In memòriam de Xavier Figueres

El primer cop

El primer cop que em van comunicar que m’havien assignat una substitució com a professor de Matemàtiques d’un institut em va envair una profunda por: jo, que com a alumne tenia una preocupant incontinència verbal i una total inhabilitat per a dur l’agenda al dia, passava a ser ara professor.

Desbordat, vaig trucar al Figueres. Ell va calmar-me, va dir-me que no patís per no tenir llistats d’exercicis preparats ja (i em va fer arribar els seus), i em va recordar que la feina principal d’un professor d’institut és facilitar situacions d’aprenentatge (més o menys reglades) entre l’alumnat, fomentant un clima càlid, de treball i de respecte, on es doni valor a la feina ben feta i al coneixement.

Quan, l’endemà de la trucada, vaig trobar-me davant de la pissarra, el guix a la mà tremolosa, i amb l’alumnat expectant, la presència del Figueres em va acompanyar i em va donar força i confiança en mi mateix, i tot i que segueixo tenint una mica de síndrome de l’impostor (i crec que sempre la tindré), tinc la certesa de ser un dels pocs afortunats que ha tingut com a mentor a un meravellós professor, i, encara més important, una bellíssima persona.

Gràcies per tot Figueres, gràcies per tant.

Gerard Nicolau

Sempre al cor!

Hem perdut una persona sàvia, tendre, estimada, que hem tingut la sort de poder fer un tros de camí amb ella.

Xavier, tinc molts records amb tu, em feies visites a la secretaria del Vila, parlàvem de tot i més, ens fèiem confidències, m’explicaves coses i te n’explicava i sempre, quan sorties per la porta de la secretaria, em quedava un somriure a la cara… tota conversa era profitosa. Amb tu es podia parlar de tot, no apujaves mai el to de veu, sempre calmat, aparentment tranquil, serenor per damunt de tot.

També erets una persona del barri i ens trobàvem a la Farmàcia de Travessera, ja jubilat, i si algun dia no teníem pressa, fèiem un beure i tot. Com valoro aquests moments de l’aboràgine de la vida, on sèiem, xerràvem, ens posàvem al dia i cadascú cap a fer la seva. Aquell dia, sempre havia estat un bon dia i de profit pel fet d’estar amb tu i aprendre sempre de tu.

Gràcies per tant!!! Em queda el CD del NO A LA GUERRA, una carta a la meva filla quan va acabar 4t d’ESO amb tu de profe, un recull de poemes i l’orgull d’haver estat un company de feina i amic. Sempre al cor!

Mar Gil

Els nostres fills, fills de tots

Des del moment que neixen els nostres fills deixen de ser nostres i poc a poc passen a ser de tots: primer dels avis, de les tietes, dels veïns, de les mainaderes de l’escola bressol, de les mestres de primària, dels monitors de lleure, dels professors de secundària… I aquest ventall de gent els educa, igual que la família, els dona valors, maneres d’encarar els problemes de la vida, responsabilitats, coneixements…

Xavier has estat un gran company de vida de molts nois i noies i has compartit amb ells els teus valors, coneixements, actituds, passions… en una edat en què els pares ens costa entrar-hi.

Deixes un bon llegat: unes generacions de ciutadans que porten la teva empremta que és inesborrable.

En nom dels pares i mares de l’INS et volem agrair la teva tasca.

Violant Martí

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

Romànic penedesenc

Sant Sebastià dels Gorgs, petit poblet del Penedès amb una de les joies del romànic, sobta el seu complex històric amb l’ antic monestir del s. XI.

La porta d’accés al temple és d’un refinament escultòric excel·lent, sobre una roca torrada pel pas del temps. Una porta bellament decorada per un frontó, a manera de teulada com a trencaigües, on trobem la imatge d’una   Maiestas Domini. L’ entrada és formada per llinda i  timpà, recolzat per dues mènsules  esculpides per ajudar suportar el seu pes. La mènsula esquerra és la representació d’una àliga atacant un lleó, mentre que la dreta sembla un àngel. L’ arquivolta emmarca tot el complex, sobre l’arc de mig punt on trobem un petit relleu recent de la imatge del perfil de Montserrat.

