En el país de les fruites
hi ha una gran expectació
per decidir quina d’elles
deu ser la fruita millor.

I un jurat gens ensopit
ens promet que serà equànim
ponderat, just i decidit
i que no tindrà desanim.

Parlem de la mandarina:
si té gust de medicina!
El plàtan vol ser famós
però noi… és tan pastós!

La síndria, sense ganivet
no en tastaràs ni un tallet!
I si es tracta del meló
serà encara molt pitjor!

L’albercoc és el que vols?
no sempre té el pinyol dolç!
Vermella, groga i rodona
massa poc suc: és la poma!

Roja i com un barret de bruixa
no em digueu és la maduixa!
Pell, pinyol… què assaborim
menjant un gra de raïm?

Fent nyam nyam a una taronja
si surt seca, és una esponja!
La figa… massa granets!
és menjar pels ocellets.

I sols i en provaràs una:
és massa àcida la pruna!
La pera seria bona
més té poc suc com la poma!

T’estàs tacant la pitrera!
és que em menjo una cirera!
I el caqui no és oportú
si no està ben madur.

El veredicte com cal
el sentireu de seguida,
ja hem arribat al final:
Una fruita que és sucosa,
i té la pell avellutada
com les galtes d’un infant
ha estat la més estimada:
dolça polpa, suc riquíssim
que assaborim amb delit,
el Jurat ha estat unànim:
el préssec hem escollit.

Teresa Casas i Bayer – 1995