
Joan la teva mort, igual que la del teu gran amic Joan Barril, m’ha sorprès.
Durant molt de temps al Cafè de la República escoltava les teva Encícliques carregades sovint de poesia, altres de novetats, altres de sarcasme… Encara recordo la que em vas dedicar un dia.
Desitjo que allà on siguis et retrobis amb el Joan i junts pogueu tornar a fer el Cafè de la República que tantes bones estones havieu compartit.
Avui soc jo la que et dono les gràcies: Gràcies Joan!
PD: He trobat un munt d’Encícliques. Aniré penjant-les, i així poder gaudir de la seva veu i sabidura.
Jo també recordo molt El cafè de la República i la seva mort l’he sentida molt.
Lola