La roca és tosca, porosa i humil; son roques calcàries i gresos marins del Miocè força compactada però gens adequats per una obra d’aquesta qualitat. Probablement els mestres van utilitzar pedreres properes. La imatge d’una Maiestas Domini protegida per dos àngels no et pot deixar indiferent.

Text i fotografies Lluís Rius

Publicat dins de Museu al carrer | Deixa un comentari

El molino

Sigue el agua su camino,
y al pasar por la arboleda
mueve impaciente la rueda
del solitario molino.

Cantan alegres
los molineros
llevando el trigo
de los graneros.
Trémula el agua
lenta camina:
rueda la rueda,
brota la harina.
¡Y allá en el fondo
del caserío,
al par del hombre
trabaja el río!

La campesina tarea
cesa con el sol poniente,
¡y la luna solamente
guarda la paz de la aldea.


Antonio Fernández Grilo

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

El drac de J. Balaciart

Una mica més abaix del Mercat de l’Estrella, al carrer Pi i Margall 55, hi ha l’antic taller del serraller Joan Balaciart. Procedent d’una antiga nissaga de serrallers que ferraven els cavalls de l’exèrcit napoleònic, s’establí el 1946 a Gràcia, on encara trobem la Serralleria Balaciart.

La seva porta característica de forja m’esfereïa quan de petita passava per davant camí de la plaça Joanic. No hi havia dia que no mirés el drac, al principi amb por fins el dia que em vaig atrevir a posar el dit a la boca, i resseguir les dents, els ulls, les urpes, les escates, la cua… Quina meravella aquella bèstia. 

Encara ara quan hi passo per davant m’aturo a saludar el drac del sr. Balaciart, un vellet que vaig conìexer i que ens ensenyava com treballava el ferro amb el foc i la força del martell. He de reconèixer que la forja és un art que sempre m’ha fascinat.

Publicat dins de Barcelona, Gràcia | Deixa un comentari

Bocaclaus, picaportes i tiradors

La importància d’una la vila és present també en el disseny dels elements de les portes: picaportes, bocaclaus i tiradors no són pas una excepció. Aquests elements esdevenen la primera imatge de presentació i representació dels seus moradors. Us presentem un conjunt de bocaclaus i picaportes d’estil clarament barroc. Alguns presenten la seva data gravada en el propi metall (1774 i 1779), de motius molt variats.


Fotografia i text: Lluís Rius

Publicat dins de Museu al carrer | Deixa un comentari

A tots els que ja tenim més de 60 anys

Tenim pràcticament tot el que volíem fa 60 anys: ja no anem a escola i possiblement ni a la feina, ens arriben diners a la butxaca mensualment, disposem d’un habitatge digne i no hem de tornar a temps a casa.
Alguns tenim carnet de conduir i fins i tot cotxe propi. La gent de la nostra edat no té por de quedar embarassada o de morir, perquè ja tenim la sort de ser gairebé vells. Aleshores la vida és bonica!
A més: som increïblement intel·ligents! El nostre cervell és més lent perquè està sobrecarregat de coneixement. De cap manera som estúpids, només ens cal més temps per buscar els fets necessaris entre les tones de coneixement i experiència. Hi ha moltes coses acumulades al cap que, per cert, exerceixen pressió sobre l’orella interna, raó per la qual de vegades tenim problemes d’audició. És com si el disc dur d’un ordinador s’alentís perquè és ple de fitxers. El nostre cervell no és més feble, però ha acumulat molta més informació. Diuen que la gent de la nostra edat sovint entren a l’habitació i no poden recordar allò que realment hi anaven a fer. O no recorden on van posar alguna cosa. No és un problema de memòria! La natura només ens obliga a continuar movent-nos almenys una mica més.

Fotografia: Lluís Rius

Aliments requerits:
– Verdures, fruites
– Llegums
– Fruits secs
– Ous
– Peix, carn (algunes vegades a la setmana)
– Oli vegetal premsat en fred (sense refinar)

Tres coses per intentar oblidar:
– Edat
– Passat
– Queixes

Tres coses importants:
– Amics
– Pensaments positius
– Una llar tranquil·la i hospitalària.

Les teves accions més importants:
– Somriure i riure molt!
– Entrenar, però només al teu ritme
– Passar més temps amb amics (no sempre només amb pares, fills o néts, sinó amb amics).

Set coses essencials:
– No esperis a tenir set per beure aigua. Beu amb més freqüència.
– No esperis a tenir son. Dorm prou.
– No esperis fins que estiguis cansat per descansar.
– No esperis fins que estiguis malalt per fer-te un examen mèdic. Val més anar al metge de capçalera regularment!
– No esperis miracles divins!
– Mai perdis la fe!
– Manten-te positiu i sempre espera el millor!

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Anem al teatre: El collar de la reina

Benvolguts amics

Unes garbellaires ens han proposat aquesta obra de teatre:

Obra: El collar de la reina
Lloc: Teatre Akadèmia (Zona Francesc Macià – Barcelona)
Dia: diumenge 18 de febrer de 2024
Hora: 18h
Import: 15,80€

Es cas d’estar interessats en aquesta convocatòria feu un Bizum al 644744964 per tal de gestionar la compra conjunta de les entrades, indicant el nombre d’entrades que reserveu. Data límit pagament entrades: 31/1/24.
Si aquest sistema de pagament no us va bé contacteu directament amb Violant Martí.

No hi ha problema en compartir aquesta convocatòria amb els vostres familiars i amics.

***************

El collar de la reina

De Ricard Farré i Arnau Puig
Direcció Adrià Aubert Blanch

El collar de la reina és un dels escàndols més hilarants i descarats de la història, l’espurna que va provocar l’esclat de la Revolució Francesa i l’inici d’una nova època. 
El collar més valuós de tots els temps, una falsa comtessa, uns joiers estafats, un cardenal desplomat i un final de festa amb escàndol nacional inclòs. Aquests són els principals ingredients d’aquesta conxorxa que va tenir a Maria Antonieta i a Lluís XVI com a grans perjudicats, sense ni tan sols ser-ne conscients. 
Som lluny de la societat de Versalles de finals del XVIII, el món avança a una velocitat esfereïdora, però la corrupció i l’ambició semblen no passar de moda… més encara si tenim una societat en crisi i la joia més impressionant que ha existit mai enmig de l’enrenou.
Des d’un treball artesà i acurat ens endinsarem en aquesta farsa que ens té fascinats i que per primer cop es pot veure a sobre d’un escenari. Els dos actors representant tots els personatges de l’auca i el joc amb les convencions teatrals són el segell d’aquest espectacle que vol acostar a l’espectador a uns fets, que encara que costi de creure, són absolutament reals.
Una comèdia que comença amb aires de vodevil, es va enredant com un thriller endimoniat i acaba com un drama de conseqüències històriques!

L’obra en paraules dels dramaturgs
En aquesta nova versió tenim la voluntat de mantenir la bellesa del llenguatge, jugar amb les paraules i esprémer totes les convencions teatrals per explicar la història des del “pur teatre”.
La nostra il·lusió és construir un text original, nou, basant-nos en tots els referents que ens han arribat fins al dia d’avui. Creant així, una dramatúrgia única on la comèdia, la sàtira i la història s’uneixin en un escenari que ens trasllada a Versalles, però amb un joc d’elements moderns i pròxims que ens ajudin a apropar aquesta història al públic d’ara.
A través de la comèdia i la sàtira s’aborden temes tan complexos i actuals com el poder (en diversos àmbits), una societat en crisi o la corrupció.
Amb la construcció d’uns personatges singulars, cadascun amb el seu objectiu, anirem endinsant-nos en aquesta història on la veritat i la mentida, aquesta balança tan delicada, farà anar de corcoll a tothom, fins i tot a aquells que no hi tenen res a veure n’acabaran sent víctimes.
L’obra ens retrata dos vessants molt oposats de l’essència humana: el fer per sobreviure i el fet de viure sense fer massa res. Tots els personatges tenen ànsies de volar, però uns no tenen ales i els altres les tenen massa pesades per volar. Els vicis i les virtuts d’una mateixa societat que no sembla la mateixa. Mentre uns viuen en un món gris, trist, intolerant amb la diferència i immobilista, els altres celebren banquets i es banyen en diamants.

