Fotografia extreta de http://www.calendariermita.cat/elaboracio-ratafia-alparc-olors-claverol/

Ratafia [1803; del fr. ratafia, mot crioll de les Antilles franceses d’origen incert]

La ratafia catalana és feta d’aiguardent adobat amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d’Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de marialluïsa, etc. Tot això es posa quaranta dies a sol i serena. Molta gent la fa amb una cinquantena d’herbes a més de les esmentades abans. Tradicionalment la ratafia es fa cap a Sant Joan, que és quan les herbes estan en el seu millor moment (tot i que de vegades es fan per Tots Sants) i es consumeix a partir de Nadal i serveix també per brindar.

El nom ens ve de les Antilles franceses, del segle XVII: tafia com anomenaven als roms fets amb canya de sucre i macerats amb herbes. Una explicació  molt curiosa del seu origen és la de Mossèn Cinto Verdaguer. Ve a dir que  els pactes es ratificaven convidant les parts a beure aquest licor i que el van anomenar ratafia, un escurçament de l’expressió llatina Rata fiat res que vol dir justament això que es feia en brindar: «Que sigui ratificat el pacte». La tradició i la paraula van arribar fins a Europa. A Catalunya ens ho hem pres molt sàviament i productiva i hi ha moltes comarques que n’elaboren, amb moltes variants d’ingredients i de gust.

Extret de Garbells de llengua CAL