Fa temps que no escric cap entrada relacionada amb el te. Avui he trobat un bon motiu: he anat al Planeta Te del carrer Astúries a comprar el Kukicha verd que he descobert aquest estiu.

Es tracta d’una de les joies del te i gaudeix d’una bella historia. En situem l’origen en els jardins de te de la regió d’Uji, al sud de Kyoto. La substància de la infusió són les tiges, pecíols i branquetes de la planta, no pas les fulles: tot això era el que aconseguien arreplegar els camperols més humils, i aquesta era la seva beguda.

Avui dia es considera un te verd per a entesos. Té un gust lleuger i és molt baix en teïna. Els beneficis per a la salut són incomptables: ric en minerals, magnesi i calci. A Occident, és un dels més apreciats pel seu poder alcalinitzant i remineralitzant.

He comprat un kukicha verd bio, i el depenent de Planeta Te m’ha explicat que sabia exactament de quin jardí de te provenia, ja que el compra directament a l’agricultor que el conrea i el distribueix.

M’he interessat per això dels jardins de te i he pensat que era un bon motiu per investigar i explicar-ho a la Catifa Voladora. De moment us deixo amb una tassa de te Kukicha verd fred per refrescar-nos aqeust calurós estiu.

Prometo noves entrades dels jardins de te.