Ricard Farré i Arnau Puig

Fitxa artística

Dramatúrgia: Ricard Farré i Arnau Puig
Direcció: Adrià Aubert Blanch
Repartiment: Marta Pérez i Arnau Puig
Escenografia: Enric Romaní
Vestuari: Maria Albadalejo
Atrezzo: Montse Farrarons
Ajudantia de direcció: Carla Coll
Assistència a la dramatúrgia: Adrià Aubert, Carla Coll i Marta Pérez
Producció: Anna Castillo
Producció executiva: Marina Marcos
Distribució: Montse Farrarons
Comunicació i premsa: Ester Cánovas i Anna Castillo

Equip Teatre Akadèmia:
Direcció artística: Guido Torlonia
Gerència i Cap de producció: Meri Notario
Cap de comunicació i màrqueting: Míriam Font
Premsa i assistència a la direcció artística: Fernando Solla
Cap tècnic: Lluís Serra
Tècnic auxiliar: Víctor Castro
Cap de sala: Núria Farrús
Gestió de públics: Rubén Salinas
Community Manager: Eladi Bonastre

Una coproducció d’El Maldà i el Teatre Akadèmia.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

D’on provenen els noms dels mesos?

Curiositats, certeses i incerteses sobre l’origen dels noms dels mesos de l’any

Extret de Vilaweb – Jordi Badia i Pujol – 05.01.2024

Ara que comença l’any és un bon moment per a aclarir d’on vénen els noms dels mesos. Primer de tot, cal saber que l’any no sempre ha tingut dotze mesos ni 365 dies (o 366, com el 2024, que és un any de traspàs). El calendari romà era, de bell començament, un calendari lunar que tenia 304 dies repartits en deu mesos. Fins al temps de Juli Cèsar (segle I abans de Crist) no es va instaurar el calendari de 365 dies, anomenat calendari julià. El 1582 el papa Gregori XIII hi féu unes correccions i de llavors ençà es fa servir l’anomenat calendari gregorià.

Els noms dels mesos també van anar variant i fins pocs anys abans del naixement de Jesucrist no es van estabilitzar els noms actuals. D’on provenen aquests noms?

El nom gener deriva del llatí vulgar jenuarius, que alhora procedeix del llatí clàssic januarius, que significa ‘que pertany a Janus’. Janus és el nom d’un déu romà de dues cares, que era considerat el guardià de la llar.

Febrer prové del llatí februarius, ‘relatiu a les Februa’. Les Februa eren unes festes de purificació que els romans celebraven durant aquell mes. En el calendari romà més antic, el gener i el febrer no hi eren.

El nom març deriva del llatí martiu, és a dir, ‘de Mart’, el déu de la guerra. Durant segles el març va ser el primer mes de l’any. Els romans eren un poble bel·licós i per això van dedicar el seu primer mes a la guerra.

Abril ve del llatí aprile, d’origen incert. Alguns autors llatins creien que venia del verb aperire, que volia dir ‘obrir’, cosa que hom relacionava amb la idea de l’“obertura” de la primavera. Però més aviat sembla que té relació amb el nom de la deessa grega Afrodita (Aphrodita, nom que prové de l’etrusc Apru).

