Enguany l’estiu m’ha regalat descobrir unes figueres amagades i, quan surto a passejar cada tarda quan el sol baixa, em regalen la seva preuada fruita. De tantes que hi ha podré fer melmelada de figues!

He buscat poemes sobre figueres i he fet aquest petit recull

Figuera

la figuera,
arbre de mel,
antic i nostre
i amic del mar,
veig que brotona
adelerada
per no fer tard.

Clementina Arderiu
(1889-1976)

Figuera

Oh figuera, l’àvia plàcida, badoca,
dilatant les tèbies fulles maternals
com les dues flonges ales d’una lloca,
retraient llunyanes notes pastorals!

Guerau de Liost
(1878-1933)

Figuera moruna

Figuera moruna
que adorms el sentit,
nirvana de lluna,
sensual de la nit.

Solemne figuera,
església del vent;
cançó que delera
son ritme d’orient.

Umbracle de l’oci.
magnífic parany,
on fan llur negoci
les festes de l’any.

Bernat Artola
(1904-1958)

A la figuera

L’ombra que fa és fresca, densa i perfumada.
És ampla, com covant i oferint el seu fruit
saborós i dolcíssim a qui sap acollir-s’hi.
Diuen que es complau amb la presència de l’home
i que, agraïda, esdevé més fèrtil.

del llibre Ronda dels veïns de l’ermita
Alfons Roig
(1903-1987)

Val la pena aquest enllaç
https://metode.cat/revistes-metode/document/les-esponeroses-figueres.html

http://gourmenderies.blogspot.com/2010/09/gelat-de-figues-fresques.html?m=1

Figuera a la desembocadura del riu Sènia