Extret d’Amics dels Parcs núm 10 – febrer 2007 – Lluís Rius i Alfred Mauri

Esculls coral·lígens de Sant Sadurní d’Anoia – Nucli urbà de Sant Sadurní d’Anoia

Com arribar-hi?
Preneu la carretera de sortida de Sant Sadurní sentit Vilafranca del Penedès. Entreu al darrer carrer del
marge esquerra de la vila. Del mig del carrer parteix un camí en sentit sud entre vinyes abandonades i
conrreus del Serralet que ens porta, a uns 200 metres, fins una antiga cantera envoltada de ginestes. De fet, aquest és l’escull que localitzà el paleontòleg i canonge Jaume Almera i Angelis d’Ossat el 1898.

Els esculls coral·lígens són veritables estructures vives de colonització de l’espai. Partim d’un fons marí sorrenc que cal immobilitzar a fi de poder fixar altres estructures més estables. Precisament l’interès d’aquesta visita és poder reconèixer els diferents estadis de construcció d’un escull
de coral.
Podem observar-hi quatre etapes de successió ecològica de l’evolució progressiva de l’escull.
En una primera etapa s’habilitarà l’entorn per a desenvolupar el futur escull coral·lí. L’establiment de l’escull requereix d’un suport estable. Seran els propis organismes marins els que permetran la fixació de les sorres per una munió de mol·luscs marins, com gasteròpodes i bivalves (lamel·libranquis de tipus pectínids, turritèlids i ostrèids).
Aquest primer substrat és ideal per a la colonització, en una segona etapa, d’algues rodofícies. Aquestes algues incrustants, en forma de rodòlits o formacions concèntriques, d’uns 2 cm de diàmetre, poden presentar foramimífers incrustants que contribueixen a fixar el substrat; puntualment també podem trobar-hi gasteròpodes i lamel·libranquis. Aquesta colonització ecològica de l’espai configura una matriu grollera, menys fangosa i més sòlida com a substrat futur per a implantar l’escull.
Des d’un punt de vista ambiental és una zona de gran producció, amb onatges i corrents que afavoreixen la formació dels rodòlits.
La tercera etapa configura el nucli de l’escull format per grosses colònies coral·lígenes, principalment per la família dels Faviidads, amb forma de bolet i de mida entre els 40 i 50 cm, i per altres algues de menor importància, com Porites i Mussismilia. Els Faviidads, d’aspecte rugós, més o menys compactes i de morfologia esferoïdal, creixen recolzats els uns contra els altres deixant espais intercoral·lins que
són reomplerts per llims calcaris, els quals contenen organismes més petits, com els lamel·libranquis
i gasteròpodes.
Les condicions ambientals que permeten aquest desenvolupament coral·lí són el d’aigües ben clares,
ben il·luminades i riques amb nutrients. El seu procés destructiu acostuma a ser per l’acció biològica. Les colònies de Faviidads i Poritidads són fortament perforades pels mol·luscs, serpúlids i lamel·libranquis.
La quarta etapa de l’escull culmina, en el seu nucli més alt, amb un domini de Mussimilia, formant una veritable zonació coral·lina des de la base fins al sostre, fàcilment observable per una substitució del Faviidads per les colònies de Mussimilia, de morfologia ramosa i d’aspecte més esponjós.

Aquestes colònies ramificades són una adaptació i colonització més agressiva en un medi abundant de fang. Conjuntament amb Mussimilia també hi trobem hidrozoos del grup dels Mil·lepòrids, ambdós ben adaptats a entorns fangosos i desenvolupant formes planes de creixement, que acabaran aclimatant l’escull com a organismes dominants.
Com hem vist, els esculls coral·lígens són formacions biològiques amb una gran diversitat d’organismes, res a veure amb d’altres indrets marins més profunds i arenosos, com en la plataforma terrígena.