malgrat això no em puc deixar d’aprofitar les emocions de les darreres hores, així com l’ús que puc de fer d’aquesta màquina.

Els vam trobar molt animats i poc fatigats pel viatge, tot i quan van arribar ja feia més de 21 hores que havien emprès l’aventura. Els vols els van anar molt bé, i si no fos per l’hora i escaig que van haver de fer de cua podriem dir que van arribar dins l’horari previst. Els vols els van anar molt bé, tant el Barcelona-Madrid, com el de Madrid-LA.

Els vam trobar molt animats i poc fatigats pel viatge, tot i quan van arribar ja feia més de 21h que havien emprès l’aventura. Els vam portar cap l’aparcament i un cop abuidades les maletes vam anar a donar una volta i després vam sopar plegats. A continuació vam fer plans. La qüestió era mantenir-los desperts com fos fins les 10 de la nit hora local (per ells serien les 7 del matí de Barcelona).

Aquest matí ens hem llevat d’hora i després d’un bon esmorzar hem acompanyat a l’Artur a UCLA i el trio Martí ha anat a fer una volteta de “presa de contacte”. Hem anat fins Beverly Hills, Bel Air en aquests barris hem pogut observar les mansions dels millonetis, artistes i estrelles. El curiós del cas és que la Mare sovint veia artistes famosos: sí sí, ha vist el Paul Newman, la Julie Andrews, la Madonna, en Robert Redford… Inclús pel carrer ens ha semblat avançar l’auto que conduïa en Frank Sinatra!! No cal dir que anàvem guiats per la mirada en el plànol del Pare, sort d’ell sinó encara haguéssim anat a parar a la piscina de la Liza Minelli o a la bombolla d’oxígen d’en Michael Jackson!!

Com bé podreu comprendre tot això hagués estat possible si no fos que era quarts de deu d’un dilluns pel matí, i aquesta contel·lació d’artistes deurien estar dormint. Així que hem optat per continuar la nostra volta i seguint Sunset Blvd. hem arribat fins el Pacífic, l’oceà. Allà hem deixat l’auto i hem estat passejant pel costat del mar. Cap a les 12 hem pres un mos i jo me n’he anat cap a classe d’anglès. Els pares s’han quedat allà: prenent el Sol i també el vent. No feia dia per banyar-se però ja han après el camí i algun dia d’aquest hi aniran sols. Tornant de classe els he passat a recollir i hem tornat a casa, allà els he deixat i jo he vingut a UCLA a treballar una estona. I aquí estic, com que ja us he dit tot el que volia, us deixo, ja tindreu notícies nostres.

Fins aviat!

Violant

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Curiositats californianes fa 30 anys

Estimada Emma

Estic mirant la TV i estan fent anuncis, si tingués el vídeo els grabaria, n’hi ha de molt curiosos: en un anuncien xiclet pels gossos, així tindran les dents brillants!! En un altre anuncien com perdre pes menjant pizza i hamburgueses en quantitats!

Parlant de curiositats californianes quan vaig a la UCLA a la tarda, cap a quarts de quatre em trobo un súper-descapotable conduït per un iaio que porta un súper gos al seient del copilot. El curiós del cas és que el gos també porta el cinturó de seguretat posat!! Algun dia els faré una foto, si abans no tinc un accident ja que conduir i fer fotos és difícil.

Més curiositats, a la classe de conversa hi ha un home japonès d’uns 40 anys que parla anglès amb accent espanyol! El curiós és que quan no li surten les paraules amb anglès les diu en espanyol!!  Aquest home va viure 15 anys a Colòmbia i diu que del japonès quasi no se’n recorda.

Pel noticiari acaben de dir que no sé on es fan curses d’escarabats! Han sortit les imatges: quin fàstic!

Al super hi ha gent que fa la compra tot parlant per telèfon: des de l’altra banda algú els va dient que han de comprar…

I parlant de telèfons ens hem comprat un súper telèfon-contestador-sense fils i automàtic. Si mai truques, a partir de la 4ª trucada es dispara i sentiràs el missatge que ha estat enregistrat en anglès!!!

You have reaches 2078122, please leave the message after beep

Tindràs 1 minut per parlar.

Fins aviat!

Violant

Publicat dins de Cartes des de LA | Deixa un comentari

Seguim amb la vida a LA i Califòrnia…

LA 5-5-1991

Estimats:

L’Artur ja ha tornat de Barcelona, l’operació del seu pare ha anat bé i sembla que es comença a recuperar bé. Amb tot això ja hem arribat a principis de maig i com aquell qui diu a finals de curs. Abans d’ahir vam estar fent plans: la vinguda dels pares, l’anada a SF… i els quatre llocs que encara ens manquen per conèixer; i ja arribarem a mitjans de juliol!!! La qüestió és que d’aquí a dos mesos deixem l’apartament i possiblement farem alguna volteta pel país abans de tornar cap a Barcelona.

