Extret de Garbells de llengua CAL

L’origen de la paraula espelma és recent. Si volem mantenir una estança il·luminada sense fer servir llums elèctrics, en necessitarem segurament alguna. És ben sabut que una espelma està formada per una metxa, el ble,  envoltada d’una substància que es consumeix lentament amb la flama. Aquesta substància pot ser la cera, provinent de les abelles, la glicerina, o l’esperma de balena, una pasta extreta del crani i el dors de les balenes i anomenada així perquè té una viscositat semblant al semen. El fet que moltes candeles hagin estat elaborades amb esperma de balena ha estat la causa que s’anomenessin espelmes, amb aquest petit canvi de consonant, que fa la paraula menys comprometedora.

Bugia: [1284; de l’àrab Buǧîa, Buǧâya, nom de la ciutat algeriana de Bugia, d’on a l’edat mitjana s’importaven simis i cera]

Avui, una bugia no és altra cosa que una peça indispensable dels motors d’explosió. La guspira que encén la benzina s’obté d’aquest invent. Tots n’hem vist alguna, sobretot els que tenim més edat. Abans, bugia era sinònim d’espelma, candela. El nom li ve de la cera amb què estaven fetes. A l’Edat mitjana, una ciutat mediterrània i algeriana, Béjaïa (o Bugia en català), que és a l’est de la capital, Alger, es dedicava a l’exportació de cera per tota la mar Mediterrània. Era una cera molt bona i preuada. La gent, quan volia comprar una espelma de qualitat, demanava una bugia, de manera semblant a com nosaltres demanem un xerès, que també és, de fet, el nom d’una ciutat.