Vivim en la queixa i el plany constant, davant tantes dificultats, estem tant malament… Hem perdut el record de tots els obrers que van morir sense saber que la seva sang milloraria al vida dels treballadors. De totes les dones que van plantar cara al masclisme brutal i no sabien que ara ja es considera un crim. De tota la gent que va ser assassinada per la terra i la seva defensa, sense saber que els joves ara lluiten per una nova vida diferent i sostenible. De tantes que van lluitar contra la dictadura i van ser torturades sense tenir gaires escletxes d’esperança. De la gent que mor sense vacunes a molts llocs del món, mentre aquí podem menystenir-les. De la gent explotada per les economies poderoses. De les dones maltractades i que són les que fan moure el món. De la gent que no pot escollir més que misèria. Per tota aquesta gent i la que vindrà, no tenim cap dret a queixar-nos i menys a no persistir. Així ho demano per a mi, aquest 2022.

Enric Canet – Escolapi que treballa al Casal d’infants del Raval i viu a la Mina