Extret d’Amics dels Parcs núm 10 – febrer 2007 – Lluís Rius i Alfred Mauri

La invasió marina Sant Salvador de la Calçada (Gelida)

Com arribar-hi?
Aneu a Gelida fins a l’estació de Renfe. Seguiu el camí fins al barri de Sant Salvador. Passeu el pont que travessa el riu Anoia i a mà esquerra trobareu una pista que segueix la llera del riu Anoia per enfilar-se al torrent de la Rierussa.
Seguiu el camí que travessa la riera i remunteu el camí, a uns 550 metres, observareu el contacte continental inferior i la transgressió marina ben visible en el marge de les vinyes.

A la vinya de Can Duran, barri de Sant Salvador de Gelida, hi podem observar el contacte entre els materials del complex continental inferiors i l’inici d’una pulsació o transgressió marina.
Els materials argilosos de color vermell intens són sobtadament coberts al seu damunt per materials de coloració grisosa d’origen marí. Aquest contacte també el podem apreciar en el marge dret al llarg de l’autopista AP-7 sentit Vilafranca, entre la població de Gelida i el barri de Sant Salvador de la
Calçada i, més enllà, en el Pas de Piles (Sant Sadurní d’Anoia).
El mar penedesenc era un mar d’aigües tranquil·les, somes i transparents amb una fondària d’entre
50 a 100 metres. Aquest fou un mar interior abrigat entre ambdues serralades, la del Litoral i la del
Prelitoral, que propiciaren la formació d’estructures biològiques complexes, com els esculls coral·lígens.
Les noves condicions ecològiques feren possible la formació d’almenys dues estructures d’esculls: els esculls en franja, localitzats en el sector septentrional de la conca, i els esculls en placa, d’estructura arrodonida i més allunyats de la costa, localitzats damunt dels blocs emergents de Vilobí, Pacs i Sant Sadurní d’Anoia.
Els esculls en placa eren estructures coral·lígenes modestes i s’implantaren damunt de les estructures més alçades de la depressió. Són formacions adossades a la línia de la costa i ocupen una posició interna a la conca.
Són esculls poc desenvolupats per manca d’un talús marí pronunciat, uns 20 metres com a molt, fet que
propiciaria un ambient d’aigües més somes, de poca oxigenació i amb manca de nutrients. Aquestes
condicions extremes propiciarien un tipus particular d’escull que es localitza freqüentment a l’Alt Penedès, en indrets com Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pau d’Ordal. Són esculls aïllats i de dimensions petites, de l’ordre d’1 a 5 quilòmetres d’extensió i d’una alçada de 2 a 5 metres.
Un bon exemple d’aquest tipus d’escull el trobem a les rodalies de Sant Sadurní d’Anoia.