La vida per aquí continua com sempre: cursos d’anglès, estudis a la Universitat… De tant en tant anem al cine o a algun concert. La veritat és que el bon temps no acaba de venir i això em fastidia ja que vaig a la piscina quatre dies seguits i després he de tornar a anar a la coberta i no és tan agradable. Avui és dissabte i hem vingut a estudiar a UCLA ja que jo necessitava fer algunes pràctiques. Possiblement aquesta nit anirem a Beverly Hills Hotel a prendre quelcom, així que ens haurem d’arreglar i vestir com senyors!!!

Aquest matí estava cansada d’estudiar i m’he dedicat a cuinar una mica: macarrons a la catalana, maduixes al seu suc, un pastisset de pa de pessic… Ara ja tenim menjar per dos o tres dies, pensa que només fem un àpat a casa.

La novetat és el curs de Fitness que em vaig apuntar; ben bé no sé com traduir-ho ja que no sé si és body-building o aeròbic, la qüestió és que dimarts i dijous al matí durant una hora i mitja vaig al gimnàs on una noia amb un tipet demasié intenta fer moure els cossos de les gordasses, iaies i altres personalitats californianes, tots els moviments estan amenitzats amb música mogudeta. Hauríeu de veure tothom intenta fer el que pot, jo també ja que em costa coordinar braços, cames i els moviments del cap… Ho passo pitjor que quan anava al gimàs a BCN ja que allà com a mínim entenia si havia de moure el peu dret o l’esquerra en canvi aquí quan he desxifrat el peu que toca moure ja està donant les ordres pels braços… Malgrat tot és entretingut I no són gaire fortes però m’ho passo bé i estic aprenent totes les parts del Cos amb anglès!!!

Diumenge dia 28 vam anar a l’Aplec que organitzava els Casals dels catalans de Califòrnia, em sembl a que ja us en parlava, no? La festa va ser molt agradable; vam gaudir d’un bon dia de pícnic i d’una exquisita paella. Hi havia gent de tot tipus, colors, creences i parles. Van sonar sardanes i encara ens vam animar a ballar-ne alguna…

Aquest cap de setmana i aprofitant que era l’últim que teniem “lliure” hem anat a San Diego. Aquesta ciutat es troba a uns 200km al sud de LA i està molt a prop de la frontera amb Mèxic. San Diego és més habitable que LA ja que tota la ciutat està “de cara el mar”: té uns 120km de costa amb una immensa badia que conté des d’un port comercial i militar fins a un munt d’instal·lacions esportives i de lleure. No us podeu imaginar la quantitat de passeigs i avingudes que hi ha al costat del mar on la gent fa de tot. A Sant Diego hi ha un dels Zoos més importants del món això diuen els entesos; no tant sols per les espècies i exemplars que té sinó també pels programes de protecció i reproducció d’espècies que estan extingides i que tornen a “implantar” en el seu habitat. El Zoo en qüestió es troba dins d’un bonic parc com el de la Ciutadella ja que, salvant les distàncies, conté un munt de museus, edificis oficials, passeigs…

Una abraçada

Violant

Publicat dins de Cartes des de LA | Deixa un comentari

135 anys de la primera vaga general a Chicago

En aquesta data, la paralització dels centres de treball dels EUA es va generalitzar i la vaga va afectar unes 12.000 fàbriques.

A Detroit (Michigan), 11.000 obrers van fer una marxa de 8 hores. A Nova York, una manifestació amb torxes de 25.000 treballadors va anar de Broadway a Union Square i 40.000 van fer vaga. A Louisville (Kentucky), més de 6.000 obrers, negres i blancs, van dirigir-se al National Park i van accedir plegats a l’edifici en què es prohibia l’entrada als afroamericans. A Chicago (Illinois), l’ànima de la vaga, es va parar completament la ciutat. L’endemà es va fer un miting dels obrers despatxats d’una empresa per protestar pels acomiadaments i la brutalitat de la policia, acció de la qual, en reprimir una altra protesta, va provocar sis morts i una gran quantitat de ferits. Els fets car ser l’orígen de l’1 de maigcom la data per reivindicar els drets dels treballadors.

Extret de El Punt Avui

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Exposició Escher a Barcelona

Avui s’inaugura a les Drassanes de Barcelona l’exposició dedicada al geni holandès ESCHER. Es tracta d’una mostra única i mai vista a Catalunya.⁣

ESCHER està produïda per Arthemisia, Evolucionarte i el Museu Marítim de Barcelona, amb la col·laboració de The M.C. Escher Foundation, amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, i amb la participació de RolDigital.⁣

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari