Lluna plena

Sobre la platja humida de nit
s’aixeca una lluna rodona de llum.
Blanca i serena com globus d’argent,
suspesa en la boira i la foscor del cel.

El mar li demana cintes de mel,
Les ones n’agafen i s’enllacen corrent.
La lluna de nàcar les deixa marxar,
són els seus reflexos que van més enllà.

Passen les hores, la lluna té son
puja més enlaire i es perd en el buit.
Sobre la platja humida de nit
se’n va dansant sobre un núvol blanc.
Oh lluna d’ivori, resplandor infinit,
mirant la teva aura, se’m passa el neguit.

Elisenda Martí

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Lluna plena

  1. Àurea ha dit:

    Tinc unes germanes fantàstiques!!
    Quin poema mes bonic!!
    I super artista i Violant una gran reportera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s