El nom llatí originari de maig era majus. Segons molts autors era el mes dedicat a Maia, la deessa romana –considerada la companya de Vulcà– que tenia cura dels fruits de la natura, la gestació i la salut. Tanmateix, hi ha qui creu que prové de maiores, amb el significat de ‘avantpassats’.

El nom juny prové del llatí junius, perquè era el mes dedicat a la deessa Juno, reina dels déus i esposa de Júpiter. Juno era protectora de les dones, del matrimoni i dels naixements. La invocaven amb el nom de Lucina (derivat de lux, ‘llum’) perquè ajudava a donar a llum.

Juliol deriva del llatí julius, en memòria de l’emperador Juli Cèsar. Ell fou qui decidí la creació d’un nou calendari (que s’anomenà calendari julià), anterior al calendari gregorià que usem actualment. Abans, aquest mes es deia Quintilis –perquè era el cinquè de l’any– i se’n va canviar el nom l’any 44 abans de Crist, després de l’assassinat de Juli Cèsar.

El nom del mes d’agost prové del llatí augustus, nom posat en memòria de l’emperador Octavi Cèsar August. Anteriorment es deia Sextilis, perquè era el sisè mes segons el calendari anterior. El Sextilis tenia 29 dies, però se n’hi afegiren dos quan s’establí el calendari julià. Tanmateix, hi ha qui creu que fou August mateix qui els hi va afegir, perquè volia que tingués tants dies com el mes dedicat a Juli Cèsar (juliol), però sembla que això és fals.

Setembre deriva del llatí september (de septem, ‘set’), perquè antigament era el setè mes de l’any. A proposta de l’emperador Calígula, el nom de September es va canviar per Germanicus, en honor del seu pare, el general Germànic. Però el canvi va durar molt poc.

El nom octubre prové de october (del llatí octo, ‘vuit’) perquè aquest mes era, antigament, el mes que feia vuit.

El nom del mes de novembre ve del llatí november (derivat de novem, ‘nou’), perquè segons el calendari antic era el mes que feia nou.

Semblantment, desembre prové del llatí december (derivat de decem, ‘deu’), perquè era el desè mes en el calendari romà antic.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Avui fa 100 anys naixia André Franquin

El dibuixant belga André Franquin naixia tal dia com avui de fa 100 anys a Bèlgica.

Ell és el pare de Sergi Grapes, Espirú, Fantàstic, Spip, Marsupilami… personatges de còmic que em van acompanyar la meva infantesa gràcies a la revista Cavall Fort. El divertit i entremaliat Marsupilami amb la cua tan llarga em va fascinar per les seves habilitats motrius i intel·lectuals. I sobre tot, l’antiheroi en Sergi Grapes, divertit, entrenyable, somiador i molt poc amic de la feina d’oficina… Buf, com he arribat a riure amb les seves històrietes amb idees esbogerrades.

Publicat dins de Efemèrides | Deixa un comentari

Bon any 2024

El 2024, un any bixest i tetraèdric!! ‎


L’anterior tetraèdic va ser el 1771 i el proper serà el 2300 cap dels dos bixestos!! ‎ Tot un esdeveniment.

Per a tot enter no negatiu n, el nombre tetraèdric de rang n és la suma dels n primers nombres triangulars.

Els primers nombres tetraèdrics són : 1, 4, 10, 20, 35, 56, 84, 120, 165, 220, 286, 364… i corresponen a la quarta diagonal del triangle de Pascal. La paritat dels nombres tetraèdrics segueix el model imparell-parell-parell-parell.

Els nombres tetraèdrics poden ésser representats dins l’espai ordinari de dimensió tres. Per exemple, el nombre 35 es pot representar mitjançant un assemblatge de 35 boles de billar. El triangle (armadura triangular estàndard del joc del billar) conté 15 bolles. Llavors deu boles suplementàries s’hi empilen a damunt, sis més a damunt aquestes, encara tres boles més a sobre i finalment una darrera bola a dalt de tot completen el tetràedre.

Els nombres que són triangulars i alhora tetraèdrics són 1, 10, 120, 1540, 7140.


Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari