L’eminent arquitecte i urbanista barceloní Josep Lluís Sert i López (1902-1983) de qui aquesta mateixa setmana es commemoren els quaranta anys de la mort, s’havia destacat en el corrent de l’arquitectura racionalista i moderna dins i fora del nostre país. Així, en l’àmbit local, va ser un dels artífexs del Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), que va exercir una important tasca social amb la construcció d’escoles, hospitals i habitatges obrers. I en l’àmbit mundial, va treballar intensament en el think tank que va representar el Congrés Internacional d’Arquitectura Moderna (CIAM), amb Le Corbusier com a figura més destacada.

La derrota republicana a la guerra del 1936-1939 va obligar Sert a anar-se’n a l’exili i començar un periple que el va dur fins als EUA, on va establir la residència i va desenvolupar dues de les seves facetes més prolífiques: la d’urbanista –amb obra important en molts països, de l’Amèrica del Sud al Llevant– i la de docent –fou degà de l’Escola de Graduats de Disseny de la Universitat Harvard del 1953 fins a la jubilació, el 1968, i més tard hi fou nomenat professor emèrit i doctor honoris causa.