Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí
d’hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.
D’allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.
Que en fa d’anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d’anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s’estimaren,
mai no s’ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.
Josep Carner
Del Llibre dels poetes, (1904)
Pluja de veritat. Quin confort, viure-ho des de casa. El degoteig m’atrapa. De cop, el carrer s’accelera: un dinamisme inusual, pressa exagerada i flaixos de llum que ho omplen tot.
La plaça canvia en un segon. Ara és pura tardor, colgada sota una catifa de fulles. Les llums dels comerços cobren vida, reflectides al terra inundat. A baix, els vianants corren arronsats, fent saltirons ridículs per esquivar els pèlags.
Obro de bat a bat el balcó per submergir-me en aquest gran espectacle.
Text i fotografia: Lluis Rius i Font
Xerrada de Ciència el proper dimecres 23/9/26 a les 19h a l’Ateneu el Poblet a càrrec de Gerar Nicolau i Martí
Des de l’atmosfera glaçada del segle XVIII fins a la nostra realitat quotidiana, la famosa paradoxa de Sant Petersburg continua desafiant la nostra comprensió del risc.
Fins a quin punt som capaços de calcular el valor real de les nostres decisions quan ens enfrontem a guanys aparentment il·limitats?
En aquesta xerrada explorarem com un simple llançament de moneda pot descol·locar les teories més fermes de la probabilitat i l’economia.
Et convidem a submergir-te en un viatge fascinant pel costat fosc de l’esperança matemàtica, on la certesa es converteix en un enigma. Vine a descobrir on s’acaben les garanties dels números i on comença el vertigen de la decisió humana.
Res del que creus saber sobre el risc tornarà a ser exactament igual després d’aquesta sessió.
El doctor Frankl, psiquiatre i escriptor, acostumava a preguntar als seus malalts: “¿I vostè, per què no se suïcida?”; sovint de les seves respostes extreia l’orientació per a la teràpia a què els sotmetria: a un, el que li dona vida és el fill; a l’altre, un talent, una habilitat sense explotar; al de més enllà, només uns records que val la pena rescatar de l’oblit. Recompondre els mil i un fragments d’aquestes vides esquinçades en una xarxa ferma, coherent, significativa i responsable és l’objectiu de la logoteràpia. A L’home a la recerca de sentit, Victor Frankl explica l’experiència que el va portar a descobrir la logoteràpia. Presoner en els camps de concentració nazi, va patir en carn pròpia el que significava una existència nua. ¿Com va poder sobreviure? ¿Com va poder acceptar que valia la pena viure la vida després de patir la brutalitat, la humiliació i l’extermini dels camps?
PD: Ddicat a la Sara que ens va parlar d’aquest llibre i ens el va recomanar. Moltes gràcies!
“M’agrada nedar en el mar que sempre
parla tot sol
amb la veu monòtona del viatger
que ni tan sols recorda
quin temps duu de viatge.
Nedar és com una oració
les mans s’ajunten i se separen
s’ajunten i se separen
quasi sense fi.”
Adam Zagajewski
(1945-2021)
https://www.vilaweb.cat/noticies/adam-zagajewski-poeta-del-record-de-la-infantesa-i-de-la-historia
Fotografies: Lluis Rius i Font – Sitges des de la boia
PD: Dedicat a l’Asunción amb qui sovint anem a nedar i sempre que podem anem al mar. També al Lluís i al Jaume que els acompanyo quan puc.
L’11 de setembre de 1976, desenes de milers de persones van omplir la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat. Feia gairebé quaranta anys que la Diada no es podia commemorar públicament, i aquella concentració, convocada menys d’un any després de la mort del dictador Francisco Franco, va esdevenir una gran demostració de força del catalanisme i de l’oposició democràtica.
La mobilització va popularitzar el crit “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” i va ser una mostra de força d’una oposició que fins feia ben poc actuava en la clandestinament. “Va ser la gran victòria de la democràcia”, recorda, cinquanta anys després, l’advocada Magda Oranich, membre fundadora de l’Assemblea de Catalunya, en declaracions a l’ACN.
https://www.vilaweb.cat/noticies/sant-boi-1976-cinquanta-diada-franquisme
Les escales de cargol helicoïdals de la Sagrada Família sense eix central a l’interior de les torres dels apòstols són una obra mestra del disseny geomètric d’Antoni Gaudi.
Funció: Permeten pujar per l’interior de cadascuna de les torres dels apòstols (que fan entre 98 i 120 metres d’altura).
Disseny sense eix: No tenen una columna central sòlida; l’espai del mig resta buit, deixant passar la llum verticalment des de dalt fins a la base.
Forma inspirada en la natura: L’estructura imita la geometria d’algunes petxines marines.
Esglaons de geometria variable: Els graons són triangulars, més amples a la part exterior (tocant a la paret de la torre) i molt estrets a la part interior.
Fotografia: Anna Parra Fabrés
Avui he caminat pel Camí del Migjorn, un entorn rural autèntic ple de cases de camp, gallines, porcs i cavalls en llibertat. Es nota que aquí els animals viuen molt bé, amb una calma total.
Amb aquesta sensació de pau, he collit un ram de flors silvestres. És un detall senzill per agrair l’hospitalitat als amfitrions i per deixar-los un record de la serenor d’aquest trajecte.
Fotografies i text: Lluís Rius i Font
PD: Lluís moltes gràcies per dedicar part del teu temps lliure a enviar-nos les imatges i els textos que aquests dies hem publicat a la catifa. La teva col·laboració és molt preuada i no dubtis en seguir fent-ho.
Cala Algaiarens sorprèn els sentits a través d’una delicada arquitectura natural. Aquí, la vida s’ha aliat amb una sàvia fixació biològica sosté el perfil de les dunes blanquinoses, protegides del trepig humà per una senzilla tanca de fusta i corda que delimita la zona de pas.
Aquarel·la i text: Lluís Rius i Font
Aquest discorre encaixat entre murs de pedra seca, aixecats per generacions passades per delimitar els terrenys i netejar de roca els camps.
Aquest traçat, un tresor per als amants de les antigues xarxes viàries, destaca per la seva riquesa en obra civil, arquitectura popular i petjades històriques. El punt clau es troba a l’accés de les cases d’Alcaidús: un testimoni de la presència romana de l’any 110 DC on es conserva una copia de mil•liari amb una inscripció epigràfica. El text relata que l’Emperador Cèsar Nerva Trajà August Germànic, Pare de la Pàtria, va restaurar aquesta via. La tècnica de la calçada és ben visible en els blocs dels vorals i en el desgast profund provocat pels antics carruatges. Així mateix, els murs estan fets de roca mesozoica d’origen marí amb marques de bioturbació geològica. L’enginy popular s’aprecia en les pedres superiors disposades en banda per segellar l’estructura i en els graons integrats per salvar el desnivell. Un entorn fascinant que enllaça la prehistòria amb el llegat més clàssic
Fotografies i text: Lluís Rius i Font
