Sobre la platja humida de nit
s’aixeca una lluna rodona de llum.
Blanca i serena com globus d’argent,
suspesa en la boira i la foscor del cel.

El mar li demana cintes de mel,
Les ones n’agafen i s’enllacen corrent.
La lluna de nàcar les deixa marxar,
són els seus reflexos que van més enllà.

Passen les hores, la lluna té son
puja més enlaire i es perd en el buit.
Sobre la platja humida de nit
se’n va dansant sobre un núvol blanc.
Oh lluna d’ivori, resplandor infinit,
mirant la teva aura, se’m passa el neguit.

Elisenda Martí