La teva música, el teu estil, les teves cançons i poemes m’han acompanyat durant anys i anys… Avui em diuen que has mort, fa dies que ho esperava i tot i així m’ha colpit.

Em va impactar molt el teu Transnarcís que vaig anar a escoltar sola al Festival del Grec de l’estiu del 1985 a la plaça del Rei. Va ser una nit màgica. Durant anys només escoltava aquest LP, després va ser un CD… que posava a casa inclús quan van nèixer i créixer els fills.

Pau gràcies per la teva màgia, els teus poemes, les teves cançons, la teva música… el teu caràcter iconoclasta, transgressor, alternatiu, còsmic, esbogerrat, trans i sobre tot per donar-me ales per somiar, viure i estimar.